Política

Regne Unit

Inici de la nova legislatura

Torna el fantasma del ‘Brexit’ dur

Johnson recupera l’amenaça d’una sortida sense acord de la UE i els mercats l’avisen del risc

Negociarà la futura relació amb els europeus al mateix temps que amb els EUA, Austràlia, Nova Zelanda i el Canadà

Boris John­son ha recu­pe­rat el fan­tasma de la sor­tida de la Unió Euro­pea (UE) sense acord: ha anun­ciat que aquest diven­dres inclourà una esmena a la pro­posta de llei del seu acord de reti­rada de la UE per impe­dir que les nego­ci­a­ci­ons comer­ci­als s’allar­guin més enllà del 31 de desem­bre del 2020.

S’espera que l’acord de John­son es con­ver­teixi en llei al gener i que per­meti la sor­tida de la UE el 31 del mes vinent. L’endemà començarà un període de tran­sició d’onze mesos pror­ro­ga­ble a dos anys més. Durant aquest temps, Lon­dres i la UE hau­ran de nego­ciar un acord de lliure comerç amb “zero impos­tos i zero quo­tes” que per­meti la lliure cir­cu­lació de béns (no ser­veis). Eli­mi­nar la pròrroga sig­ni­fica que o bé s’arriba a un acord el 31 de desem­bre del 2020 o bé es pro­du­eix una sor­tida abrupta.

Amb una majo­ria de 80 dipu­tats i amb l’opo­sició labo­rista i euro­pe­ista des­man­te­llada, John­son no tindrà cap pro­blema per apro­var el Bre­xit que vul­gui al Par­la­ment. Creu que, com més clar vegi la UE l’abisme, millor serà l’acord, i que fins ara Brus­sel·les ha jugat amb la divisió del Bre­xit al Regne Unit.

S’ha aca­bat

Ara s’ha aca­bat. Els votants de John­son podrien accep­tar el Bre­xit dur, tot i que ahir el Deutsche Bank va avi­sar que una sor­tida abrupta por­ta­ria el país a una recessió i debi­li­ta­ria la lliura.

John­son ja va par­lar ahir per telèfon amb la pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, Ursula von der Leyen, per ini­ciar les con­ver­ses l’1 de febrer. La seva estratègia és nego­ciar un acord de lliure comerç amb la UE en aquests onze mesos i, alhora, fer-ho amb els EUA, Austràlia, Nova Zelanda i el Canadà i, més enda­vant, amb la Xina, l’Índia i altres potències emer­gents. L’acord del Bre­xit per­met nego­ciar, però no entrarà en vigor cap pacte fins a l’1 de gener del 2021.

El pro­blema és que molts d’aquests acords podrien tri­gar tres anys a con­su­mar-se i que el pacte amb la UE podria ser incom­pa­ti­ble amb el dels EUA en aspec­tes com ara la reducció dels estàndards de qua­li­tat dels ali­ments, com s’ha vist en el fra­cas­sat acord del TTIP entre la UE i els EUA.

Al febrer, John­son remo­de­larà l’estruc­tura de govern eli­mi­nant el Minis­teri del Bre­xit i reforçant-ne d’altres com ara el de comerç inter­na­ci­o­nal per enfo­car-se en les nego­ci­a­ci­ons. En qual­se­vol cas, el Regne Unit entra en una era de sofis­ti­cats i com­ple­xos acords comer­ci­als, i no només amb la UE.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.