Política

Suècia arxiva el magnicidi de Palme sense trobar-ne l’assassí

Trenta-quatre anys després de l’assassinat del primer ministre, opta per tancar el cas perquè el principal sospitós es va suïcidar el 2000

La fiscalia assenyala un publicista opositor, però no s’ha trobat l’arma ni cap prova

Suècia va decidir ahir posar punt final al cas judicial i polític més transcendent de la seva història recent: l’assassinat, el 28 de febrer del 1986, del carismàtic polític Olof Palme. L’aleshores primer ministre moria d’un tret per l’esquena en un carrer d’Estocolm quan sortia del cinema amb la seva dona, Lisbet. L’assassinat de Palme, icona de la socialdemocràcia i ferm defensor dels drets humans en ple context de la Guerra Freda, va commocionar el món, tot desencadenant alhora una onada de teories conspiratives.

Trenta-quatre anys més tard, el cas continua sense resoldre’s, tot i que la fiscalia sueca va apuntar ahir un “possible” sospitós, ja investigat fa dues dècades: Stig Engström. Aquest publicista, aleshores de 52 anys, treballava prop del lloc del crim, i ja va ser inclòs com a testimoni en la fase inicial de la investigació, però en va ser apartat després en no ser considerat rellevant. Conegut com “l’home de Skandia”, per l’empresa asseguradora en la qual treballava, Egnström es movia en cercles polítics contraris a Palme, tenia formació militar i era membre d’un club de tir, per la qual cosa tenia armes, segons van revelar el reportatge i el llibre del periodista Thomas Pettersson, que van permetre reactivar el cas fa dos anys.

Un nou grup d’investigadors va reprendre la feina fa tres anys, però el publicista s’havia suïcidat l’any 2000. El cap de la investigació policial, Hans Melander, va comparèixer ahir per explicar-ho: “Vam trobar una persona que no quadrava amb la resta de la fotografia del crim.” Segons el fiscal, Kristen Petterson, la vestimenta d’Engström aquella nit coincidia amb la descrita per diverses persones que haurien vist sortir corrent l’assassí del lloc dels fets. Ara bé, no s’han aconseguit evidències tècniques que determinin que el publicista va ser l’autor del magnicidi. Ni tampoc testimonis que el situïn en el lloc del crim just quan aquest es va produir, tot i que sí que va ser una de les primeres persones a aparèixer per intentar auxiliar el primer ministre, que anava –com tenia per costum– sense escorta.

Han Melander ha explicat que més de 134 persones han confessat, des del 1986, ser l’autor del magnicidi més famós del segle XX, juntament amb el del president nord-americà John Fitzgerald Kennedy. Però en tot aquest temps tan sols se n’ha condemnat una: un delinqüent comú, Christer Pettersson, en ser assenyalat per la dona de Palme com l’autor. Petterson va ser condemnat a cadena perpètua el 1989, però la sentència va ser revocada per falta de proves uns mesos després. Pettersson va morir el 2004.

L’escàndol i la incompetència han vorejat el cas des del primer moment. L’escena del crim no es va acordonar com pertocava, ni es van bloquejar els carrers. El fiscal va justificar ahir l’arxivament dient: “Des que va morir [Engström]no puc acusar-lo.”

LA XIFRA

250
metres
d’estanteries ocupen els 90.000 fulls del cas Palme, que s’ha tancat sense resoldre’s després de 34 anys.

LA FRASE

Crec que hem arribat tan lluny com es podia demanar en la investigació
Kristen Petterson
FISCAL DE SUÈCIA

Del PKK a l’extrema dreta africana

Més d’un centenar de persones han estat investigades per l’assassinat de Palme, enmig de teories com ara la d’un tirador solitari, la simpatia de sectors policials amb l’extrema dreta, la CIA o el Partit Kurd dels Treballadors (PKK). Hans Melander ha assegurat que al llarg d’aquestes més de tres dècades s’han interrogat unes 10.000 persones. També s’han provat més de 400 pistoles, en un intent fallit de trobar l’arma emprada i connectar-la amb les dues bales trobades al lloc del crim.

El primer ministre va dotar Suècia de veu pròpia tot fent equilibris entre els dos grans blocs de la Guerra Freda. Palme era defensor de la lluita antiaparheid del Congrés Nacional Africà, que liderava Nelson Mandela i els últims anys les investigacions sobre la seva mort apuntaven als serveis secrets sud-africans com a possibles responsables. Se sap que agents del règim racista van assistir, dies abans del crim, a una conferència a Estocolm. Tot i que no s’ha trobat “res específic”, segons Melander, la pista sud-africana ha estat també apuntada pel periodista Jan Stocklassa, continuador de la investigació de l’escriptor Stieg Larsson, autor de la popular saga Millenium i investigador periodístic sobre l’extrema dreta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Suprem cita Serret a declarar el 30 d’abril després que s’ajornés la primera citació

madrid

Putin avisa Occident que “lamentarà” qualsevol provocació contra Rússia

Moscou

PSC-Units presenta 35 propostes de resolució de caràcter “urgent” davant la “paràlisi” del Govern

Barcelona

Nogueras rebutja posar un calendari a la negociació amb ERC

Madrid

El Tribunal Constitucional alemany rebutja les cautelars contra el fons de recuperació i aplana el camí a les ajudes

brussel·les

Calvo acusa Vox de ser el partit “de l’odi” pel cartell dels ‘mena’

barcelona

Control al govern espanyol al Congrés sense Sánchez

madrid

ERC i Junts acceleren, però no concreten acords encara

barcelona

Campo refarà la sedició “més aviat que tard”

madrid