Política

MIQUEL BUCH

CONSELLER D’INTERIOR

“Han apostat per la subordinació, i no per la coordinació”

“Les estratègies contradictòries poden generar confusió, és cert; però nosaltres el que no podem fer és que aquesta subordinació sigui absoluta i estar callats”

“Tenen dret a equivocar-se, i són a temps de rectificar; no ens poden tractar com subjectes passius”

Parlo sempre del ‘gobierno de España’ perquè ells ho van voler així des del primer dia, i els ho respecto
Veig difícil un partit de futbol amb la gent asseguda en seients separats. Com decidirà el club qui hi va i qui no?
És massa prematur dir que per Sant Jordi les llibreries encara estaran tancades. S’ha de veure com evolucionem

El con­se­ller Buch ens va aten­dre ahir diu­menge per vide­o­con­ferència des de la seu d’Inte­rior, on aquests dies passa pràcti­ca­ment tot el dia.

Aquests dies no ha estal­viat crítiques con­tra el govern espa­nyol.
L’ha acu­sat de no estar a l’altura i d’impro­vi­sar.
Sí. Històrica­ment, a l’Estat espa­nyol es va optar per una des­cen­tra­lit­zació de com­petències. I a Cata­lu­nya, la Gene­ra­li­tat, per la volun­tat d’auto­go­ver­nar-se. Un cop han pas­sat molts anys i nosal­tres tenim un conei­xe­ment i una capa­ci­tat d’auto­go­vern, arriba una pandèmia i Espa­nya fa el que no havia fet en molts anys i diu: “Ara ho por­taré tot jo.” I no té ni el conei­xe­ment ni l’experiència per fer-ho. És això el que cri­ti­quem. Han apos­tat per una pura sub­or­di­nació en comp­tes d’una col·labo­ració, que hau­ria estat més fac­ti­ble. Tre­ba­llar con­jun­ta­ment, escol­tar-nos i com­par­tir deci­si­ons. Però no.
Les dis­crepàncies s’ini­cien en l’ori­gen, doncs, en la recen­tra­lit­zació?
Aquest és el gran pro­blema de l’Estat espa­nyol, no con­fiar en la gent que ja li por­tava els temes el pri­mer dia. Jo aposto per una admi­nis­tració que confiï en els ciu­ta­dans. El gobi­erno de España no ha apos­tat mai per la col·labo­ració ni la con­fiança. Ha optat per dir: “M’ho quedo tot jo.” I no els ha fun­ci­o­nat. Ni en la presa de deci­si­ons ni en la comu­ni­cació ni en les com­pres. No escol­ten res del que els diem. Van a la seva i no escol­ten els que real­ment estan al ter­ri­tori.
Això porta a estratègies con­tra­dictòries. Dilluns [avui] a Espa­nya s’aposta perquè molts vagin a tre­ba­llar, i a Cata­lu­nya s’aposta per man­te­nir el con­fi­na­ment total. No estan posant el ciu­tadà con­tra les cor­des?
És evi­dent que això pot arri­bar a gene­rar con­fusió, cert. Però el que nosal­tres no podem fer és que aquesta sub­or­di­nació sigui abso­luta i estar callats; nosal­tres hem de con­ti­nuar vet­llant per la segu­re­tat de la nos­tra gent. Em sento res­pon­sa­ble de les com­petències que tinc.
Els Mos­sos quin con­fi­na­ment faran com­plir, el del govern espa­nyol o el del català?
Amb el reial decret d’alarma, no tenim cap altra alter­na­tiva que fer com­plir el que mana el gobi­erno de España. I per més que algú vul­gui par­lar de deso­bediència, el que no podem fer és posar a la picota la ciu­ta­da­nia. Si el govern espa­nyol no dona cober­tura ni garan­ties legals als tre­ba­lla­dors perquè no vagin a tre­ba­llar, el ciu­tadà no té drets. El pro­blema és que la deso­bediència seria del ciu­tadà, no del govern de la Gene­ra­li­tat. No hi ha cap altre remei que anar a tre­ba­llar obli­gats pel gobi­erno de España.
El govern català ha dit que estu­dia com ha de ser el des­con­fi­na­ment gra­dual. Però si no té com­petències, com podrà apli­car-lo?
Nosal­tres el que no dei­xa­rem de fer és expli­car el que reco­ma­nen els experts. I els experts diuen que aquest virus té uns catorze dies de vida en el cos humà. Això vol dir que algu­nes deci­si­ons que vam pren­dre fa catorze dies tot just avui tenen efecte. Per això insis­tim que, si ara no som prou cauts, podria ser que d’aquí a quinze dies tinguéssim un rebrot. No seria el pri­mer cop que passa al món, hi ha experiències prèvies que ho demos­tren. Per això nosal­tres apos­tem per una estratègia més con­ser­va­dora. Si les empre­ses obren avui, tin­guem clar que d’aquí a quinze dies pot­ser algu­nes hau­ran de tan­car perquè els seus tre­ba­lla­dors hau­ran donat posi­tiu.
La con­se­llera Vergés va dir que quan es relaxi el con­fi­na­ment pot­ser hi hau­ria unes cer­tes diferències en funció de la den­si­tat de població. Això vol dir que hi haurà mesu­res que podran afec­tar ciu­tats o àmbits rurals de manera dife­rent?
Sí. Ho hau­rem de pre­veure. El que vam fer a la conca d’Òdena n’és un exem­ple. No podem trac­tar una pandèmia igual a tot el ter­ri­tori. Mala­ment esta­ria si tractéssim tot­hom, tots els ter­ri­to­ris, igual, que és el que ha fet l’Estat espa­nyol. No és el mateix l’Alt Empordà que l’àrea metro­po­li­tana. I això és el que hem de tenir en compte.
Tots amb mas­ca­re­tes? El pre­si­dent Torra sug­ge­ria que hau­rien de ser obli­gatòries. No ho són de moment perquè no n’hi ha per a tot­hom?
Podríem arri­bar a l’obli­ga­to­ri­e­tat, cert. Però no pots obli­gar-hi si no està garan­tit que els ciu­ta­dans en puguin tenir. És evi­dent. Ara per ara són reco­ma­na­bles, per evi­tar la pro­pa­gació de la malal­tia.
Hi ha molts psicòlegs que diuen que és pit­jor tants dies de con­fi­na­ment que no pas els ris­cos de sor­tir al car­rer a pas­se­jar o a fer esport. Per què no se’ns per­met sor­tir al car­rer sols a fer esport o a pas­se­jar quan sí que es per­met en altres països, com és el cas de Bèlgica?
Bèlgica té un sis­tema de vida, una edu­cació i uns valors dife­rents dels nos­tres. Hi ha moments en què no pots com­pa­rar peres amb pomes. I no pots com­pa­rar com som aquí i com són en altres llocs. Tots hem vist què va pas­sar a Itàlia. No sé si és el nos­tre caràcter medi­ter­rani..., però van rebai­xar les mesu­res de con­fi­na­ment i els va anar en con­tra...
L’admi­nis­tració no con­fia en els seus ciu­ta­dans?
Sí, i tant. Però també és cert que en el cas que ens ocupa, una pandèmia molt pre­o­cu­pant, calia anar a màxims. No es podia anar amb mit­ges tin­tes com ha fet Espa­nya.
Jo puc anar a pas­se­jar el gos en un bosc que tinc a tocar, però no puc anar-hi a pas­se­jar-me a mi mateix...
Sabem que algu­nes mesu­res gene­ren inco­herències. Ho sabem des del pri­mer moment. Però actuem sem­pre pen­sant en la gent. I algu­nes deci­si­ons són com­ple­xes.
Ens hem d’obli­dar, de moment, i pot­ser durant tot aquest any, de grans esde­ve­ni­ments mul­ti­tu­di­na­ris?
No sabem què pas­sarà en cada moment. S’haurà d’anar veient. Però pot­ser per anar a un con­cert, o a un par­tit del Barça, hau­rem de pren­dre una sèrie de mesu­res deter­mi­na­des.
Els par­tits del Barça, per citar un club, a porta tan­cada? O amb poca gent a les gra­des, amb els seients sepa­rats?
Un par­tit amb la gent en seients sepa­rats ho veig difícil. Qui hi anirà i qui no? Com ho deci­dirà el club? Ho veig difícil. Però és encara massa aviat per dir-ne res. Hi estem tre­ba­llant. En tot cas, és a llarg ter­mini. Ara el que ens pre­o­cupa és el dia a dia de la gent.
Però la lliga o es reprèn o se suspèn... No hi ha gaire marge.
La lliga és molt impor­tant, sí. Però ara mateix a mi em pre­o­cu­pen més les esco­les. Què fem amb els nos­tres infants? Amb els estu­di­ants? Hi ha qui diu molt ale­gre­ment: “Doncs que tot­hom repe­teixi curs.” Com? I els nous? Cal tro­bar solu­ci­ons per a cada rea­li­tat. I les estem valo­rant, una per una. El que estem vivint és tan excep­ci­o­nal que pro­ba­ble­ment reque­rirà mesu­res excep­ci­o­nals, que pot­ser no tot­hom com­par­tirà.
I els con­certs? I les fes­tes majors? Es pro­hi­bi­ran?
No em vull posar en aquest esce­nari, encara. Com seran? Jo crec que hau­ran de ser dife­rents. Hau­ran de tenir unes mesu­res de pro­tecció que estem estu­di­ant.
L’alcalde de Pala­fru­gell es pre­gun­tava l’altre dia en aquest diari si a les plat­ges s’hi haurà d’anar con­ser­vant el metre i mig de distància...
I pot­ser sí. Algu­nes coses les ani­rem deci­dint a mesura que tin­guem més conei­xe­ment. I si els científics tro­ben un trac­ta­ment? Tot can­vi­a­ria. I si tro­ben una vacuna? Doncs també. Però ara per ara, veient el gran nom­bre de morts que genera aquest virus, no podem fer res més que pro­te­gir-nos. És l’única cosa que podem fer.
Sant Jordi amb lli­bre­ries tan­ca­des?
Ara mateix és pre­ma­tur dir-ho. Perquè s’ha de veure com evo­lu­ci­o­nen algu­nes coses. Segur que Sant Jordi ajuda mol­tes lli­bre­ries, i tot el sec­tor. I hem de bus­car eines per inten­tar man­te­nir algu­nes coses. Rere una lli­bre­ria hi ha una família, una empresa... I si es pot aju­dar, s’ha de fer. Però és massa pre­ma­tur. Com podem com­bi­nar una cele­bració, una pandèmia i el comerç? Les solu­ci­ons s’han d’anar ajus­tant a poc a poc.
Els que s’intu­eix que tri­ga­ran molt a obrir són els bars i res­tau­rants. Són cons­ci­ents del mal que s’està pro­vo­cant a aquest sec­tor amb l’obli­ga­to­ri­e­tat de tan­car?
El Depar­ta­ment d’Empresa està en con­tacte per­ma­nent amb el sec­tor empre­sa­rial. I pensa en tot­hom: en les grans empre­ses i en les que tenen tres o qua­tre tre­ba­lla­dors, cer­ta­ment. És per això que dema­nem a l’Estat solu­ci­ons per a aquesta situ­ació. Altres estats bé que ho han fet. Aquí sem­bla que l’esforç només l’hagin de fer els empre­sa­ris, i això final­ment recau sem­pre sobre els tre­ba­lla­dors. Aquest no és el camí.
La situ­ació econòmica de l’Estat, però, tam­poc deu ser de les millors...
Cert. Però no pot pas­sar la reper­cussió i la res­pon­sa­bi­li­tat de la crisi a les empre­ses. És jus­ta­ment per aju­dar a resol­dre situ­a­ci­ons com­ple­xes que hi ha l’Estat. No per tras­pas­sar els pro­ble­mes als altres.
Entre les mesu­res que ha anun­ciat el govern espa­nyol, hi ha la pos­si­bi­li­tat que con­tro­lin els movi­ments de la gent a través del mòbil. I el minis­tre Mar­laska deia fa pocs dies que es con­tro­la­ran les xar­xes soci­als per evi­tar que hi hagi dis­cur­sos delic­tius. Això no ens hau­ria de pre­o­cu­par? No s’estan lami­nant les lli­ber­tats per­so­nals?
El perill hi és a Espa­nya i a la resta dels estats. Però no s’han de con­fon­dre coses. Una cosa és que puguis uti­lit­zar deter­mi­nada infor­mació per saber com està evo­lu­ci­o­nant la pandèmia, i una altra és que coar­tis les lli­ber­tats. S’ha de saber tro­bar el punt mitjà. Malau­ra­da­ment, però, a nosal­tres no se’ns té en compte quan es pre­nen aques­tes deci­si­ons. Si hi poguéssim ser, segur que el con­se­ller Puig­neró hi faria apor­ta­ci­ons molt interes­sants.
L’estat d’alarma ja és, de fet, un xoc de lli­ber­tats. No se’m per­met lli­ber­tat de movi­ment, no se’m per­me­ten des­plaçaments i, suposo, ara no se’ns con­ce­di­ria cap permís per mani­fes­tar-nos en con­tra d’algu­nes mesu­res...
Cert. Però hem de pen­sar que els que ens poden pri­var de la lli­ber­tat són els jut­ges. Nosal­tres, per exem­ple, per dur a terme el con­fi­na­ment d’Òdena, vam haver de dema­nar auto­rit­zació al jut­jat. Va ser un jutge qui ho va auto­rit­zar. La justícia també hi té un paper, en aquesta situ­ació. Per tal de vet­llar perquè tots els drets que tenim com a ciu­ta­dans no se’ns man­lle­vin. Davant segons qui­nes situ­a­ci­ons, són ells els que poden actuar.
N’hi ha que ho han fet. El TSJC li ha orde­nat que faci els tests a tots els agents dels Mos­sos, i vostè no ho ha pogut com­plir. Ha pre­sen­tat recurs perquè no l’acu­sin de deso­bediència?
No se’ns pot obli­gar a fer una cosa que és impos­si­ble. No hi ha prou tests, en aquests moments. Hem pre­sen­tat un recurs en què ho expli­quem. Hem decre­tat mesu­res de pro­tecció de cara als ser­vi­dors públics, i després hem mar­cat un ordre de pri­o­ri­tats. Quins tre­ba­lla­dors públics tin­dran pri­o­ri­tat per als tests? Pri­mer, els sani­ta­ris, perquè són a pri­mera línia. Després, segu­re­tat i emergències, els cen­tres peni­ten­ci­a­ris... El mer­cat és reduït i l’Estat ens obliga a fer les com­pres cen­tra­lit­za­des. Hem expli­cat això en el recurs. Totes les com­pres que hem inten­tat fer, tota la feina que estem fent, i tot el que no podem fer.
En les seves com­pa­rei­xen­ces diàries, i també avui en aquesta entre­vista, parla del ‘gobi­erno de España’, i sem­bla que ho faci amb iro­nia.
El pri­mer que va deci­dir el gobi­erno de España arran de l’epidèmia va ser fer una cam­pa­nya publi­citària amb un mis­satge patriòtic en què par­lava del gobi­erno de España, sense pen­sar en les dife­rents llengües que es par­len a l’Estat. Ho van voler fer així i jo els ho res­pecto. Són el gobi­erno de España.
Quan aquests dies sent Pedro Sánchez par­lar de la neces­si­tat de tor­nar als pac­tes de La Mon­cloa, què en pensa?
Sem­bla allò tan castís d’“apro­vec­hando que el Pisu­erga pasa por Valla­do­lid...”, fer una sèrie de can­vis que no sé si s’ajus­ta­ran a la rea­li­tat. De res ser­veix plan­te­jar uns pac­tes de La Mon­cloa si no són exclu­si­va­ment per pac­tar con­tra la Covid-19. I no sé si ho apro­fi­ta­ran per a altres coses. De moment, tot ple­gat ha ser­vit per treure unes com­petències als que hem demos­trat sobra­da­ment que les sabíem fer ser­vir.
Tem, doncs, que vagin més enllà de la lluita con­tra el coro­na­vi­rus?
D’entrada, hi tinc una certa des­con­fiança, sí. Temo que vagin més enllà.
Com en sor­ti­ran, de tot aquest epi­sodi, les rela­ci­ons entre els governs català i espa­nyol? Toca­des? Amb més des­con­fiança?
Són a temps de reac­ci­o­nar i can­viar. En la lluita con­tra el virus van reac­ci­o­nar tard i mala­ment, i després van can­viar. Encara hi són a temps. Tenen dret a equi­vo­car-se i tenen dret a rec­ti­fi­car. Saben que es van equi­vo­car. I el que ara han de fer és rec­ti­fi­car. I després de la rec­ti­fi­cació, les rela­ci­ons es podrien nor­ma­lit­zar.
Rec­ti­fi­car en què? En les mesu­res que comen­cen dilluns [avui]? Hi són a temps?
Rec­ti­fi­car en la presa de deci­si­ons. No poden trac­tar els cata­lans i les cata­la­nes com sub­jec­tes pas­sius. Han d’enten­dre que aquí hi ha un govern, i unes com­petències. I que, amb els nos­tres pos­si­bles encerts i errors, hi som. Quan hem tin­gut situ­a­ci­ons adver­ses, som els pri­mers a posar-nos-hi seri­o­sa­ment. Ho hem demos­trat. Si l’Estat torna a con­fiar en nosal­tres i ens torna la nos­tra capa­ci­tat de pren­dre deci­si­ons, l’exer­ci­rem amb abso­luta pul­cri­tud. I sem­pre amb el suport dels experts en la matèria. La nos­tra estratègia no és la de con­fron­tació amb l’Estat, és de defensa de la segu­re­tat dels cata­lans i les cata­la­nes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia