La fiscalia recorre contra el 100.2 a Romeva i els permisos de Sànchez i Cuixart
El fiscal entén que no han assumit els delictes ni s’han penedit dels fets
Considera que els presos polítics necessiten tractament específic i, si no n’hi ha, se’ls ha d’aplicar un d’individualitzat, com es fa amb els estafadors
La fiscalia ha presentat tres escrits per oposar-se a la concessió de permisos de sortida a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i a l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari per a Raül Romeva.
En el cas de Cuixart i Romeva són recursos d’apel·lació a l’Audiència, mentre que en el cas de Sànchez és un escrit d’oposició presentat al jutjat de vigilància penitenciària. En tots tres casos considera que els permisos i les sortides són “prematures, injustificades i improcedents”, amb els arguments ja utilitzats anteriorment que cap dels tres ha assumit els delictes ni s’ha penedit dels fets del 2017.
En el recurs contra el 100.2 per a Romeva, el fiscal diu que el fet que tingui estudis i experiència laboral encara fa més necessari un tractament per fer-li entendre que la independència de Catalunya s’ha de defensar dins del marc legal que estableix la Constitució espanyola.
El fiscal el justifica el recurs d’apel·lació contra el permís donat el 5 de març a Jordi Cuixart i confirmat el 23 de juny perquè considera que és “prematur, injustificat i improcedent”. Segons el ministeri públic, Cuixart ha complert poca part de la condemna i el permís “frustra, en gran mesura, les finalitats de la pena de prevenció general i especial, i fins i tot la rehabilitació”. També critica que el reclús ha assumit els fets i les conseqüències, però no els delictes, ni se’n penedeix, i no ha seguit cap “tractament penitenciari per superar els dèficits detectats”.
A parer seu, Cuixart té “importants distorsions cognitives” en no assumir que les seves accions van ser delictives. El ministeri públic reconeix que el reclús no ha d’assumir la culpabilitat, però recorda que això té conseqüències en el compliment de la pena. De fet, utilitza entrevistes publicades de Cuixart per argumentar que el pres no ha canviat d’actitud.
En l’escrit contra Jordi Sànchez, s’oposa al permís concedit per la junta de tractament de Lledoners el 14 de maig, amb els mateixos arguments utilitzats amb Cuixart i en altres recursos. De fet, li critica que digui que es vol desvincular de l’activisme polític però alhora presideixi la Crida Nacional per la República, que està registrada com a partit polític, i també li recrimina algunes declaracions públiques.
Que no hi hagi tractament específic pel delicte de sedició, diu el fiscal, no implica que no es pugui fer un tractament individualitzat a aquests presos, tal com passa amb els estafadors.
