Santi Vila demana a la Caixa de Solidaritat els 216.000 euros de la seva fiança per Sixena
Lluís Puig va fer efectiu el pagament de 88.000 euros sense concretar si va comptar amb el suport de l’entitat
L’exconseller de Cultura Santi Vila ha demanat a la Caixa de Solidaritat la fiança imposada pel jutjat número 3 d’Osca, de 216.000 euros, per no haver lliurat a l’Aragó les 44 obres d’art de Sixena del Museu de Lleida malgrat l’ordre judicial, segons ha avançat el diari digital El Món i ha confirmat l’ACN.
A l’exconseller Lluís Puig, processat per la mateixa causa, el magistrat li demana 88.000 euros que, segons informen fonts de l’exconseller, ja va fer efectius abans d’interposar el recurs, sense concretar si va comptar amb el suport de la Caixa de la Solidaritat. “Sempre que he demanat ajuda a la Caixa de Solidaritat m’han ajudat”, segons afirma Puig.
Segons el jutge, les fiances busquen “garantir les possibles responsabilitats” que se’ls puguin imposar. El mateix jutjat d’Osca va desestimar els recursos presentats pels exconsellers en què sol·licitaven una rebaixa de la fiança imposada.
Els fets pels quals el jutge d’Osca va acordar l’obertura de judici oral contra Santi Vila i Lluís Puig tenen el seu origen en la sentència del jutjat de primera instància 1 d’Osca del 8 d’abril del 2015 en què anul·lava les compravendes de les obres fetes per la Generalitat entre el 1983 i el 1992 i pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el 1994.
La mateixa sentència recollia que les peces eren propietat de l’Ordre Santjoanista del Monestir de Sixena. L’11 de juny del 2015, el mateix jutjat ordenava l’execució provisional de la sentència i requeria el trasllat “immediat” de les 44 obres.
La Generalitat, però, va recórrer totes les decisions judicials i va declarar la unitat de la col·lecció, quan Vila era conseller de Cultura.
És per això que l’acusació particular, a més de per desobediència, acusa Vila d’usurpació d’atribucions judicials. La “desobediència” de Vila va ser “intensa i agreujada”, ja que no només va ser “passiva”, deixant “d’atendre i complir els mandats judicials”, sinó que va ser “preponderantment activa” i va intentar “obstaculitzar i posar traves” al compliment de la sentència, recull l’escrit de l’acusació particular.
