Política

Macron, líder amb peus de fang

La crisi del macronisme s’accentua amb la renúncia del seu candidat a les municipals de París

El president francès intenta assumir el lideratge europeu malgrat la forta contestació interna

La catastròfica cam­pa­nya de La República en Marxa (LREM) en les muni­ci­pals a París esde­vindrà un símbol de la feblesa interna d’Emma­nuel Macron?

Dilluns començarà a deba­tre’s en el ple a l’Assemblée Nati­o­nale la con­tes­tada reforma de les pen­si­ons. Mal­grat dos mesos d’inten­ses pro­tes­tes, el pre­si­dent francès no s’ha fet enrere. Aquesta fer­mesa –o obs­ti­nació– coin­ci­deix amb una opor­tu­ni­tat d’or per a Macron per eri­gir-se en el nou home fort d’Europa, davant de la crisi dels con­ser­va­dors ale­manys i la reti­rada d’Angela Merkel que s’apropa.

Un con­text inter­na­ci­o­nal apa­rent­ment favo­ra­ble que es veu llas­tat per la impo­pu­la­ri­tat del jove diri­gent entre els fran­ce­sos i la caòtica cam­pa­nya del seu par­tit per a les muni­ci­pals, que es cele­bra­ran el mes que ve.

L’exmi­nis­tre Ben­ja­min Gri­ve­aux, can­di­dat de LREM a la capi­tal fran­cesa, va anun­ciar que retira la seva can­di­da­tura després de la publi­cació d’uns vídeos de caràcter sexual. “Ahir va ultra­pas­sar-se un nou límit després que pàgines web van difon­dre atacs inno­bles que qüesti­o­nen la meva vida pri­vada”, va decla­rar l’expor­ta­veu del govern després que, dijous al ves­pre, comen­ces­sin a cir­cu­lar a les xar­xes soci­als pre­sump­tes imat­ges de Gri­ve­aux, en què apa­rei­xia mas­tur­bant-se, que havia enviat a una amant. Uns vídeos, com­par­tits fins i tot per un exdi­pu­tat de LREM, que van pro­pi­ciar la cai­guda del número u de la llista macro­nista.

Amb aquesta renúncia, el par­tit pre­si­den­cial es queda sense can­di­dat a París, la joia de la corona de les muni­ci­pals, que tin­dran lloc el 15 (pri­mera volta) i 22 de març (segona volta). Tot i que una ciu­tat bur­gesa com la capi­tal fran­cesa és propícia per esde­ve­nir un feu macro­nista –el jove pre­si­dent va impo­sar-s’hi amb el 34% dels vots en les pre­si­den­ci­als del 2017 i el 33% en les euro­pees–, la cursa per a l’Ajun­ta­ment pari­senc ha esde­vin­gut un camí de penitència per a LREM.

Pri­mer, aquesta for­mació, fun­dada el 2016, va divi­dir-se en dos can­di­dats: l’ofi­ci­a­lista Gri­ve­aux i el dis­si­dent Cédric Villani, un pres­tigiós matemàtic expul­sat del par­tit a prin­ci­pis de febrer. I, ara, haurà de bus­car un subs­ti­tut d’urgència tan sols un mes abans dels comi­cis.

De fet, les dis­sidències inter­nes a LREM es repro­du­ei­xen en nom­bro­ses ciu­tats, com ara a Lió, Tolosa o Lilla. “Us demano la uni­tat, no la uni­for­mi­tat”, va asse­gu­rar dimarts pas­sat Macron a l’Elisi durant una reunió amb més de 300 dipu­tats de la majo­ria pre­si­den­cial. Unes dis­crepàncies en el si del macro­nisme que no només es pro­du­ei­xen a àmbit local, sinó també esta­tal. Així va reflec­tir-se en la forta polèmica sus­ci­tada arran del vot nega­tiu de la majo­ria pre­si­den­cial d’una esmena que pro­po­sava aug­men­tar de 5 a 12 dies el temps de baixa per la mort d’un fill. Mal­grat ser rec­ti­fi­cada pocs dies després pel pre­si­dent, aquesta decisió va reforçar la repu­tació d’escassa sen­si­bi­li­tat social de l’exe­cu­tiu, força des­gas­tat pel con­flicte per les pen­si­ons.

Segons un son­deig recent de l’ins­ti­tut Kan­tar per al diari con­ser­va­dor Le Figaro, només un 24% dels fran­ce­sos sen­ten sim­pa­tia pel jove diri­gent, després que la seva popu­la­ri­tat hagi cai­gut vuit punts des del setem­bre i s’apropi als nivells més bai­xos de la crisi dels armi­lles gro­gues.

“Macron ha deci­dit que farà votar com sigui una reforma de les pen­si­ons rebut­jada per la majo­ria de l’opinió pública, però això pot con­ver­tir-se en un suïcidi polític”, adver­teix el politòleg Chris­tophe Boui­llaud, pro­fes­sor a Sci­en­ces Po Gre­no­ble. “Difícil­ment es pot assu­mir el lide­ratge de la UE quan la con­tes­tació interna és tan forta”, hi afe­geix. Davant del pas enrere de Merkel, Macron ha acon­se­guit esta­blir algu­nes de les seves pro­pos­tes en el cen­tre de la política euro­pea, com ara el Green New Deal. L’actiu diri­gent con­ti­nua en el cen­tre de les càmeres. Per exem­ple, amb el seu des­plaçament a Polònia per impul­sar una hipotètica recom­po­sició de la UE després del Bre­xit o la recent pro­posta d’adop­tar una estratègia euro­pea sobre l’arma­ment nuclear. Aques­tes ini­ci­a­ti­ves han tin­gut, però, una aco­llida més aviat tèbia. Igual que la pro­mesa d’una “refun­dació d’Europa” sem­bla un somni d’una nit d’estiu... que ja es remunta al 2017.

LES FRASES

S’ha ultrapassat un nou límit en difondre atacs innobles que qüestionen la meva vida privada
Benjamin Griveaux
excandidat de La República en Marxa a les municipals de París
Difícilment es pot assumir el lideratge de la Unió Europea quan la contestació interna és tan forta
Christophe Bouillaud
analista polític i professor a Sciences Po Grenoble

Menys atur, però més desigualtats

Els nivells de desocupació a França van assolir a finals de l’any passat el seu percentatge més baix des de la crisi del 2008. Segons l’Institut Estatal d’Estadística i d’Estudis Econòmics (Insee), el nombre d’aturats representa el 8,1% de la població activa, és a dir, un total de 2,4 milions de persones.

Tot i que continua essent un dels països de la zona euro amb uns nivells de desocupació més elevats, l’atur va reduir-se l’any passat set dècimes. Una disminució considerable de la qual l’executiu centrista espera fer-ne una de les vitrines de l’encert de les seves reformes neoliberals. Tanmateix, l’altra cara de la moneda de la política econòmica del president Emmanuel Macron és l’augment de les desigualtats. Segons un informe recent del prestigiós Observatori Francès de Conjuntures Econòmiques (OFCE), les principals beneficiades de les mesures adoptades des del 2018 són les classes mitjanes i superiors, mentre que els més pobres en resulten els més desafavorits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.