Política

El CNI, en el punt de mira

Torrent i Maragall es querellaran la setmana que ve contra l’exdirector dels serveis secrets i exigiran que, si cal, se’n desclassifiquin documents

L’ens admet que fa servir el programa espia però “amb ple sotmetiment” a la llei, justifica

El dit acusador dels afectats pel Catalangate assenyala el CNI. El president del Parlament, Roger Torrent, i l’exconseller Ernest Maragall presentaran, segurament la setmana vinent, una querella contra qui era director dels serveis secrets espanyols Félix Sanz Roldán, quan l’abril i el maig del 2019 es va produir l’episodi d’espionatge als seus mòbils que dimarts van destapar El País i The Guardian. Si bé no aclareix des de quan –dimecres Publico.es situava la compra l’estiu del 2014–, el rotatiu espanyol confirmava ahir, citant fonts properes a l’ens, que el CNI fa servir el programa espia Pegasus amb què es van perpetrar els atacs, tal com va explicar també al mitjà nord-americà Vice un extreballador de l’empresa proveïdora israeliana, NSO, que sí que hi va posar data, el 2015, tot indicant fins i tot que l’espanyol va ser el primer estat europeu client. El País sí que explicava ahir que fins al 2015 els serveis secrets i la policia estatal –el Ministeri de l’Interior ara nega que tingui el Pegasus– havien estat clients de la italiana Hacking Team, competidora de NSO. Contra l’empresa israeliana, per cert, Whatsapp té presentada des de l’octubre una demanda a Califòrnia, ja que l’acusa d’haver aprofitat una vulnerabilitat de l’aplicació per introduir el programa espia.

“Hi ha evidències i indicis contextuals que fan pensar i dirigir la responsabilitat cap al Centre Nacional d’Intel·ligència”, justificava Torrent ahir a la Ser, tot i que explicava que la ministra de Defensa, Margarita Robles, de qui depèn orgànicament el centre, li ho ha negat, i de fet l’ha instat a posar-ho en mans d’un jutge. En tot cas, tant ell com Maragall consideren que els fets constitueixen una intrusió no autoritzada, espionatge informàtic i/o escoltes il·legals contra la seva persona, catalogats com a delictes contra la intimitat en el Codi Penal, que es poden castigar amb penes de presó, fins i tot amb agreujant si els cometen funcionaris públics. En aquest sentit, els republicans recorden que els del CNI no són considerats agents de l’autoritat, ni les activitats del centre disposen d’immunitat ni irresponsabilitat penal, per la qual cosa poden ser investigats per la jurisdicció ordinària. D’aquí que el seu advocat, Andreu van den Eynde, ja apuntés a TV3 que recorreran probablement a un jutjat d’instrucció de Barcelona o de Girona, lloc de residència dels afectats. “Pretenem que el jutge ens tuteli, ens ajudi a estirar el fil, i sol·liciti la desclassificació de documents secrets, que un jutge ho pot demanar; i si el Consell de Ministres i les autoritats hi col·laboren, al final acabarem traient-ne l’entrellat”, resumia el lletrat, que vol saber “quin tipus d’informació” es van endur dels seus mòbils, i no descarta que la investigació apunti responsabilitats més enllà de Sanz Roldán, fins i tot entre els cossos policials de l’Estat.

Les fonts del CNI citades per El País s’han limitat a justificar que actuen “sempre amb ple sotmetiment a l’ordenament jurídic”, d’acord en aquest cas amb la llei de control judicial previ del CNI aprovada el 2002, amb el PP d’Aznar amb majoria absoluta. El seu únic article fixa que, per adoptar mesures que afectin la inviolabilitat d’un domicili o el secret de les telecomunicacions, cal l’autorització expressa d’un magistrat del Tribunal Suprem –el Consell General del Poder Judicial n’ha de nomenar un d’específic per a aquests afers–, prèvia petició específica i motivada del director dels serveis secrets, a la qual ha de respondre abans de 72 hores. Com a màxim, la intervenció pot durar tres mesos, prorrogables, això sí, pel mateix jutge. “Si algú defensa aquesta hipòtesi, ho haurà de demostrar”, concloïa a RAC1 Van den Eynde, que no creu que cap magistrat avalés l’espionatge ara destapat perquè “no hi ha cap motiu jurídic”. “En aquest cas el problema seria doblement greu, perquè hi hauria espionatge polític i un jutge que ho permet”, remarcava Torrent.

L’executiu fixa objectius

El judicial, de fet, no és l’únic control a què se sotmet el CNI. El govern estatal és qui en fixa anualment els objectius mitjançant una directiva d’intel·ligència, a partir d’una proposta que la comissió delegada per a afers d’intel·ligència fa al mateix president espanyol. Un cop aprovada, el centre hi ha de cenyir la seva activitat, controlat per la mateixa comissió. Segons desvela El País a partir de les mateixes fonts, el 2015 es va aprovar el concepte estratègic del CNI, que situava el procés sobiranista com una amenaça per a la unitat de l’Estat i l’ordenament constitucional, i es va crear fins i tot una unitat de defensa dels principis constitucionals, fet que, apunten, podria emparar les accions d’espionatge amb Pegasus. El que no aclareixen és si en els anys successius, inclòs el 2019, el govern espanyol, ja sota control dels socialistes, va prorrogar el mateix objectiu tot i l’exili i empresonament, l’octubre del 2017, dels líders del procés.

El centre d’intel·ligència també se sotmet a un mecanisme de control parlamentari, sobre la base de la llei del 2002 que el regula: la comissió del Congrés que controla els crèdits destinats a despeses reservades, més coneguda com a comissió de secrets oficials. Basant-se en els objectius fixats pel govern, aquesta ha d’avaluar l’activitat del CNI i emetre un informe anual sobre el seu grau de compliment. Com que les sessions són a porta tancada, els membres són els únics que coneixen els secrets oficials, una matèria sensible que ha fet que sobretot en les últimes legislatures se n’hagi intentat vetar els diputats independentistes. En l’actual, de fet, la comissió ni s’ha constituït encara pels vets encreuats que hi haurà en votar-se’n la composició, ja que el PP, Vox i Cs tenen prou quòrum per evitar-hi l’accés d’ERC, JxCat i la CUP. En l’anterior legislatura, la comissió, dissolta el març del 2019, sí que va tenir un membre d’ERC, Joan Tardà, i un del PDeCAT, Jordi Xuclà.

En declaracions a The Guardian, el vicepresident espanyol Pablo Iglesias va assegurar ahir que l’espionatge destapat ara és “inacceptable en una democràcia”, i creu que es tracta d’un afer polític “a més d’òbviament judicial”, fet pel qual aposta per investigar el cas en una comissió parlamentària.A banda, després que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, mostrés dimecres la seva confiança en els jutges que controlen el CNI i assegurés que “l’estat de dret garanteix el secret de les comunicacions”, diputats de JxCat com Gemma Geis mostraven ahir el seu escepticisme a Twitter, ja que li va retreure que el decretazo judicial aprovat el 2019 a iniciativa socialista permet al govern espanyol intervenir temporalment les xarxes de telecomunicacions si considera que perilla l’ordre públic, sense necessitat de cap resolució jucial.

LES FRASES

Tot ens indica que darrere hi ha el CNI, però és normal que la ministra ho negui: si no, estaria col·laborant en un delicte
Roger Torrent
president del parlament
El normal no seria instar una investigació judicial... El lògic no seria que el govern ja estigués proporcionant ara informació?
Andreu van den Eynde
advocat de torrent i maragall

Drets alerta del cas d’Andorra

L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l’entitat de juristes Drets van alertar que ahir es va complir un any des que van demanar a la Batllia d’Andorra una ampliació de querella a l’excúpula espanyola d’Interior per haver ordenat a la policia patriòtica que coaccionés els responsables de la BPA per aconseguir suposats comptes bancaris andorrans d’Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol. Hi afegeixen que encara no s’ha resolt res, si bé continuen investigats els policies espanyols Eugenio Pino, ex-DAO; Bonifacio Díez, i Marcelino Martín-Blas, investigats per altres causes a l’Audiencia Nacional, i Celestino Barroso.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Compromesos amb el llegat de Pau Casals

BARCELONA

Badalona o el xou permanent

badalona
RUBÉN GUIJARRO
CANDIDAT A L’ALCALDIA DE BADALONA (PSC)

“Aquest cop la cosa no va de partits ni de cadires”

BADALONA
Pròxim Orient
Crisi humanitària

Expulsats per la set

Beirut
RAQUEL SANS
Diputada d'ERC

“La política està pensada i dissenyada per homes”

Barcelona
CARLES MOTAS
ALCALDE DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

Sant Feliu de Guíxols: un volt de dalt a baix

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Iceta fa oficial la seva renúncia a liderar el PSC

Barcelona
cisjordània

Israel posa a prova Biden amb nous assentaments

ERC i Junts, encallats per la taula de diàleg amb l’Estat

Barcelona