La JEP dona dos dies al Parlament perquè li comuniqui el nom del substitut de Torra

Dos dies per substituir la vacant

La Junta Electoral Provincial (JEP) de Barcelona ja ha demanat a aquest dijous a Junts per Catalunya (JxCat) que li digui qui és el següent candidat de la llista de Barcelona per donar-li l’acta de diputat de Quim Torra. Aquest acord, que es pot recórrer, es comunicarà a Torra, al Parlament, a JxCat i al PP, Cs i Vox, que van demanar la inhabilitació del president de la Generalitat.

La JEP va decidir el passat 10 de gener, arran de l’acord de la JEC del 3 de gener, anul·lar l’acta de Torra i donar-li al següent de la llista de JxCat a les eleccions del 21 de desembre de 2017, Ferran Mascarell. En paral·lel, Torrent i el secretari general de la cambra van comunicar a la JEP la renúncia voluntària de Puigdemont a la seva acta, ja que va prendre possessió com a eurodiputat. En el mateix escrit, la cambra catalana deia que Puigdemont seria substituït per Mascarell. No obstant, aquest escrit no va arribar a la JEP fins aquest dimecres, 22 de gener.

Per això, l’acta de Puigdemont passa a Mascarell, i l’acta de Torra hauria de passar al següent diputat disponible de la llista, que podria ser Maria Senserrich, seguida de Santi Vilanova.

La JEP demana al secretari del Parlament que en dos dies emeti la certificació de la persona que consta com a següent a la llista de JxCat després de Mascarell. Si el Parlament no respon, la JEP emetrà d’ofici la certificació de l’acta.

El PP i Cs pressionen el Parlament

El secretari general del PP, Daniel Serrano, ha assegurat aquest dijous que la seva formació estarà “expectant” per veure que “intenta fer” el president del Parlament per “no assumir i acatar” que el president de la Generalitat, Quim Torra, “ja no és diputat i no podrà votar en el proper ple”. Serrano avisa Torrent que compleixi l’acord de la JEC “si no vol acabar com ell [Torra]”.

En una nota difosa pel partit després que el Suprem hagi rebutjat suspendre cautelarment la inhabilitació de Torra, Serrano ha destacat que la decisió del tribunal demostra que “ningú està per sobre de la llei” i “confirma” que Torra “no és president de la Generalitat” perquè existeix una sentència penal del TSJC. Segons ell, Torra “no és ni més ni menys que la resta perquè se li executi provisionalment la sentència”.

Ciutadans ha entrat per registre aquest dijous una petició a la Mesa del Parlament on reitera la demanda perquè es “compleixin” les resolucions de la JEC i el Suprem per tal que Torra, perdi la condició de diputat i de president.

Per Cs, després de la decisió del TS cal retirar l’escó a Torra i organitzar l’acte de presa de possessió del nou diputat de JxCat que substitueixi Torra. A més a més, la formació liberal ha avisat la Mesa i la presidència del Parlament de les “conseqüències jurídiques” tant per la col·laboració en “l’incompliment” com en la “inactivitat en garantir l’efectivitat de la llei”.

Cs vol que la cambra catalana executi aquestes mesures de forma “íntegra”, “plena” i de manera “immediata”. Creuen que cal adoptar totes les mesures “adequades i necessàries” en dret per evitar que se segueixi “cometent una il·legalitat”.

Al text que han entrat per registre a al Mesa, recorden que el 13 de gener ja van reclamar que es donés compliment a la resolució de la JEC del 3 de gener i la del 10 de la JEPB. Recorden que aquest dijous el Suprem ha desestimat la mesura cautelar de suspensió de la resolució de la JEC, “ratificant així la seva eficàcia i immediata execució”.

Intromissió de la judicatura

El portaveu dels comuns al Congrés, Jaume Asens, ha opinat que la decisió del Suprem sobre la inhabilitació de Torra és una “intromissió de la justícia” i afirma que en “democràcia el que és normal és que als presidents els tregui o els posi la ciutadania”. En una entrevista al programa Tot es Mou de TV3, Asens ha assegurat que els tribunals “s’han convertit, en molts casos, en el braç de la dreta” que vol “neutralitzar els adversaris polítics a través de la justícia”. A parer seu, la decisió va “en la línia contrària a la que s’hauria d’esperar en aquesta etapa de desjudicialització que s’ha obert”.

Ha afegit que ara caldrà veure què diuen els serveis jurídics del Parlament. En aquest sentit, ha dit que quan hi tinguin l’informe es pronunciaran sobre la seva posició. “Crec que els serveis jurídics incidiran en la línia que el Parlament és qui pot inhabilitar el president si hi ha una sentència ferma i que, si no, no pot fer-ho”, ha vaticinat. Per Asens els lletrats mantindran aquesta posició i que també s’haurà de resoldre si “el Suprem pot inhabilitar-lo, no ja com a president sinó com a diputat”.

Asens ha tornat a parlar sobre la reforma del Codi Penal per canviar el delicte de sedició. Ha dit que és una via “viable” i “possible”. “Els jutges del Suprem fan una interpretació del delicte i fan variar el sentit de la llei, cal que prengui la paraula el legislador. En un estat de dret impera la llei no els jutges”, ha assegurat. “Cal un tipus penal més clar, més democràtic o bé, una altra opció, és derogar el delicte perquè no hi ha cap estat europeu al nostre entorn que el tingui. És una antiguitat”, ha sentenciat.

Final de legislatura

La diputada de la CUP Maria Sirvent ha augurat que la decisió del TS acosta “segura i inevitablement al final d’aquesta legislatura”. És per això que ha demanat als partits que donen suport al govern que abandonin “interessos partidistes” i “decideixin com acabar amb dignitat aquesta legislatura”.

Sirvent ha proposat que es consensuï una resposta “a aquesta situació tan complexa” entre el govern i el sobiranisme abans de dilluns vinent, quan hi ha previst un ple al Parlament en el qual el president hi hauria de participar. Així mateix, ha confiat que el PSC-Units i CatECP, a qui s’ha referit com a socis de JxCat i ERC, “entenguin la complexitat d’aquest moment i denunciïn les intromissions constants de la judicatura”.

I és que la CUP no vol una reacció simbòlica a la inhabilitació de Torra ni que generi un enfrontament entre les forces independentistes. Fonts cupaires apunten que el subgrup parlamentari està disposat a desobeir, però no a quedar-se sols si JxCat i ERC discrepen de l’estratègia a seguir o aprofiten l’escenari per buscar rèdit electoral.