Política

MARIA CREHUET

ALCALDESSA D'ORDIS (PSC)

«A Ordis farem una prova pilot per un canvi de model energètic»

El poble ha estat escollit per aplicar-hi un projecte que es basa en la utilització de tots els recursos per produir energia i ser autosuficient

Del fax de l'Ajuntament d'Ordis tant en poden sortir avisos sobre les alçàries de les onades –el mar és a 20 quilòmetres– com una alerta de risc d'allau –la neu és a una seixantena de quilòmetres–. O sovint es reben trucades de funcionaris d'administracions superiors que demanen pel cap de gabinet o pel cap de comunicació, i que no arriben a entendre com hi ha ajuntaments on només treballen unes hores a la setmana: el secretari, un arquitecte i l'alcaldessa, que és qui agafa el telèfon. Aquestes situacions irriten Maria Crehuet, que constata que l'administració s'ha transformat en una màquina funcionarial que complica, en comptes de resoldre, i que posa tots els ajuntaments, petits i grans, al mateix sac. Ella forma part, des que es va crear fa dos anys, del consell de direcció de l'Associació de Micropobles de Catalunya, que vol fer sentir la veu dels municipis de menys de 500 habitants.

–L'ha decebut l'administració?
–«Quan ets a fora penses que l'administració és lenta, però quan hi entres t'adones que és lentíssima. A més, tot s'ha fet complex, complicat i avorrit. Des d'administracions superiors, properes o llunyanes, es pensen que en un ajuntament d'un poble de 370 habitants es treballa igual que en un de 80.000.»
–I com es pot canviar aquesta dinàmica?
–«Essent conscients que una tercera part dels municipis de Catalunya –això són 300 de 900 i escaig– tenen menys de 500 habitants. I que aquests gestionem dues terceres parts del territori. S'ha de ser conscient d'això i fer excepcions en la normativa per a aquests municipis, en el sentit d'allargar terminis i reduir la tramitació. L'Ajuntament d'Ordis ha de fer els mateixos papers per obtenir una subvenció de 300 euros que el de Barcelona per obtenir-ne una de 300.000. S'ha de buscar la proporcionalitat i reduir la paperassa per estalviar temps i personal. També hi ha el tema del finançament, perquè resulta que moltes subvencions són per construir quan haurien de ser per gestionar, que és el problema d'ara.»
–Un altre objectiu que té és fer el municipi energèticament sostenible i per això aquest mes s'ha desplaçat al parlament de Brussel·les i a Itàlia. De fet, Ordis forma part del pacte d'alcaldes europeus –a la resta de la demarcació només hi ha el de Figueres– que s'han compromès a reduir la contaminació i avançar cap a l'autogestió energètica. Què hi fa Ordis al costat de les grans capitals?
–«Per ser un poble petit es pot demostrar que hi pot haver una altra manera de gestionar l'energia, diferent de l'actual. El model, tard o d'hora, haurà de canviar. S'ha d'anar a l'autosuficiència.»
–I això com es materialitza a Ordis?
–«El poble ha estat escollit per fer-hi una prova pilot a partir d'un projecte que ha elaborat la Iaeden i que s'ha inclòs en un programa finançat per la Diputació. La idea del projecte és treballar amb totes les energies: la solar; l'eòlica; els petits molins, que són com una antena o una farola; el biogàs a les granges, i la biomassa als pocs boscos que tenim. S'ha treballat amb les dades concretes d'Ordis i hem demanat un tècnic per fer una auditoria energètica a les cases. Ara farem una reunió amb els veïns per explicar-los-ho tot, ja que ha de ser un objectiu compartit entre l'Ajuntament i els particulars. De moment hem trobat receptivitat.»
–Aquest és un projecte a llarg termini. Això l'obliga d'alguna manera a continuar?
–«No ho sé. Vuit anys a l'ajuntament d'un poble petit cansen. Però el projecte, amb mi o sense mi, pot tirar endavant perquè tot el grup hi està d'acord i l'oposició també el comparteix.»
-Com va aquest mandat?
–«Quatre anys són pocs per completar temes, però quan ja s'acumulen dos mandats es veuen consolidades coses. Una de les primeres accions que vam fer va ser canviar una part del pla general per modificar un espai on hi ha uns jardins i que eren zona urbana, per tal de poder-los mantenir com a jardins públics a canvi de cedir un altres espais als propietaris. Les línies generals del govern en aquests vuit anys han estat mantenir un equilibri entre el món agrari i donar els serveis que requereix la població. També hem mirat de fer conèixer i estimar, a través de diverses activitats, tots els espais rústics que tenim al voltant i que són molt interessants. Més endavant habilitarem tot un circuit a peu per donar la volta al poble. I també hem mirat d'impulsar la participació ciutadana. Penso que Ordis tot allò bàsic ja ho té. El que penso és que els projectes futurs impliquen mirar de col·laborar amb els pobles veïns per compartir serveis, com ara el transport públic. No es tracta que cada poble tingui de tot.»
–Quins projectes s'estan executant ara?
–«Aquest any s'acaben els carrers de la part històrica i farem uns magatzems i vestidors a la pista poliesportiva. Un tema llargament reivindicat és la millora de l'edifici de Santa Caterina, que és del Bisbat. És un local polivalent que fem servir per a exposicions, xerrades o reunions, però s'ha d'adequar amb calefacció. Un altre projecte que s'acabarà aviat és un punt de recollida de deixalles que estem fent a l'entrada del poble.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
L’anàlisi

El conflicte permanent

Economista i politòleg
Memòria democràtica

Els quaderns Parera

Terrassa
Política

Un desordre de mal explicar

girona

El PP vol obligar el govern espanyol a informar sobre la reunió amb Junts

barcelona

L’ANC crea un grup de treball per impulsar la llista cívica

barcelona

El salvadorenc Francisco Galindo Vélez serà el verificador en les reunions de Junts i PSOE

barcelona
Rússia

Batudes policials a Moscou en clubs LGTBI

Barcelona
Guerra a l’Est d’Europa

Preocupació a Ucraïna per la seguretat nuclear a Zaporíjia

Barcelona
Emirats Àrabs Units

Els Estats Units prometen 3.000 milions de dòlars al Fons Verd del Clima

Barcelona