Política

L’àmplia victòria de l’SNP reactiva el clam sobiranista

Sturgeon hi veu un aval al dret de decidir dels escocesos i anuncia que demanarà poders a Londres per convocar un altre referèndum d’independència

Johnson s’hi mostra contrari

El Partit Nacional Escocès (SNP) es va imposar a Escòcia amb una folgada majoria que reforça la seva presència al Parlament de Westminster i l’exigència d’un segon referèndum d’independència. El partit liderat per la ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon, va aconseguir 48 escons (dels 59 assignats a aquesta nació), tretze més que el 2017, que ha arrabassat a conservadors i laboristes. Per Sturgeon, els resultats electorals demostren que és el “moment de decidir” sobre la independència i va avançar que la setmana vinent el seu govern farà pública “una proposta detallada i democràtica” per sol·licitar a Londres la transferència de poders que permeti al Parlament escocès convocar un plebiscit legal. “Ha arribat el moment que la gent d’Escòcia pugui decidir el seu futur”, va declarar la líder escocesa, pletòrica durant la seva compareixença davant dels mitjans.

A Downing Street, però, es trobarà amb Boris Johnson, que rebutja la petició de referèndum al·legant que la qüestió ja va quedar resolta per almenys una generació el 2014, quan un 55% de votants es van oposar a la separació en una consulta aprovada per Londres. Per l’SNP, per contra, la previsible sortida del Regne Unit de la UE a finals de gener canvia l’escenari, ja que els escocesos van votar majoritàriament en contra del Brexit el 2016. “Westminster ha ignorat la gent d’Escòcia durant tres anys. Ahir a la nit van dir prou; és l’hora que Boris Johnson comenci a escoltar”, va dir Sturgeon. Conscient de la part de vot útil a l’SNP –frenar els conservadors–, la líder escocesa va admetre que no tots els votants del partit són independentistes, però sí que han enviat un clar missatge de suport al fet que Escòcia “ha de poder decidir el seu futur”.

En segon lloc van quedar els tories, amb sis escons (set menys que el 2017), seguits dels liberaldemòcrates (que, tot i la derrota a Escòcia de la seva líder, Jo Swinson, mantenen els quatre diputats) i els laboristes, que només van poder retenir un dels seus set diputats.

LA XIFRA

48
escons,
dels 59 en joc a Escòcia, va aconseguir dijous l’SNP, tretze més que en les eleccions del 2017.

‘Sorpasso’ als unionistes a Irlanda del Nord

Redacció

Per primera vegada, els partits republicans d’Irlanda del Nord, contraris a la sortida de la UE, van aconseguir més escons a Westminster que les forces unionistes, que són probritàniques i partidàries del Brexit. Els resultats van confirmar la caiguda del Partit Democràtic Unionista (DUP), soci del govern de Londres durant l’anterior legislatura. El DUP va perdre dos dels deu diputats obtinguts el 2017 i el Sinn Féin, antic braç polític de la ja desapareguda IRA, manté els set que tenia, si bé no els ocupa perquè es nega a jurar lleialtat a la corona britànica. Els tres escons restants, del total que corresponen a Irlanda del Nord, van anar a parar al Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP, nacionalista moderat) i al multiconfessional Partit Aliança. La líder del DUP, Arlene Foster, es va mostrar confiada que Johnson aprofitarà la seva àmplia majoria per acordar un Brexit que tregui tot el Regne Unit de la Unió Europea.

Al País de Gal·les, els nacionalistes del Plaid Cymru van mantenir els seus quatre escons, al darrere dels laboristes (22 diputats) i els conservadors (14), que van obtenir el seu millor resultat des del 1983. Els liberaldemòcrates van quedar eliminats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Colau creu que les festes majors d’estiu, la Mercè o festivals massius “seran de les últimes coses que s’autoritzaran”

Barcelona

El president de l’Eurocambra reclama al BEI que actuï amb “valentia” per pal·liar els efectes del covid-19

Brussel·les

Díaz no descarta dur la renda mínima al proper Consell de Ministres

Madrid

Els regidors de l’Ajuntament d’Agramunt renuncien a la seva assignació mentre duri l’estat d’alarma pel coronavirus

Agramunt

La consellera de Justícia acusa al Suprem d’”aprofitar” l’estat d’emergència per “amenaçar i coaccionar”

Barcelona

Torra, a Bachelet: “Les amenaces del Suprem impedeixen complir les seves indicacions sobre presos polítics”

Barcelona

Jordi Sànchez: “Demano que es classifiquin temporalment en 3r grau els presos que no representem un perill”

Barcelona

Els presos polítics no podran fer el confinament a casa

Barcelona

La CE proposa un fons per ajudar a finançar els ERTO

Brussel·les