Torra i Sánchez busquen data
El president vol pactar l’inici de la negociació en una trobada amb el dirigent espanyol, que li trucarà avui
L’investit demora ara els ministres per refredar el diàleg i l’ànsia d’Iglesias
Guanyar temps en un moment de foc creuat judicial és or per a Sánchez
El president de la Generalitat, Quim Torra, segueix el seu propi guió independentment del pacte entre ERC i el PSOE perquè els governs català i espanyol es reuneixin 15 dies després de la constitució de l’executiu de Pedro Sánchez, un acord que ja va deixar clar que no el concernia. Els gabinets de l’independentista i del socialista es van posar en contacte ja dimarts i ahir mateix per pactar una trucada de felicitació per la investidura, que tindrà lloc avui. Torra vol trobar data per a una reunió entre ells dos, tal com van acordar al desembre en una telefonada de La Moncloa a Sant Jaume. “De moment, la trucada. I ja veurem més endavant la reunió”, indiquen fonts de La Moncloa.
Segons la consellera de la Presidència i portaveu del govern, Meritxell Budó, aquesta primera trobada amb Sánchez ja investit ha de servir per establir la posada en marxa de la taula de diàleg, que “només començarà” quan els dos mandataris es posin d’acord: “En la primera reunió, els dos podran confrontar posicions per decidir el moment en què caldrà començar la mesa de negociació entre els dos governs.” Ni rastre, doncs, dels 15 dies.
“La voluntat és que aquesta negociació entre governs es pugui començar a dur a terme quan ho acordin els presidents Sánchez i Torra en la trobada que preveuen que es produeixi en els pròxims dies”, va remarcar Budó.
En paral·lel, Torra ja s’ha començat a posar en contacte amb els partits i les entitats independentistes per reunir-se “el més aviat possible” en una cimera per pactar “els continguts, les condicions i les garanties” que la delegació catalana defensarà en la negociació amb Sánchez, que són la fi de la repressió, l’amnistia i l’exercici del dret a l’autodeterminació, un comú denominador recollit en la resolució de JxCat, ERC i la CUP aprovada dissabte al Parlament.
Serà en aquesta cimera en què es pactaria la concreció de les reivindicacions, com ara la figura d’un relator que supervisi les converses catalano-espanyoles, tal com reclama JxCat. De fet, el govern ja negociava amb Sánchez a Pedralbes aquest extrem en el moment en què l’espanyol es va aixecar de la taula per anar a eleccions i tornar a anar a eleccions. Aleshores el debat girava al voltant de la diferència entre un relator i un mediador i si havia de ser una personalitat o entitat internacional.
Torra vol implicar el conjunt de l’independentisme per afrontar amb “molta més força” el diàleg amb l’Estat, més enllà dels dos grups parlamentaris que sustenten l’executiu. “Hem intentat preservar el govern de les negociacions entre partits. Vam aïllar-lo del marc de negociacions”, va afirmar Budó acabada la primera reunió del gabinet després de la investidura de Sánchez, que va rebre l’abstenció d’ERC i el no de JxCat.
Les converses dels republicans amb el PSOE van comportar que la setmana passada Torra cridés a capítol Aragonès per recordar-li que qualsevol acord amb La Moncloa ha d’estar gestionat i validat per la presidència de la Generalitat i que no es pot negociar res amb Sánchez al marge del govern. Aragonès el va convidar a defensar plegats l’autodeterminació a la taula de negociació, que ERC va pactar que acabés amb una consulta només a Catalunya sobre el que s’hi acordés.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, el republicà va assegurar que amb la taula de diàleg entre governs s’hauria de posar fi a la repressió i hauria d’incloure una agenda de recuperació de drets i llibertats i una llei d’amnistia, tot calendaritzat. “Si comencem una negociació entre dues parts no pot ser que una part estigui fomentant la via repressiva”, va defensar. El vicepresident va especificar que el diàleg haurà d’abordar la retirada de l’Estat en totes les causes contra l’independentisme i va reiterar que ha de ser el president de la Generalitat qui encapçali la negociació, però que seria “natural” que a part de Torra hi acudís ell mateix com a número 2 del govern.
Aragonès confia en les bondats de la presència “aliada” de Podem en les reunions, ja que es tracta d’una força que “ha deixat clar que són presos polítics, admet la repressió i ha estat contra la sentència”. Precisament, amb la investidura desencallada, està pràcticament enllestit l’acord de despesa amb els comuns que desbloquegi el pressupost de la Generalitat. Es presentarà en els pròxims dies. La previsió és que aquest mes els comptes entrin al Parlament i que s’aprovin durant el primer trimestre. A banda, el govern va acordar ahir la sol·licitud d’adhesió al Fons de Facilitat Financera, el mecanisme de liquiditat al qual demanarà un total de 10,2 milions d’euros (el 2019 van ser poc més de 8 milions).
Entretant, el grup republicà al Congrés i al Senat va presentar una bateria amb més de 200 preguntes al pròxim govern relacionades amb la repressió i la persecució judicial, policial i política dels últims temps, desplegades en més de 700 pàgines.
El termini de 15 dies
En qualsevol cas, entre la primera reunió que vol Torra amb Sánchez i la cimera d’actors de l’independentisme, fàcilment podrien esgotar-se els 15 dies que va pactar ERC, encara que Sánchez no tingui ara cap pressa per nomenar el seu govern, que és quan el rellotge començaria a córrer. Tot i atropellar el calendari nadalenc i forçar la investidura en un cap de setmana previ al dia de Reis, el “com més aviat millor” viu un gir de guió i el president espanyol va acudir ahir a jurar el càrrec davant del rei Felip VI però no comunicarà els ministres fins a la setmana que ve.
Tot i que fonts de La Moncloa esgrimeixen que el dur debat i l’esbroncada al Congrés han convençut Sánchez que necessita ara dones i homes bregats en el cos a cos, el cert és que guanyar temps li regala dos avantatges: refredar el diàleg immediat amb Torra en un moment de foc creuat judicial i alhora refredar l’ànsia de Pablo Iglesias de tocar el BOE.
Foto amb un inhabilitat?
Pel que fa a la cita pendent amb Torra, Sánchez va amb peus de plom. Per telefonar Torra 15 minuts –de les 9.19 a les 9.34 h del 17 de desembre–, Sánchez va creure necessari diluir la trucada en una gran tanda de 17 cops de telèfon per esquivar els atacs del PP i dels barons. Ara que ja ha estat investit, al líder espanyol l’incomodaria la fotografia amb un Torra inhabilitat i guanyar temps li permet esperar si la boira judicial de la Junta Electoral Central i del Suprem es dissipa.
A La Moncloa, l’esforç és ara com justificar que les presses nadalenques donen pas a una espera en contra del que el mateix Sánchez i els ministres sempre havien dit fins al minut abans de la investidura en públic i en privat. “Tampoc és estrany, el president del govern ha passat dies treballant sobre acords i el debat d’investidura. Necessita un curt espai de temps per acabar de fer els canvis que considera necessaris”, el va defensar Carmen Calvo, futura vicepresidenta primera del govern espanyol. La tesi de Calvo, però, té dues imprecisions. Una és que Sánchez no ha negociat res en persona perquè tot ha recaigut en José Luis Ábalos i Adriana Lastra fins a la foto final en què –aleshores sí– acudia el president a firmar amb els que votaven que sí (Podem i el PNB, no amb ERC). I la segona imprecisió és que va ser Sánchez qui en una conversa informal el Dia de la Constitució al Congrés es va vantar de tenir ja tot el seu govern al cap.
Enuig pels noms filtrats
L’únic que ha canviat és que el silenci de Sánchez no ha estat correspost per Iglesias ni pel seu entorn, que s’ha dedicat a filtrar els noms dels ministres de Podem –Yolanda Díaz (Treball), Irene Montero (Igualtat), Manuel Castells (Universitats) i Alberto Garzón (Consum)– violant el precepte sagrat que és el president el que els nomena. En aquest cas, la presentació està evidenciant que és Iglesias qui va al davant d’un Sánchez que només els ratificarà i prou. L’enuig de Sánchez és palpable en les paraules de Calvo: “Tenim una coalició de dos partits per governar, però un sol govern a les ordres d’un president.” Iglesias va voler esvair els recels: “Jo vaig acordar amb Sánchez que no es parlava de noms i carteres i ministeris fins que els nomeni ell. Ni soc vicepresident ni res. Però és el seu entorn el que ja ha col·locat fins i tot Juan Carlos Monedero com a secretari d’estat i Podem viu amb estupor la demora de Sánchez quan ja es preparaven per seure demà en el primer Consell de Ministres de coalició des de la Segona República.
