Comença a la Haia la vista oral pel genocidi dels rohingyes
Gàmbia, que ha presentat l’acusació, demana mesures per posar fi als “actes de barbàrie” a Myanmar
La líder birmana San Suu Kyi defensarà avui l’exèrcit del seu país
La dirigent de Myanmar (Birmània) Aung San Suu Kyi va escoltar ahir l’acusació de genocidi adreçada contra l’exèrcit del seu país per actes comesos des del 2016 contra la minoria musulmana dels rohingyes, en la primera vista oral celebrada sobre aquesta qüestió al Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), dependent de l’ONU i amb seu a la Haia.
Suu Kyi no va intervenir en el judici (ho farà avui), però va escoltar les acusacions dels advocats de Gàmbia, país africà que ha presentat la denúncia davant del TIJ, amb el suport dels 57 estats membres de l’Organització per a la Cooperació Islàmica.
“Cada genocidi [...] té el seu context polític únic, però això no passa de la nit al dia, sinó que ve precedit d’una història de desconfiança i propaganda que deshumanitza els altres”, va declarar a l’inici de la vista oral el ministre gambià de Justícia, Abubacarr Tambadou, que va retreure també la “indiferència de la comunitat internacional” envers el cas.
“Un altre genocidi està tenint lloc davant nostre, però no hem fet res per aturar-lo.” “L’únic que demana Gàmbia és que es digui a Myanmar que pari aquests assassinats sense sentit, aquests actes de barbàrie que continuen escandalitzant la nostra consciència col·lectiva”, va subratllar Tambadou.
Suport total als militars
Suu Kyi va haver d’escoltar, per boca dels advocats gambians, els testimonis de víctimes rohingyes. Entre les mesures cautelars sol·licitades per Gàmbia, hi ha que Birmània emprengui accions “per prevenir tots els actes que constitueixin un delicte de genocidi o que hi contribueixin”. Això inclouria que s’evitin crims com ara “execucions extrajudicials i abusos físics, violacions i altres formes de violència sexual, crema de cases i pobles, i la destrucció de terres i bestiar”, entre altres coses.
Els advocats gambians han presentat informes de l’ONU que documenten la violència viscuda per uns 700.000 rohingyes que han fugit de Birmània a Bangladesh des d’octubre del 2016.
L’èxode d’aquesta minoria musulmana el va provocar una campanya de l’exèrcit birmà, que sosté que va actuar contra grups insurgents que haurien atacat controls policials i fronterers.
L’empara de Suu Kyi als militars tot i els presumptes crims és total. La premi Nobel de la Pau (1991) té el suport de bona part de la població birmana, que considera els rohingyes immigrants il·legals que han de fugir a Bangladesh tot i haver viscut a Birmània durant segles. Els magistrats revelaran en les pròximes setmanes o mesos si accepten les mesures cautelars demanades per Gàmbia, ja que el judici pel fons de l’afer es podria allargar durant els pròxims anys.
