Crida mútua de JxCat i ERC a l’entesa en una Diada atípica

Junts per Catalunya i ERC voldrien que la Diada d’ahir fos la del punt d’inflexió. Les dues formacions que comparteixen govern es van instar mútuament a deixar de banda els xocs constants i a entendre’s per definir un horitzó comú cap a la independència. Al peu del monument a Rafael Casanova de Barcelona, la vicepresidenta de JxCat, Elsa Artadi, va desitjar que l’Onze de Setembre signifiqui un “punt d’inflexió” perquè l’independentisme “projecti la unitat des de propostes concretes” per superar l’“etapa de retrets i desavinences”. Minuts després, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, utilitzava la mateixa expressió, “punt d’inflexió”, per referir-se a la Diada, que serveixi per “culminar” la independència a través d’un nou referèndum. La republicana va apel·lar a la “màxima unitat estratègica” i als “grans consensos de país” per “guanyar definitivament la república”.

El fet de ser el tercer Onze de Setembre amb presos polítics i exiliats ja era prou motiu perquè la Diada tornés a ser atípica, però enguany s’hi va afegir la pandèmia de coronavirus, que va fer prescindir del desplegament habitual de la guàrdia d’honor i de l’acompanyament musical en l’ofrena al monument, de manera que l’himne no va sonar cada vegada que partits o entitats hi dipositaven flors. Només Òmnium Cultural es va portar el seu propi quartet perquè sonessin Els segadors. Tampoc no hi havia públic: ni crits d’independència, ni pràcticament estelades, ni escridassada als partits unionistes. Un periodista de la caverna va voler acaparar minuts de glòria desplegant una bandera espanyola i els Mossos se’l van emportar. El núvol de periodistes gràfics més gran va envoltar el president del Barça, Josep Maria Bartomeu. També es va veure l’exconsellera Àngels Chacón parlant amb dirigents de JxCat, com Laura Borràs i Elsa Artadi.

El president, Quim Torra; el vicepresident, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, van ser els únics membres del govern que hi van acudir. La portaveu de l’executiu va reclamar una “resposta política” que inclogui l’amnistia i l’autodeterminació i que posi fi a la repressió, en un moment en què els governs català i espanyol estan negociant un ordre del dia per a la pròxima reunió de la taula de negociació. S’esperen novetats a principis de la setmana vinent.

El president del Parlament, Roger Torrent, va lamentar la repressió i va desitjar que aquesta fos l’última Diada amb presos polítics i exiliats. Mentrestant, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau –sense acceptar preguntes–, va fer una crida a cuidar-se en temps de pandèmia. I el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que es va estalviar els xiulets habituals, va aprofitar per respondre a la crida que va fer la vigília el president Torra a Pedro Sánchez i al rei perquè facin un acte solemne de desgreuge i demanin disculpes per l’afusellament de Lluís Companys. Pel socialista, el gran homenatge que se li pot fer és l’aprovació de la nova llei de memòria que prepara La Moncloa.

Des de l’exili, Carles Puigdemont, com a president del Consell per la República, va fer una crida a aprofitar “la crisi institucional de l’Estat espanyol”, amb un govern “dèbil”, per “preparar-nos col·lectivament, individualment, institucionalment i políticament, sense pausa i amb determinació”, per respondre a la “confrontació inevitable que ens proposa” l’Estat.

Des de les presons també van arribar missatges d’unitat a les xarxes dels presos polítics, i el més crític va ser el de Carme Forcadell, que recordava que va ser presidenta del Parlament 814 dies i que en fa 904 que és a la presó. Per això es preguntava: “Quants més n’hauré de passar fins que s’acabi la repressió i la venjança?”