El Pirineu, l’àmbit més ‘beneficiat’ en els comptes
Els veïns de l’Alt Urgell reben 1.027,1 euros per habitant, mentre que els del Baix Penedès només 18,9
La resta de comarques pirinenques, també per sobre la mitjana
Les comarques del Pirineu, sobretot, i algunes de les de l’interior, en menor mesura, són les principals beneficiades en les inversions que preveu el projecte de pressupostos que el govern de Junts per Catalunya i ERC ha entrat al Parlament, si aquestes, les del capítol 6, s’analitzen amb una mesura que les fa comparables, la d’euros d’inversió per habitant. Així, mentre que pel seu pes demogràfic el Barcelonès és, com sempre, la comarca on la Generalitat invertirà més si s’aproven aquests pressupostos, més de 375 milions d’euros, l’Alt Urgell és la comarca on cadascun dels seus veïns rebrà més diners, 1.027,1, en aquesta mesura d’euros per habitant. L’Alt Urgell, però, no és l’única comarca pirinenca que rebrà una inversió en euros per habitant superior a la mitjana catalana, 206,03, ja que això també passa a l’Aran, amb 826,1 euros per habitant, o al Pallars Sobirà, amb 410,7. Juntament amb les comarques pirinenques, algunes de les de l’interior, afectades també, com les primeres, per un greu problema de despoblament, també surten beneficiades dels pressupostos. És el cas del Solsonès, amb una inversió de 521,6 euros per habitant; el Pla de l’Estany, amb 416; la Ribera d’Ebre, amb 336,6, o la Terra Alta, amb 213,2.
A l’altra banda de la balança hi ha el Baix Penedès, una comarca que només rebrà aquest 2020, si s’aproven els pressupostos, 18,9 euros per habitant en inversió real. El cas és encara més cruent si es té en compte que aquesta és, justament, la comarca catalana amb l’índex d’atur més alt de Catalunya, el 15,66, segons les darreres dades, del desembre de l’any passat, del mateix Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat.
En aquesta banda baixa de la inversió, per sota de la mitjana catalana, hi ha les comarques del Baix Ebre i el Montsià –dues de les comarques de les Terres de l’Ebre estan clarament per sota i les altres dues, les interiors, clarament per sobre–, el Baix Camp, el Garraf i l’Alt i el Baix Empordà.
Pel que fa a les comarques més afavorides en aquest rànquing, les pirinenques, destaquen inversions com ara el túnel de Tres Ponts, un pas subterrani a la carretera C-14, a la comarca de l’Alt Urgell, molt a prop del municipi d’Organyà, i que discorre paral·lel al riu Segre, amb més de deu milions d’euros; 5,3 milions per a millores a la C-14 entre Organyà i Montan de Tost, a la mateixa comarca; 5,2 milions d’euros per a millores a la carretera C-28, entre Salardú i Baqueira, o dos més per al condicionament de la via entre Baqueira i la val de Ruda, on s’ha construït un telecadira que connecta directament els apartaments amb l’estació d’esquí. A més, a les comarques pirinenques també es duran a terme importants inversions en projectes de desenvolupament de noves tecnologies, inversions, però, que no estan atribuïdes a cap comarca en aquest capítol 6 perquè afecten tot l’àmbit.
Pel que fa als àmbits, el metropolità, amb més de 500 milions d’inversió, s’emporta un 64,5% del total, seguit de les comarques gironines, amb el 10,5% i 79,5 milions, i les del Camp de Tarragona i Ponent, amb el 5,4% i 46 i 40 milions d’inversió real. Rere seu hi ha l’àmbit de les comarques centrals, amb el 5,1% de la inversió i 38,6 milions; el Penedès, amb un 3,8% i 28,6 milions; les Terres de l’Ebre, amb 3,3% i 26,4 milions, i l’Alt Pirineu, amb 15,8 milions i el 2,1% dels 776,7 milions d’inversió real territorialitzable.
LES XIFRES
L’oposició tomba la llei Aragonès a la comissió d’Economia
Emili bellaLa llei de contractes de serveis a les persones, coneguda com a llei Aragonès, no ha passat el filtre de la comissió d’Economia i Hisenda. Després de la compareixença del vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, per presentar el pressupost del 2020 per al seu departament, Ciutadans, el PSC, els comuns, la CUP i el PP van unir els seus vots en contra del dictamen de la llei, que no arribarà al ple de la cambra. Junts per Catalunya i ERC es van quedar sols en la defensa de la polèmica llei, que l’oposició veia com una forma d’obrir la porta a la privatització futura de serveis públics i que tenia el rebuig dels principals sindicats i entitats socials. Els socis de govern van intentar que no es votés, però finalment els grups de l’oposició van forçar l’ampliació de l’ordre del dia per incloure-la. “Celebrem-ho! La lluita és l’únic camí! No hi haurà llei Aragonès!”, va piular la CUP, que n’havia fet un cavall de batalla. La diputada Maria Sirvent va qualificar-ho com un “dia de celebració”.
En qualsevol cas, entre les línies estratègiques que Aragonès va presentar per al seu departament el 2020, hi ha una aposta per una fiscalitat més justa, una contractació “innovadora i de qualitat” i la millora de l’eficàcia en la gestió dels recursos. Així, la conselleria disposarà d’un pressupost de 212 milions d’euros, que s’eleva fins a 1.240 si s’hi inclou la despesa de les seves entitats adscrites, entre les quals destaca Infraestructures.cat amb 459 milions, que es destinaran sobretot a inversions en carreteres, educació i equipaments. L’Agència Tributària de Catalunya tindrà un pressupost de 82,6 milions. D’altra banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va explicar també en comissió al Parlament que el govern espera que les primeres estacions del tram central de l’L9 del metro puguin estar operatives a partir del 2023 o 2024.
