Zaragoza i les qüestions d’estat

Amb camisa blanca i corbata verda, sense americana, des del seu despatx, amb un decorat sobri on destacava al fons de tot, damunt d’una estanteria, una bandera espanyola emmarcada. D’aquesta manera va aparèixer ahir el fiscal de sala del Tribunal Suprem Javier Zaragoza a les pantalles dels que van voler seguir el debat titulat La rellevància constitucional del ministeri fiscal, un acte organitzat pel Col·legi d’Advocats de Barcelona i que ha estat envoltat de crítiques i polèmica pels que consideraven poc oportú convidar un dels artífexs de l’acusació i la condemna contra els líders polítics del procés independentista.

Zaragoza no va voler defugir la protesta, es va mostrar disposat a venir presencialment a Barcelona per debatre sobre el ministeri fiscal quan les cauteles imposades per la Covid-19 ho permetin i es va mostrar ferm defensor, des de Madrid, o des d’on faci falta, de la “legalitat constitucional” que al seu entendre és “una qüestió d’estat”. Zaragoza va avisar que en aquesta defensa sempre “hi trobareu el ministeri fiscal” i es va mostrar visiblement molest per les crítiques que es fan al funcionament de la justícia espanyola perquè, al seu entendre, “danyen la imatge d’Espanya a l’estranger”.

Zaragoza va voler vincular el ministeri públic a questa “qüestió d’estat” per l’obligació que té la fiscalia de respectar i fer respectar la legislació vigent, en un marc d’independència dels diversos estaments judicials. “Només un sistema judicial independent garanteix l’estat de dret”, va advertir.

En aquest sentit va fer una defensa de la independència del ministeri públic si bé es va mostrar partidari d’introduir reformes legals per evitar interferències en les investigacions. En aquest sentit es va mostrar partidari de fer intervenir la junta de fiscals de sala quan hi hagi una discrepància important de criteri entre el fiscal general i un membre de la fiscalia.

Zaragoza també va defensar la independència del sistema judicial per seguir actuant de garant del bon funcionament de les administracions públiques. Des del seu punt de vista, el problema no és la judicialització de la política, sinó la politització de la justícia. “No pot ser que la desjudicialització de la política serveixi per sostreure’s del control dels tribunals”, va dir.

El debat no es va poder enregistrar, per ordre expressa dels ponents, ni tampoc es van poder fer preguntes a Zaragoza, algunes de les quals feien relació al judici del procés.