Política

La gran reordenació pendent

prisma

Es compleixen 10 anys de l’aprovació de la llei de vegueries, l’últim intent de recuperar el mapa i l’organització històrica del país

El debat territorial suscitat i la crisi econòmica la van torpedinar i la sentència del TC la va rematar

Més de 40 anys després de la recuperació de la democràcia, la reordenació territorial de Catalunya segueix sent una assignatura pendent. De temptatives per mirar d’organitzar amb més eficiència el mapa administratiu del país fins ara n’hi ha hagut moltes, però si una va arribar especialment lluny va ser la llei de vegueries, que fins i tot va ser aprovada pel Parlament el 27 de juliol del 2010, aquests dies fa 10 anys. La llei, això sí, gairebé naixeria morta per la forta contestació territorial que va rebre –va provocar no pocs debats de campanar arreu–, contestació política –CiU, llavors en l’oposició, hi va votar en contra i la va congelar quan va recuperar el poder– i contestació judicial del Tribunal Constitucional, que la va supeditar al sistema provincial controlat per l’Estat, i en la pràctica va fer inviable la creació de les set vegueries preteses, vuit comptant el Penedès, que en una polèmica decisió no va entrar en primer terme, si bé al final el Parlament el febrer del 2017 la hi va acabar incorporant. El mateix dia, per cert, es va aprovar la llei 31/2010, que creava l’Àrea Metropolitana de Barcelona, administració pública gestora formada per 36 municipis que venia a simplificar els ens existents, aquesta amb més èxit perquè encara és vigent avui.

Tot havia començat amb el pacte d’entesa per a la repetició del tripartit, a final del 2006, que preveia la recuperació de l’ordenació territorial històrica de Catalunya pendent des de la Transició. De seguida es va veure, però, que no seria cosa fàcil, perquè d’entrada va fer renéixer mil batalles arreu del país, moltes d’ancestrals, que primer el conseller de Governació, Jordi Ausàs, quan va ser nomenat el març del 2008, i després el mateix president José Montilla –els socialistes acaparaven llavors un gran poder local, però els seus barons mostraven interessos ben contraposats– van haver d’arbitrar i mirar de calmar, amb poc èxit. Tot plegat ja va fer que la publicació de l’avantprojecte de llei no es fes fins al 4 de desembre del 2009, i que els dos mesos següents fins a l’aprovació per part del govern al febrer fossin de negociacions intenses per cercar un punt de consens. A aquest escull, encara s’hi afegia que l’esclat de la crisi econòmica el 2008 va fer que l’enverinat debat de les vegueries es veiés cada cop com a més inoportú i allunyat del dia a dia, a més que va dur dubtes sobre com es finançarien les estructures administratives que calia crear.

El contingut de la llei

El text finalment aprovat de la Llei 30/2010, que desplegava les competències bàsiques recollides en l’Estatut del 2006, establia la vegueria com a divisió territorial en què s’organitzen els serveis de la Generalitat (delegacions), i alhora com a àmbit territorial específic “per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local”, segons el preàmbul. És a dir, per deixar enrere les províncies i diputacions. Per això creava també el règim jurídic de l’òrgan de govern i administració, que passaven a ser els consells de vegueria, en un trànsit que també regulava el text. En principi, les quatre diputacions havien de quedar substituïdes pels consells després de les municipals del 2011, per bé que les províncies es mantenien com a divisió territorial de l’Estat i com a circumscripcions electorals mentre no hi hagués una llei electoral catalana. La idea era que més endavant, retocant els preceptes legals adients al Congrés, s’anés creant la resta de vegueries, començant per les Terres de l’Ebre, la que semblava més senzilla perquè només afectava la província de Tarragona.

El TC s’ho carrega

Ferida pels problemes esmentats que ja arrossegava d’origen, en tot cas, l’estocada definitiva a la vella aspiració arribaria –d’on si no– del veto dels poders de l’Estat, bàsicament el TC i la seva sentència del juny del 2010, ja que entre els articles impugnats de l’Estatut hi havia els que regulaven la divisió territorial pròpia. I, tot i no declarar-los institucionals, sí que en va fer una interpretació molt restrictiva, ja que va deixar clar que “en cap cas la creació, modificació i supressió, així com el desenvolupament del règim jurídic de les vegueries”, podien regular-se al Parlament, i recordava que l’alteració dels límits provincials correspon a una llei orgànica estatal. A més, sobre la creació dels consells de vegueria –que només podrien substituir les diputacions “en el cas exclusiu” que coincidissin els límits geogràfics de província i vegueria–, fixava que correspon a l’Estat “determinar la seva composició i la manera d’elecció dels seus membres”. En la realitat, doncs, qualsevol reordenació que volgués introduir la Generalitat restava supeditada al fet que l’Estat la permetés d’una manera o altra, amb un suport que no era clar que ni tan sols el PSOE oferís.

CiU la “retoca” el 2011

Un mes després de la sentència, en tot cas, la llei es va aprovar igualment, tot i que l’únic que permetia era canviar de nom les diputacions existents per consells de vegueria. Però CiU, que s’hi va oposar i que abans de les eleccions d’aquell novembre ja va dir que no la prioritzaria, ni això va aplicar quan va recuperar el govern. Ans al contrari, el juny següent va modificar la llei amb una altra, la 8/2011, que establia una moratòria sine die, tècnicament encara vigent. El preàmbul raonava que el “moment de crisi econòmica” que patia Catalunya i la necessitat d’haver d’adequar la normativa electoral “als efectes de garantir l’efectiva i íntegra constitució dels consells de vegueria com a organització territorial bàsica” aconsellaven ajornar-ne el desplegament “mentre no s’hagi produït la necessària modificació” del marc normatiu aplicable. És a dir, fins que no s’aprovés una llei electoral pròpia. A més, instava al fet que el “període de transició” servís també per integrar les vegueries en una “regulació global dels governs locals i de l’organització territorial” que en garantís la viabilitat econòmica i funcional, “des del punt de vista de les competències que han d’assumir i de llur encaix amb les altres entitats supramunicipals”. I encara més: en paral·lel calia “impulsar les altres iniciatives legislatives estatals necessàries per garantir l’autonomia local i la suficiència financera dels governs locals”. Deu anys després, però, res de tot això que es proposaven ha tirat endavant. La llei de vegueries encara dorm el somni dels justos.

27.07.10
Dia d’aprovació de la Llei 30/2010 de vegueries, amb 68 vots a favor i 64 en contra.

Fracàs de la llei electoral i la de governs locals

Vist el fracàs de la llei de vegueries, el govern de CiU en va impulsar el 2013 una altra que veia complementària i igual de necessària, la de governs locals, per endreçar òrgans i marcs de relacions entre ajuntaments, consells comarcals i consells de vegueria, que tanmateix decauria pels desacords partidistes i l’aprovació a Madrid el 2014 de la recentralitzadora llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL). A principi de l’actual legislatura es va anunciar que el projecte es volia recuperar, però poc s’ha avançat. En la mateixa segona legislatura d’Artur Mas es va impulsar l’enèsim intent de llei electoral catalana, però, com l’anterior, es va deixar en un calaix el maig del 2015, quan fins i tot ja havia superat el debat a la totalitat, per l’evident manca de quòrum. Curiosament, amb la Covid-19, el procés de desconfinament s’ha fet per regions sanitàries, un mapa que s’assembla molt al de vegueries, fet que les ha tornat a posar en primer pla. En un article al juny , el president del PDeCAT, David Bonvehí, instava a aprofitar-ho i desempolsar la llei de reordenació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

POLÍTICA

Orobitg i Viñas, representants de la Selva i el Gironès a la llista d’ERC

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona
rússia

El Kremlin continua entossudit a culpar Kíiv de l’atemptat

barcelona