El desconsol dels 44 punts
Les propostes que Sánchez lliura a Torra són genèriques i la majoria depenen de l’aprovació dels comptes
Més finançament i infraestructures, un clàssic dels reiterats incompliments
Poc probable és que les 44 propostes que el president espanyol, Pedro Sánchez, va entregar ahir al seu homòleg català, Quim Torra, aconsegueixin apaivagar el desconsol que el cap de l’executiu català li va fer palès només d’arribar al Palau de la Generalitat mostrant-li l’escultura de Josep Llimona que porta el mateix títol, i que va fer instal·lar al pati dels Carruatges el 2018. Si el gest de Sánchez, inusual ja que normalment han estat els presidents de la Generalitat els que han fet arribar als inquilins de La Moncloa la seva carta de desitjos, pretenia obrir la porta de la seducció al govern català, segurament ho haurà de treballar molt més. I és que el document obert batejat com a Agenda pel retrobament tot just és una declaració d’intencions molt genèrica que inclou un seguit de compromisos, molts dels quals dependran de l’aprovació d’uns pressupostos generals que els mateixos independentistes ja van rebutjar el febrer de l’any passat i que va desencadenar unes noves eleccions espanyoles.
I és que les principals reivindicacions de Torra en nom també de la taula de partits i entitats independentistes: el dret a l’autodeterminació i l’amnistia dels presos polítics, ni s’esmenten, com era previsible, tot i que els socis del socialistes, Unides Podem, sí que estan oberts a parlar-ne. A canvi, una quarantena de propostes que, com va admetre el mateix president espanyol, són un compendi de totes aquelles qüestions que “han estat traslladades successivament al llarg dels últims deu anys” pels presidents de la Generalitat, just quan el procés independentista prenia volada arran de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l’Estatut. Des de José Montilla ja reclamant una millor gestió de l’aeroport del Prat, passant pels 23 punts que Artur Mas va fer arribar a Mariano Rajoy el juliol del 2014, i les 46 demandes que també li va entregar Carles Puigdemont l’abril del 2016. A totes aquestes també s’hi han de sumar els 21 punts que, ja com a president, Torra va plantejar a Sánchez el desembre del 2018 durant la cimera a Pedralbes i que el cap de l’executiu espanyol va ignorar i guardar en un calaix. És a dir que, d’entrada, 44 poden semblar poques.
La fórmula del peix al cove de la vella política autonomista, que promet pluja de milions per a infraestructures i que es pot exemplificar amb la protagonitzada per Mariano Rajoy el març del 2017, continua sent l’eina principal utilitzada pel govern de Madrid i l’etern cant de sirena que mai es compleix. Sánchez no és el primer cop que ho utilitza en els seus canvis de timó i de discurs. Ho va fer el març del 2016 per obtenir el suport dels partits catalans per ser investit, recuperant alguns dels punts que Mas havia plantejat a Rajoy, com ara reimpulsar les reunions de les comissions bilaterals, el finançament de la llei de la dependència, les polítiques d’ocupació o recuperar els fons per al programa de desenvolupament rural. Mesures moltes de les quals tornades a incloure en aquest document que ahir va lliurar al president Torra. Com també ho és la reforma del finançament autonòmic del 2009, que Sánchez va utilitzar l’agost de l’any passat.
“Dèficits crònics”
Vistos els precedents, i amb l’expectativa per la trobada que s’havia generat, el president espanyol va preferir remarcar ahir que l’important era que s’havia obert el diàleg i que la cosa anirà per llarg. Sobre els 44 punts, Torra va assegurar qui ni s’havien llegit durant la reunió i són “dèficits crònics”, però que en cap cas havien d’abordar-se en aquesta taula de diàleg ni condicionar “la resolució del conflicte polític”. Pel cap de l’executiu català, la majoria són punts que “es podrien resoldre en un Consell de Ministres” si hi hagués voluntat.
El document està dividit en cinc apartats. El primer fa referència al diàleg polític i la regeneració institucional, i està lluny de les demandes del document de Pedralbes de l’executiu català, i no són més extensos que el recollit en el pacte entre el PSOE i Podem, al qual en molts casos es remet, com ara per parlar de la supressió dels aforaments per a càrrecs polítics, l’elaboració d’un pla nacional contra la corrupció i la renovació dels òrgans constitucionals. Es parla d’evitar la judicialització de la política, però buscant solucions en el marc de la llei i “el respecte a la seguretat jurídica”, i d’un compromís amb la memòria democràtica on torna a sortir la voluntat d’anul·lar la condemna a l’expresident Lluís Companys com el desembre del 2018, quan el Consell de Ministres fet a Barcelona ja en va fer una declaració de rebuig.
En l’apartat de finançament autonòmic hi apareix la reforma del sistema de finançament i la voluntat de presentar en el Consell de Política Fiscal i Financera “un camí més transitable” que permeti reduir el dèficit, i allà es comprometen a estudiar els plantejaments tributaris de la Generalitat. Un organisme al qual el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ja ha dit que no assistirà perquè volen trobades bilaterals, que fa anys que reclamen.
Els punts més extensos són els que parlen d’una millora en la cooperació i de política social, però la majoria subjectes a la negociació en el marc de les comissions bilaterals i a l’aprovació dels pressupostos. Respectant “la independència i les resolucions del poder judicial”, el govern espanyol es compromet a “escoltar i atendre” les demandes sobre resolucions i textos legislatius que estan pendents de sentència o de recurs, i dona el vistiplau a les delegacions a l’exterior sempre que s’adaptin als continguts de la llei espanyola, com ja ha fet recentment avalant les de l’Argentina, Mèxic i Tunísia. I en matèria d’infraestructures només concreta 1.500 milions per a l’aeroport del Prat, ja que de l’aprovació dels comptes, en dependrà el corredor mediterrani i millores a rodalies.
