Política

Marató constitucional

Hi ha una manera d’influir en l’agenda dels debats públics per fer que la gent que dis­cu­tia sobre una qüestió passi a fer-ho sobre una altra sobre la qual s’ha cri­dat l’atenció arti­fi­ci­al­ment. Se’n diu des­viar el focus. Això és just el que ha aca­bat pas­sant en la votació de reforma cons­ti­tu­ci­o­nal a Rússia aquest estiu.

Entre d’altres, les modi­fi­ca­ci­ons pro­po­sa­des en la nova llei bàsica naci­o­nal com­por­ta­ven la nul·litat del nom­bre de man­dats pre­si­den­ci­als de Vladímir Putin. Què implica aquesta nul·litat? Tal com ja pas­sava en l’ante­rior versió de la Cons­ti­tució russa, la nova per­met que el pre­si­dent només ho sigui durant dos man­dats (un total de dotze anys). Però en el nou redac­tat, introduït espe­ci­al­ment per a Putin, s’hi ha afe­git una exempció espe­cial: els seus últims man­dats, ini­ci­ats l’any 2000, no comp­ten. “Anul·lats”. Això sig­ni­fica, que quan acabi l’actual man­dat l’any 2024, l’home més poderós de Rússia podrà osten­tar la pre­sidència fins a l’any 2036.

Tot i la importància d’aquest detall, en la pri­mera versió publi­cada a la xarxa per pro­moure la nova Cons­ti­tució no s’esmen­tava a la gent que la nul·litat afec­ta­ria els man­dats ante­ri­ors de Putin. Després d’un gran escàndol, les auto­ri­tats van afe­gir-hi l’esmena i van expli­car que el fet que no hi figurés abans, havia estat una “errada”.

La resta d’esme­nes a la cons­ti­tució, com les que pro­cla­men els rus­sos ètnics com la “nació for­ja­dora de l’Estat”, el res­pecte per Déu o la pro­hi­bició dels matri­mo­nis entre per­so­nes del mateix sexe, no van cri­dar tant l’atenció com el punt que anul·la els man­dats ante­ri­ors de Putin.

Els esforços de les auto­ri­tats rus­ses perquè la par­ti­ci­pació fos ele­vada van ser molt grans. Les vota­ci­ons es van allar­gar durant set dies, des del 25 de juny fins a l’1 de juliol. Els habi­tants de Mos­cou van poder votar per inter­net i en alguns punts de votació, els votants eren obse­quiats amb bit­llets de lote­ria que rifa­ven pre­mis impor­tants com cot­xes o apar­ta­ments.

A tot arreu hi havia anun­cis elec­to­rals del ple­bis­cit. Anun­cis pels alta­veus de les esta­ci­ons del metro de Mos­cou. Ban­de­ro­les gegants a tots els car­rers. Car­tells infor­ma­tius de la comissió elec­to­ral cen­tral mos­tra­ven un “sí” que patia d’hipertròfia. Anant en un tren de roda­lies des de Sol­netx­no­gorsk a Mos­cou, vaig sen­tir una dona que par­lava per telèfon i que denun­ci­ava que, a la seva empresa, hi havia llis­tes per con­tro­lar quins emple­ats ana­ven a votar i quins no ho feien.

Durant tota la cam­pa­nya, l’opo­sició russa i, fins i tot, alguns fidels al règim, van denun­ciar que pot­ser no era gaire democràtic per­me­tre que una per­sona “regnés” durant tota la seva vida. La cam­pa­nya del no va fer-se notar a les xar­xes soci­als i en mit­jans alter­na­tius.

Però el 25 de juny, pri­mer dia de la votació, l’ambai­xada dels Estats Units a Rússia va pen­jar una ban­dera amb l’arc de Sant Martí, rei­vin­di­ca­tiva dels drets de la comu­ni­tat LGBT, a la façana del seu edi­fici prin­ci­pal a Mos­cou. L’ambai­xada britànica va fer el mateix dos dies després.

Havia estat la típica acció occi­den­tal per com­me­mo­rar l’ani­ver­sari de l’apa­rició d’aquesta ban­dera el 25 de juny del 1978 en una des­fi­lada gai a San Fran­cisco. Però aquesta mos­tra de com­promís mili­tant de les ambai­xa­des va acon­se­guir des­viar el focus de manera radi­cal a la cam­pa­nya elec­to­ral.

Per què aquesta qüestió és un pro­blema per a Rússia? Cal retro­ce­dir fins als temps fos­cos dels gulags i del ter­ror a la dècada dels anys trenta, quan tot­hom podia ser empre­so­nat i exe­cu­tat sota denúncies fal­ses. Aquells anys, l’URSS i Rússia van encapçalar la taxa mun­dial de per­so­nes empre­so­na­des, tant en números abso­luts com en números rela­tius. Durant els gai­rebé qua­ranta anys d’existència dels gulags, més de 18 mili­ons de per­so­nes van pas­sar pels camps de càstig i les pre­sons del sis­tema penal soviètic. Segons algu­nes esti­ma­ci­ons, abans de la libe­ra­lit­zació de prin­ci­pis del segle XXI, un de cada qua­tre homes rus­sos havia estat a la presó, en períodes breus o llargs.

Una de les grans tragèdies de la cul­tura d’aquests camps de tre­ball i de les pre­sons soviètiques era la sexu­a­lit­zació invo­luntària, quan un pre­so­ner era con­ver­tit, forçosa­ment, en esclau sexual i vio­lat per reclu­sos amb galons del mateix gènere. Casos simi­lars es van donar també a l’exèrcit. Degut a tot això, per a la majo­ria de rus­sos, qual­se­vol al·lusió a l’homo­se­xu­a­li­tat no suposa par­lar d’igual­tat o de tolerància, sinó que els fa reviure una experiència traumàtica col·lec­tiva.

Així, durant la set­mana del ple­bis­cit, la ban­dera LGBT a l’ambai­xada dels Estats Units va esde­ve­nir el tema clau a tots els mit­jans de comu­ni­cació rus­sos i a tots els pro­gra­mes de tertúlia política. Mol­tes auto­ri­tats i per­so­nat­ges públics ho van men­ci­o­nar en les seves decla­ra­ci­ons.

Els acti­vis­tes del movi­ment juve­nil orto­dox Qua­ranta per Qua­ranta (en rus Sorok Sorokov, en referència a les 1.600 esglésies que hi havia a Mos­cou abans de la revo­lució del 1917) van fer una per­fo­mance al car­rer tre­pit­jant la ban­dera LGTB davant l’ambai­xada dels Estats Units, en un vídeo que ben aviat es va fer viral a les xar­xes soci­als.

Tot ple­gat va aca­bar pro­vo­cant que l’agenda prin­ci­pal de la cam­pa­nya del ple­bis­cit acabés posant el focus en la “pro­tecció dels valors tra­di­ci­o­nals”, inclo­sos també en el nou redac­tat cons­ti­tu­ci­o­nal. Com a resul­tat, van votar sí en el ple­bis­cit el 78,56% dels rus­sos, fins i tot una mica més dels que van votar per Putin en les últi­mes elec­ci­ons. El tri­omf de Putin hau­ria estat tan tri­om­fal sense l’ajuda invo­luntària de les ambai­xa­des occi­den­tals?

Edvard Txes­nokov és sot­se­di­tor d’inter­na­ci­o­nal del diari rus ‘Kom­so­molskaia Pravda’



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.