Els EUA reobren a Davos la guerra aranzelària amb els països europeus
El secretari del Tresor amenaça amb un impost del 25% si es crea una taxa europea per a les empreses digitals
L’automòbil seria el sector més afectat
El secretari del Tresor dels EUA, Steven Mnuchin, va amenaçar ahir d’aplicar un impost del 25% a les importacions europees si la UE persisteix en la intenció de gravar amb una taxa les grans empreses de serveis digitals.
Durant la seva intervenció en una taula rodona en el Fòrum de Davos, en què també participava la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, i el ministre britànic d’Economia, Sajid Javid, Mnuchin es va enganxar amb aquest últim a propòsit de la coneguda com a “taxa Google”.
Es tracta d’un impost a les companyies de serveis digitals que han aprovat ja països com ara França i que l’Estat espanyol tampoc no descarta posar en marxa de forma unilateral si no hi ha consens a Europa per aplicar-lo de forma global, tal com va explicar ahir a Davos la ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño.
Si “alguns països imposen de forma arbitrària taxes digitals” a empreses nord-americanes, els EUA també imposaran “represàlies arbitràries” en forma d’aranzels a productes europeus, va advertir Mnuchin, i va indicar la possibilitat de gravar amb un 25% la importació d’automòbils.
El ministre britànic d’Economia, per la seva banda, va recordar que l’impost aprovat al Regne Unit entra en vigor a l’abril, però “de forma temporal”, en espera que l’OCDE estableixi una taxa a escala europea. Mnuchin llavors va suavitzar el to i va assegurar que mantindrà converses bilaterals amb el seu homòleg britànic, tot mostrant-se convençut que el president Trump farà el mateix amb el primer ministre britànic, el conservador Boris Johnson. Washington, va continuar el secretari del Tresor, desitja tancar un acord comercial amb Londres, aspecte que va confirmar el ministre britànic. Javid va corroborar que segellar un pacte comercial amb els EUA que “beneficiarà” tots els consumidors britànics és “la màxima prioritat” del govern de Johnson, un cop es faci realitat la sortida del país de la Unió Europea, el pròxim 31 de gener.
En el cas de França, el govern de Macron ha proposat aquesta setmana congelar fins al desembre el pagament de la seva taxa digital corresponent al 2020. Si no s’arribés a un acord en el si de l’OCDE, faria la recaptació al desembre. Si, per contra, hi hagués un pacte internacional, passaria a aplicar la nova normativa.
Sánchez i rigor fiscal
Durant la taula rodona, Mnuchin es va referir també al conflicte comercial entre la Xina i els EUA, i va recordar que tots dos països treballen en la implementació de la primera fase de l’acord, que hauria d’estar a punt abans d’un mes. Pel que fa a la segona, es podria completar “abans o després” de les eleccions presidencials d’aquest novembre. En tot cas, hi va afegir, Washington mantindrà els aranzels fins que s’arribi a la segona fase de l’acord.
Finalment, Pedro Sánchez, que ahir també va intervenir a Davos, va llançar un missatge de confiança cap al seu nou executiu de coalició tot assegurant que hi haurà “rigor” en els comptes públics però prometent també “justícia fiscal”.
La CE castigarà els estats laxos amb el medi ambient
RedaccióLa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va advertir ahir a Davos que la UE podria aplicar taxes als productes importats de països amb polítiques laxes contra la crisi climàtica. La cap de l’executiu europeu va assegurar que la UE està disposada a protegir les seves empreses i el s seus treballadors de la competència deslleial, en una referència velada a la Xina i altres grans emissors de carboni que no imposen prou restriccions mediambientals a les seves indústries. “No té sentit que reduïm les nostres emissions de gasos d’efecte hivernacle si augmentem la importació de CO2 de l’exterior”, va dir Von der Leyen. La presidenta de la Comissió es referia a l’anomenat “mecanisme d’ajustament de carboni a la frontera”, una de les mesures més polèmiques anunciades dins del gran “pacte verd” amb què Brussel·les pretén que la UE es converteixi el 2050 en el primer bloc neutre en emissions de carboni.
