Enuig creixent a Catalunya per la passivitat de l’Estat

El malestar expressat pel president Quim Torra en la conferència de dirigents autonòmics de diumenge amb les mesures i maneres de fer del govern espanyol en la crisi contra el coronavirus, fins al punt de ser l’únic que es va negar a signar la declaració conjunta a què se’ls va instar al final, va esdevenir ahir enuig evident de tot l’executiu i els grups que li donen suport, que veuen amb desesperació com es manté la passivitat d’uns dirigents estatals que només responen amb crides estèrils a la unitat a les peticions de més fermesa que arriben des de Catalunya. “Torno a demanar al govern espanyol que autoritzi de manera immediata el pla de confinament que li hem fet arribar, així com totes les mesures que des de divendres hem anat proposant”, demanava el mateix Torra, en una breu compareixença al migdia en què confirmava que també ha contret el virus.

Si en dies anteriors la denúncia es va centrar en el fet que es van arrabassar injustificadament les competències en Sanitat i Protecció Civil, ahir la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va insistir a exigir que s’imposi el confinament total a casa dels ciutadans, amb l’única excepció dels serveis essencials, una mesura que l’executiu català ja té a punt, però que no pot dictar sense l’autorització de l’estatal, que ahir va optar per continuar mirant cap a una altra banda. “No es tracta de cap batalla política, ni d’embolcallar-se en cap bandera, sinó de prendre mesures més eficients i més ràpides, i tots els experts hi coincideixen”, reblava Budó en una compareixença telemàtica, després d’una videoconferència del president per exposar la situació als grups parlamentaris. Budó també instava el govern de Pedro Sánchez a aïllar els focus més perillosos, com va fer dijous la Generalitat a la conca d’Òdena. “Estem segurs que ho acabarà fent, i fins llavors seran hores perdudes”, lamentava.

La consellera va deixar clar que si Torra es va negar a afegir-se al conjur autonòmic és perquè tenia “un 100% de contingut de propaganda política”, i no és el que cal per fer front a la crisi. “No tindríem cap problema a signar un document que recollís mesures més efectives, com el confinament total”, reblava Budó. En aquesta línia, el conseller d’Interior, Miquel Buch, recordava que el que reclama el govern, pactat ahir amb tècnics i experts en la reunió del Procicat, “no té una ideologia política”. “No és hora de proclames ideològiques i patriòtiques, sinó de prendre mesures reals i efectives”, retreia, i lamentava que l’Estat hagi optat per “subordinar” el govern.

Entretant, les dures crítiques la vigília de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que va assenyalar que és Torra qui fa perillar la salut dels catalans i el va qüestionar fins i tot com a dirigent per no haver-se afegit a l’adhesió incondicional que pretenia La Moncloa, ahir van derivar en silencis, interpretables com a menyspreus a les demandes catalanes. Només la ministra portaveu, María Jesús Montero, en un to menys dur però igual de paternalista, va insistir que “no és el moment d’entretenir-se en detalls sobre les competències”, que han de passar “a un segon pla”, perquè està en joc la salut dels “compatriotes”. “Aquest és un combat global, i no es podrà fer sense l’obstinació de tots”, hi afegia, i instava a “no entelar” l’objectiu amb comentaris polítics.

Els grups independentistes, pel seu cantó, van fer pinya absoluta amb les actuacions del govern i les exigències a l’Estat. ERC, que subratllava que totes les mesures de l’executiu són “compartides” i que “està actuant a l’una”, s’instava a mantenir el lideratge i a ser “exigents amb un estat que no està prenent les mesures necessàries”, mentre criticava el desplegament de l’exèrcit. La CUP hi coincidia, i lamentava, a més, la “innecessària recentralització de competències”, que pot suposar un “risc”, alertava, per a certs drets civils i polítics. JxCat també instava l’Estat a prendre les “mesures més dràstiques” que li exigeix el govern, i hi afegia una petició als bancs: el retorn en “accions socials” dels 40.000 milions que van rebre per ser rescatats arran de la crisi econòmica. En un to inusualment suau, Cs i el PP van reclamar “lleialtat i cooperació” entre institucions, però van evitar dir si avalen les demandes del govern a l’Estat. Només el PSC va reiterar el “disgust” amb Torra per no haver-se afegit al conjur autonòmic, i va insistir a reclamar al govern que s’afegeixi a la lluita “unitària i conjunta” per treballar coordinadament, igual que van fer els comuns, per als quals “és moment de cooperar i no de competir”.