Política

PERE GARRIGA

ALCALDE D’ARBÚCIES

“Cal impulsar el turisme sostenible”

“Donarem microcrèdits i bonificarem taxes a empreses i comerços”

“És lamentable haver de pagar un IVA del 21% per fer obra pública”

90 km²
Garriga explica que l’amplitud del terme municipal d’Arbúcies, de 90 km², ha obligat a atendre gent en dos nuclis agregats a tres quarts d’hora del nucli urbà (Joanet i Fogueres de Montsoriu) i en cases de pagès (més de 400 arreu del municipi). El batlle explica que, a la residència Casa de Repòs del poble, de moment, no hi ha hagut afectacions greus a causa de la pandèmia.

Alcalde des del 2011, Pere Gar­riga (Arbúcies, 1962) ha tre­ba­llat a l’empresa pública Fores­tal Cata­lana i a les dipu­ta­ci­ons de Girona i Bar­ce­lona. Anys enrere també havia fet de fus­ter i de peri­o­dista. Antic regi­dor de la CUP al con­sis­tori, Gar­riga (Entesa-Inde­pen­dents de la Selva) és alhora el vice­pre­si­dent pri­mer del Con­sell Comar­cal de la Selva. L’Entesa té nou dels tretze regi­dors de l’Ajun­ta­ment arbu­ci­enc. A l’opo­sició, hi ha ERC (2) i la CUP (2).

Com ha afec­tat Arbúcies la Covid-19?
Arbúcies és un poble de mun­ta­nya mit­jana, el més gran dins del Parc Natu­ral del Mont­seny i el més habi­tat [6.556 habi­tants, segons l’Ides­cat del 2019]. El terme va des dels 230 metres d’altura fins als 1.700. Tenim gai­rebé 2.000 habi­tants fora del nucli urbà i això fa que sigui un poble de carac­terísti­ques dife­ren­ci­a­des. Des que es va decla­rar l’estat d’alarma ja ens vam començar a mobi­lit­zar amb vigi­lants rurals que van a les masies, la poli­cia local i un grup d’una tren­tena de joves que vet­llen per famílies que ho neces­si­ten. Els tru­quen per interes­sar-s’hi i saber si els fa falta alguna cosa.
La pandèmia ha afec­tat la gent més vul­ne­ra­ble?
Al nucli urbà tenim 162 famílies que anem a aju­dar a casa seva. Són gent gran o grups de risc que no sur­ten de casa i els aju­dem. Hi ha un comitè de crisi, for­mat per Sani­tat, Salut, Atenció a les Per­so­nes i Alcal­dia, i ens reu­nim cada dia per veure quins casos hi ha i com s’actua. També tenim 41 alum­nes en situ­ació vul­ne­ra­ble. Anem a reco­llir els deu­res dels mes­tres, els por­tem a casa dels alum­nes i, quan els han fet, els tor­nem als mes­tres gràcies a l’ajut del volun­ta­riat jove. També s’han fet més de 6.000 mas­ca­re­tes, sal­va­o­re­lles i altres ele­ments de pro­tecció. A Arbúcies hi ha molt arre­la­ment de la con­fecció i ens ha aju­dat molta gent, com ara emple­a­des de Jocavi [l’empresa tèxtil va tan­car al desem­bre].
Què sig­ni­fi­carà la Covid-19?
Jo crec que la veri­ta­ble reper­cussió de la Covid-19 encara no ha arri­bat. Al juliol i al setem­bre se’n començarà a veure la reper­cussió social i econòmica per a les per­so­nes i les famílies. Per això, des de l’Ajun­ta­ment fa cinc set­ma­nes que tre­ba­llem en el pro­jecte I després què?, ja que volem aju­dar a mini­mit­zar els efec­tes del coro­na­vi­rus en la soci­e­tat arbu­ci­enca. El pro­jecte tindrà tres potes: aju­dar les empre­ses perquè puguin tor­nar a obrir i no tan­quin, poten­ciar l’atenció a les per­so­nes i fer que a Arbúcies hi hagi noves vetes de mer­cat i noves fei­nes. D’aquí a vuit dies, tin­drem comp­ta­bi­lit­zat això econòmica­ment. Pen­sem en mesu­res com ara microcrèdits o boni­fi­car taxes a empre­ses i comerços durant el període que han tin­gut tan­cat.
És impor­tant fer front a l’alarma.
A través de la web l’Ajun­ta­ment hem anat infor­mant de tot el que ens arriba. Des de con­tac­tes de Salut, aju­des econòmiques..., i a través de les xar­xes soci­als hem anat difo­nent dife­rents mis­sat­ges.
Per on ha d’anar el futur?
A Arbúcies tenim 200 llits de turisme rural. Ara no ens hem d’enga­nyar. La gent sor­tirà a prop. Tenim l’avan­tatge que som reserva de la bios­fera i patri­moni de la huma­ni­tat. Tenim aire net i aigua pura; d’empresa con­ta­mi­nant, no en tenim cap. Cal una empenta gran per al turisme sos­te­ni­ble, de natura, de cul­tura, de gas­tro­no­mia, de quilòmetre zero.
En l’últim ple del Con­sell Comar­cal de la Selva (28 d’abril), es va quei­xar que els ajun­ta­ments hagin de pagar un 21% per fer obra pública.
És molt lamen­ta­ble que, per fer una escola, un hos­pi­tal, una bibli­o­teca o qual­se­vol obra pública, hagis de pagar un 21%. Per arre­glar, pin­tar o cons­truir qual­se­vol cosa, has de pagar aquest 21%. Crec que, a qui cor­res­pon­gui, hau­ria de reduir aquest per­cen­tatge i que les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques el paguin a un 5% o un 7%, com altres pro­duc­tes. Això és per fer obra pública i per bene­fi­ciar la ciu­ta­da­nia. Aquest 21% és injust i no s’aguanta per enlloc.
Els ajun­ta­ments recla­men que el roma­nent del 2019 es pugui dedi­car a pal·liar els efec­tes del covid-19.
El nos­tre és de 100.000 euros i aju­da­ria molt més a les famílies locals si ens el dei­xes­sin ser­vir. Però ens diuen que hem de pagar als bancs i a les cai­xes. Per això, pen­sem en donar 20.000 euros en microcrèdits, amb 4 o 5 mesos de carència i que es puguin tor­nar al cap d’un any o dos. Aquesta gent que està afec­tada d’un expe­di­ent de regu­lació tem­po­ral d’ocu­pació (ERTO) que pugui cobrar uns diners i que els pugui tor­nar quan torni a tenir feina, amb tran­quil·litat, sense interes­sos



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia