El neonazisme s’estén dins de la policia alemanya

Quants casos de comportaments ultradretans dins de la policia alemanya han de sortir a la llum perquè deixin de tractar-se com a “fets aïllats”? El desmantellament d’una xarxa de trenta agents que compartien en xats de grup imatges d’Adolf Hitler, símbols nazis o d’un refugiat a la cambra de gas ha deixat en evidència l’argument del Ministeri d’Interior, segons el qual no és “convenient” investigar si hi ha comportaments racistes generalitzats a la policia.

“Cal investigar en profunditat, a tot el país i a cada comissaria, aquests casos”, deia ahir el president del Departament Federal de la Policia d’Investigacions Criminals, Holger Münch. Vint-i-quatre hores abans, la notícia del dia a Alemanya era la suspensió del servei i l’expedient obert contra agents del land de Renània del Nord-Westfàlia, el més poblat del país, per haver participat, més o menys activament, en almenys cinc xats de continguts neonazis.

El mateix Münch recordava ahir que només en els últims tres anys s’han descobert sis casos de tendències ultres entre la policia a diferents punts del país. El més greu, fins ara, han estat les amenaces dirigides contra polítics esquerrans o cabaretistes d’origen immigrant que van ser enviades des d’ordinadors policials a Hesse, el land on hi ha Frankfurt. Anaven signades amb les sigles “NSU 2.0”, que remeten al grup neonazi Clandestinitat Nacionalsocialista, autor dels assassinats de nou immigrants entre el 2000 i el 2007. Del grup només en queda una supervivent –Beate Zschäpe–, que compleix cadena perpetua; els seus dos companys van suïcidar-se assetjats per la policia després d’un atracament. Però el fet que s’adoptin les seves sigles és una proclamació d’intencions.

El ministre de l’Interior, el conservador bavarès Horst Seehofer, ha rebutjat fins ara investigar possibles corrents racistes o ultradretans en la policia. Una qüestió que han reclamat tant l’oposició com els socis de coalició socialdemòcrates.

Seehofer ho considera arriscat en un moment en què el cos policial està sotmès a tensions addicionals –com ara les protestes contra les restriccions per la pandèmia–, enmig d’una creixent hostilitat i agressions de grups radicals –preferentment esquerrans, però també dels anomenats conspiranoics o negacionistes del coronavirus.

Deixar sense investigar els corrents neonazis dins la policia vol dir accentuar la creixent desconfiança en les forces de seguretat, adverteix, en canvi, Münch. La ministra de Justícia federal, la socialdemòcrata Christine Lambrecht, reclama la investigació sense restriccions i amb totes les conseqüències sobre el “racisme policial”.