El pla de recuperació de la CE es negociarà en una cimera el proper 19 de juny
La presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, insta els socis europeus a “deixar de banda els prejudicis” i a fer una “inversió comuna en el nostre futur”
Sánchez creu que la proposta de Brussel·les recull “moltes” de les demandes espanyoles i confia que s’assoleixi aviat un acord
Els líders europeus es reuniran el proper 19 de juny per negociar el pla de recuperació presentat aquest dimecres per la Comissió Europea (CE).
Així ho ha anunciat aquest dimecres el president del Consell Europeu, Charles Michel, en un comunicat. Michel espera que els caps d’estat i de govern dels 27 estats membre de la Unió Europea (UE) arribin a un acord sobre el paquet anticrisi abans de les vacances d’estiu.
Des de Brussel·les consideren que s’hauria de tancar un pacte sobre “l’arquitectura general” del pla de reconstrucció al juliol per tal que l’instrument estigui operatiu a principis del 2021.
“Insto tots els Estats membres a examinar la proposta de la Comissió ràpidament i treballar de manera constructiva per aconseguir un compromís”, ha demanat Michel.
La UE aposta per un fons de reconstrucció de 750.000 milions d’euros, amb 500.000 milions en ajudes i 250.000 en préstecs. La proposta de Brussel·les ha de rebre l’aval dels estats i, al contrari dels del sud, els del nord són partidaris de prioritzar els préstecs i no les transferències.
“Deixar de banda els prejudicis”
La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, també ha fet una crida a estats i a l’Eurocambra donar suport al seu pla per a la recuperació econòmica.
En la presentació de la proposta a l’Eurocambra per a “una Europa verda, digital i resilient” , Von der Leyen ha defensat que es tracta d’una “inversió comuna” en el futur del bloc comunitari.
Von der Leyen ha cridat a “deixar de banda els prejudicis” i ha advertit que la Unió Europea es troba en un moment “definitori”. “El nostre model únic està afrontant reptes que no havia hagut d’afrontar mai en la història”, ha alertat.
En aquest sentit, ha advertit que per sortir de la crisi causada per la Covid-19 caldran inversions “de gran magnitud”.
La cap de l’executiu europeu ha remarcat que cal que la UE torni a tenir “equilibri” econòmic. “Tot això ens supera a tots, és més gran que cadascú de nosaltres en solitari. Necessitem l’equilibri d’una economia forta”, ha insistit.
“Hem de fer un pas endavant i invertir en un futur comú. Les mesures més audaces són les més segures per al futur”, ha subratllat davant els eurodiputats. “El cost de l’omissió de la crisi serà més car”, ha advertit.
Creixement de l’1,75% del PIB i 2 milions de llocs de treball
La CE calcula que el pla de reconstrucció ajudarà a elevar el producte interior brut (PIB) de la UE en un 1,75% el 2021 i el 2022 i a crear fins a dos milions de llocs de treball a mitjà termini.
L’executiu europeu assegura que, malgrat incloure crèdits als estats, el pla no comportarà un increment “significatiu” del deute sobirà dels estats. De fet, calcula que ajudarà a reduir en cinc punts el deute d’alguns estats com l’espanyol en els pròxims quatre anys.
En el seu informe sobre l’impacte econòmic de la Covid-19, Brussel·les estima que els governs de la UE necessitaran un total d’1,7 bilions d’euros de finançament addicional per fer front a la crisi en els pròxims dos anys.
La CE preveu que l’economia europea caigui un 14% al segon trimestre de l’any i entri en “una profunda recessió” que impliqui una caiguda total del PIB el 2020 del 7,4% amb una recuperació parcial del PIB del 6,1% el 2021.
L’impacte econòmic serà especialment dur a l’Estat espanyol, Grècia, Itàlia i Croàcia, que patiran caigudes a l’entorn del 9,5% del PIB. Les recessions a la resta d’estats europeus implicaran caigudes d’entre el 6% i e 7,5% del PIB. A França, Itàlia i Espanya s’estima una caiguda de l’ocupació del 5% mentre a la majoria del bloc europeu serà del 3%. L’oci, l’hostaleria i el transport són els sectors econòmics que s’enduran la pitjor part, amb pèrdues d’entre el 20% i el 40%.
Problemes de liquiditat
Segons la CE, entre el 25% i el 35% de les empreses s’exposen a problemes de finançament a finals d’any. En el pitjor dels casos, podria afectar a més d’un 50% de les companyies europees. “Això significa que entre 180.000 i 260.000 empreses europees que donen feina a 25-35 milions de persones podrien patir problemes de finançament si es materialitza el pitjor escenari”, apunta l’informe de la CE.
Els sectors que més problemes de liquiditat tindran seran el comerç, l’hostaleria, els serveis alimentaris i la indústria del transport. “Aquestes firmes s’enfronten a un risc molt elevat de fallida”, alerta Brussel·les.
Segons l’anàlisi, una proporció “substancial” de les necessitats de liquiditat es trobaran en empreses amb dificultats per accedir al finançament perquè ja es trobaven en una situació vulnerable abans de la crisi.
Disparitat ajudes d’Estat
La CE constata una “forta disparitat” entre les ajudes públiques que ofereixen els diferents governs europeus. Amb dades de principis de maig, Alemanya ha injectat ajudes equivalents al 29% del seu PIB, França entorn el 13,4% i Itàlia entorn el 17%. Per contra, l’Estat espanyol només ha destinat entorn del 2,2% del PIB per salvar l’economia.
L’Estat podria obtenir 140.000 milions
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, espera que els líders europeus arribin aviat a un acord per al fons de recuperació que permeti accedir a recursos per reactivar l’economia després de la pandèmia del coronavirus.
En un missatge a les xarxes socials, Sánchez ha aplaudit la proposta de la CE, que considera que recull “moltes” de les demandes espanyoles.
“La creació d’un fons de recuperació de 75.000 milions d’euros és una base per a la negociació. Hem d’assolir aviat un acord per accedir a recursos que ens permetin reactivar l’economia i superar la crisi”, ha dit Sánchez .
140.000 milions
L’Estat espanyol podrà obtenir uns 140.000 milions d’euros del fons de recuperació europeu, segons ha pogut saber l’ACN.
Aquesta és una xifra bruta perquè no té en compte el que aportarà l’Estat a aquest mecanisme. Amb tot, l’Estat optaria a uns 77.000 milions d’euros en subsidis de Brussel·les i uns 63.000 milions en crèdits.
Així, li pertocaria al voltant del 15% de les subvencions directes del pla de recuperació que ha presentat la Comissió Europea aquest dimecres. Itàlia es quedaria amb el 16%, França amb el 7,7%, Polònia amb el 7,5% i Alemanya amb el 5%.
