Política

ALBA SIDERA GALLART

PERIODISTA

“Berlusconi inaugura el blanqueig del feixisme”

“La dreta italiana s’ha fet seu el discurs del magnat que Mussolini «va fer coses bones» abans de les lleis racials”

“Grillo i el M5E van ser els còmplices perfectes de Salvini, la seva marca blanca, quan van governar junts”

“El govern del PD i els ‘grillini’ és molt fràgil, però no pot anar a eleccions perquè les guanyarien les dretes”

‘Feixisme persistent’ Gallart
Restar indiferents davant les injustícies equival a posar una catifa vermella al totalitarisme

Corresponsal d’El Punt Avui a Roma des del 2012, Alba Sidera Gallart (Girona, 1979) és una bona coneixedora de la sempre laberíntica política italiana i una experta en els moviments d’extrema dreta. Acaba de publicar el llibre Feixisme persistent (Edicions Saldonar), un documentat treball periodístic que explica la pervivència del llegat ideològic de Mussolini i que es presentarà el 19 de març al Pati Llimona, a Barcelona.

Diu en el llibre que, tot i haver derrotat el feixisme el 1945 i haver redactat una Constitució antifeixista, Itàlia no ha fet net del seu passat. Encara se sent distingir entre “un feixisme bo i un de dolent”, “un d’acceptable i un de condemnable”…
Sí. Hi té molt a veure Berlusconi. Bona part de la societat italiana havia assumit durant dècades, almenys formalment, que ser demòcrata era ser antifeixista. La Constitució i els discursos institucionals anaven en aquesta direcció. Berlusconi ho va trastocar tot: va ser la primera figura pública i amb poder que va blanquejar el feixisme a gran escala i va patentar el famós argument “Mussolini va fer coses bones”. Fins a l’arribada del magnat el 1994, estava mal vist dir això en públic. La dreta italiana es va fer seu el discurs berlusconià, que considera que hi ha un “feixisme bo”: l’anterior a les lleis racials del 1938 que van acabar deportant milers de jueus, gitanos i altres minories als camps d’extermini nazis. També se sol minimitzar el paper de Mussolini en les deportacions, com si hagués estat entabanat per Hitler: és completament fals.
També desemmascara Grillo i el M5E quan es defineixen com “ni de dretes ni d’esquerres”, “ni feixistes ni antifeixistes”, un partit sense ideologia…
Hi pot haver una definició més perillosa que pretendre ser un partit sense ideologia? Pot servir de coartada per a qualsevol tipus de política, i llavors no s’accepten reclamacions. Han estat els còmplices perfectes de Salvini. Quan van governar junts, van ser la seva marca blanca.
I a Renzi i al PD, el centreesquerra italià, els retreu no haver sabut plantar cara a Salvini i als ‘grillini’ mentre van ser al poder. Ara, a més, el PD governa amb el M5E…
El llibre, més que de Salvini, parla de què feien, o no feien, els altres actors polítics mentre Salvini anava creixent. I el rol del centreesquerra va ser ben galdós. L’únic grup de pes que no era aliat de Salvini era el Partit Demòcrata, i estava en mans de Renzi, que, concentrat en les seves ambicions personals, el va fer miques i el va portar a mínims històrics. Renzi, que s’emmirallava en el francès Macron i en Albert Rivera, de Ciutadans, capitanejava l’única oposició a Salvini. Al govern, va pactar les reformes amb Berlusconi i va aplicar una reforma laboral que competia amb la de Rajoy. A Renzi li encanta passejar-se amb la flor i nata de la classe dirigent italiana. Ho va posar molt fàcil a la dreta i a l’extrema dreta populistes per presentar el centreesquerra com una elit allunyada de la classe treballadora. Salvini ho va saber aprofitar i es va construir un personatge pretesament “del poble”, proper i fins i tot barroer, que parla dels desocupats, de les mestresses de casa, dels precaris… Les seves propostes econòmiques no els afavoririen gens, però ell fa campanya per guanyar-se el seu vot.
Salvini continua liderant les enquestes. Creu que l’actual coalició al govern podrà resistir sense haver d’anar a eleccions?
És un govern de conveniència molt fràgil, i és difícil que aguanti, però a cap dels dos membres li convé anar a eleccions, perquè les guanyaria, i de molt, Salvini amb la coalició de dretes. Una possibilitat equilibrista podria ser fer un altre canvi de govern sense necessitat d’anar a eleccions, tal com va passar l’estiu passat, quan el M5E va substituir Salvini pel PD per tal d’evitar les urnes.
Quina responsabilitat han tingut els mitjans de comunicació en l’avenç de l’extrema dreta?
Per informar bé, cal dir les coses pel seu nom, i no s’ha fet. Els principals mitjans italians –públics i privats, progressistes i conservadors– anomenen la coalició entre Berlusconi, la formació hereva del partit feixista Germans d’Itàlia i la xenòfoba Lliga “coalició de centredreta”. A Itàlia, els mitjans progressistes defineixen la francesa Marine Le Pen com d’extrema dreta, però al seu aliat italià, Salvini, no. Com a l’Estat espanyol, els mitjans italians han fet d’altaveu a l’extrema dreta donant cobertura a tots els exabruptes de Salvini, omplint els platós de personatges que es declaren obertament feixistes, etc. A més, han comprat la seva agenda: els temes i debats a les televisions han anat a remolc del que decidia l’extrema dreta.
És commovedor el perfil que fa de Liliana Segre, supervivent d’Auschwitz amenaçada de mort pels neofeixistes, que alerta sobre la indiferència...
En l’últim capítol dic que el nom que cal recordar no és Salvini –si cau, en sortirà un altre–, sinó Liliana Segre, testimoni contra la barbàrie. La indiferència és la condició necessària per al feixisme. La democràcia no es perd de sobte, sinó lentament, cada cop que permetem que es retallin llibertats i es vulnerin drets. Romandre indiferents davant les injustícies és posar una catifa vermella a l’arribada del totalitarisme.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC obre un expedient informatiu a l’alcalde de Vilabertran per les obres sense permís a dos pisos de Figueres

Girona

Budó, sobre el tercer grau: “És una bona notícia que no ha de fer oblidar que els presos són víctimes d’una injustícia”

Barcelona

Bel (PDeCAT): “El problema no és Puigdemont, és alguna part del seu entorn”

Barcelona

Cuixart, després de conèixer la proposta de tercer grau: “Vam fer el que havíem de fer”

Barcelona

Les juntes de tractament proposen el tercer grau per als presos polítics

Barcelona

Reunió dels líders de les institucions de la UE i Merkel el 8 de juliol per preparar la negociació del pla econòmic

Brussel·les

La CUP insta el Govern a crear una empresa farmacèutica pública

Barcelona

Els alcaldes de Verges i Celrà no aniran a judici pel tall de l’AVE durant el primer aniversari de l’1-O

Girona
LLUÍS PUIG
EXCONSELLER DEL GOVERN DE LA GENERALITAT, EXILIAT A BÈLGICA

“Les urnes posaran cadascú al seu lloc”

BRUSSEL·LES