Política

GONZALO BOYE

ADVOCAT DEL PRESIDENT QUIM TORRA

“S’estan vulnerant els drets de les minories nacionals”

“En l’àmbit europeu hem de reconduir cap aquí el dret a l’autodeterminació, i la sentència al president Torra també cal circumscriure-la en aquest àmbit molt més ampli”

“Ens hem guanyat el dret a tenir credibilitat jurídica, i d’altres l’han perdut per haver opinat des de sentiments patris impropis”

No es pot sancionar ningú dos cops per un mateix fet, i Torra va rebre multa penal i administrativa
Quan sentenciaran? La Lecrim estableix que les cassacions es resoldran per ordre rigorós d’admissió
El Parlament també haurà de prendre les seves decisions i definir-se una mica en algun moment

D

ijous al Suprem es va fer la vista pel recurs de cassació a la inhabilitació del president Torra. Content de com va anar?
A un sempre li queden coses per dir, i de fet estava previst que les digués al final de la vista, però el president de la sala no ho va permetre, crec que per un error seu. És un criteri que comparteix el magistrat Antonio del Moral, que era a la seva esquerra, que immediatament li va mostrar que jo tenia raó d’acord amb l’article 897 de la llei d’enjudiciament criminal (Lecrim).
Vostè què volia dir?
Volia precisar alguns conceptes perquè era evident que el ministeri fiscal s’estava confonent en els al·legats, perquè va dir: “Primer ha fet un recurs de 307 planes i ara el redueix.” I no vaig reduir res, vaig començar dient que donava per reproduïts tots els arguments, però la vista oral no és per dissertar ni llegir un recurs que ja està presentat per escrit, és per fer precisions, com va dir el president de la sala. Això s’havia de precisar.
Això també ho utilitzareu en els recursos a partir d’ara…
Sí, sí, a tot arreu.
No va semblar que la fiscalia i l’acusació particular s’esforcessin gaire a rebatre tots els arguments que vau presentar…
No, tampoc tenien res per rebatre’ls, perquè si una cosa hem fet és un recurs basat exclusivament en la jurisprudència del Suprem, del Constitucional, del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Per tant, arguments en podien tenir pocs. Però, a més, allò que tenien no ho van saber explicar. Continuo pensant que el ministeri fiscal hauria pogut tenir una argumentació més sòlida, o fins i tot més coherent.
La fiscalia va centrar-se en el principi d’il·legalitat i que en època electoral mana la JEC…
Ells es van basar en titulars de premsa bàsicament, i nosaltres ens vam basar en dret. La sentència del maig del 2013 del Suprem sobre les competències de la JEC no la coneixien, i si la coneixien no la van entendre, i si la van entendre no han tingut el coratge de dir que teníem raó.
Vau argumentar amb especial èmfasi el principi de ‘non bis in idem’. Per què és tan rellevant?
Ningú segons la Constitució i els tractats internacionals pot ser sancionat dues vegades pel mateix fet. A l’Estat espanyol, però, el TC en el seu dia va entendre, i així ho manté ara, que un fet pot rebre una sanció penal i una d’administrativa, i el TJUE diu que només pot rebre’n una, sigui quina sigui. I nosaltres diem que han d’adaptar la jurisprudència europea en matèria de non bis in idem, perquè Torra va ser sancionat pel mateix fet: va rebre una multa de 3.000 euros en l’àmbit administratiu i de 30.000 en l’àmbit penal, quan a efectes europeus la sanció administrativa és una pena penal.
També va parlar de violació dels drets de les minories nacionals. Ho esmenta com a prèvia per quan arribi a Europa, suposo...
Sí, perquè a la metròpoli mai hi tindrà recorregut: m’imagino Gandhi fent una reclamació per drets colonials en un tribunal de Londres i evidentment el seu recorregut seria ínfim, per no dir cap. Però és clar, això té un altre recorregut, i el que no farem és abordar un problema amb una visió de túnel. El problema de la sentència al president Torra cal circumscriure’l en un àmbit molt més ampli, dins d’una estratègia global que impliqui portar-ho al TEDH, si cal.
El veu un argument sòlid? Perquè per exemple no surt al dictamen de l’ONU que insta a alliberar els presos polítics...
Els drets de les minories nacionals estan reconeguts al Tractat de Lisboa, que no és part de les normes que fan servir les Nacions Unides per resoldre els seus temes. Són dos àmbits diferents. Fins ara sempre s’ha parlat del dret a l’autodeterminació, que és una configuració per a processos de descolonització bàsicament, i parlo molt en brut. Però en l’àmbit europeu ho hem de reconduir cap als drets de les minories nacionals, que és el que explicaria el comportament dels diversos estaments en el tracte que es dona al conflicte amb Catalunya.
Vostè hi va posar d’exemple el diferent tracte que van rebre, en casos similars, el president Pedro Sánchez, la ministra Isabel Celaá o fins i tot la diputada Cayetana Álvarez de Toledo...
Sí, els primers ja els vam esmentar en el recurs, però la gent no se l’havia llegit. I confio que la sala tampoc amb anterioritat. Però confio que des de dijous tothom hi estigui molt ocupat, perquè és l’únic que explica que en el procés hi ha una sentència que estableix una jurisprudència ad hoc, l’únic que explica l’aplicació del 155... No parlo de política: jurídicament són fets que es poden interpretar en conjunt, i l’explicació jurídica és que s’estan vulnerant els drets de les minories nacionals.
La fiscalia us va acusar de polititzar el cas, entrant en el que deia la pancarta.
Potser sí, jo faig el mateix que les Nacions Unides: considerar que és una detenció arbitrària. I si a ella li sembla que parlar de detenció arbitrària és fer política, doncs faig política. Jo em poso en coses jurídiques, i una detenció arbitrària no és una qüestió política, és bàsicament de drets fonamentals. I només aquells que estan disposats a mirar a una altra banda quan es produeixen vulneracions de drets fonamentals els denominen polítics. És com el vell mantra que va sorgir abans del judici al procés de les defenses polítiques i les defenses tècniques: no existeixen les defenses polítiques, no hi ha cosa més tècnica, complexa i desagradable que fer una defensa de drets fonamentals. Dimarts es va fer una defensa de drets fonamentals que tothom ha qualificat de tècnica, però és que mai hem parlat d’una altra cosa! I abans durant un any van estar parlant de si fèiem una defensa política... Amb una defensa política no hauríem guanyat ni a Alemanya, ni a Bèlgica, ni enlloc.
I amb 300 planes de recurs, argumentant drets vulnerats...
El que passa és que una manera de desprestigiar-nos o de significar-nos negativament ha estat dir-nos defensa política. Nosaltres vam fer un recurs tan tècnic a Luxemburg que el tribunal ens ha donat la raó, per damunt del Parlament Europeu, d’Espanya... de tots. Perquè hem fet sempre una defensa tècnica, el que passa és que els drets humans tenen el seu vessant polític, però la seva defensa només passa pel bon ús de la tècnica.
Dijous va reiterar al Suprem que hauria d’elevar qüestions prejudicials, però la fiscalia va dir que no és obligatori...
No vull entrar en discussions amb la fiscalia, perquè la fiscalia evidentment ho sap. O hauria de saber-ho, i no ho vol aplicar. L’article 267, paràgraf tercer, del Tractat de Funcionament de la UE és molt clar. Un exemple: la fiscal s’hi va referir en quatre ocasions com el Tractat de Fundació de la UE. Si no et saps el nom del tractat, segurament tampoc el contingut de l’article.
Així manté que s’han de fer.
El primer que han de fer és obrir el tràmit previst a l’article 4 bis de la llei orgànica del poder judicial, que és el que no va voler obrir el TJSC potser perquè no el coneixia. Si volen respectar drets i llibertats, ho hauran de fer. Ara, no estic segur que sigui el cas, però sí que estic convençut, i ja ho hem demostrat, que tenien l’obligació d’obrir aquest tipus d’incident.
Molts mitjans i polítics donen per fet que la sentència ja està escrita... Manteniu esperances?
Soc fill de periodista, cosa que em genera des de petit certa afició a guardar retalls de premsa. I entenc que Puigdemont, Comín i Ponsatí no podien ser eurodiputats sense passar per Madrid a jurar la Constitució: això està dit, publicat, ratificat... i són eurodiputats i no han passat per Madrid! De relats també se’n pot viure, i aquí hi ha les hemeroteques per parlar de gent matussera, amb escassos coneixements, profetes de pacotilla i tertulians de bandereta. Aquest tipus de gent no em preocupa; el que hagi de ser, serà. Diré una arrogància, però ens hem guanyat el dret a tenir credibilitat jurídica en les coses que diem. I també crec que hi ha molta gent que ha perdut aquest dret, perquè mai ha opinat jurídicament, sinó emocionalment des d’uns sentiments patris impropis de demòcrates.
Ara ja només es pot esperar la sentència. Creu que falta molt?
No sé quant, però es poden fer moltes coses, no es pot estar en un permanent estat de nervis. Però et diré una clau que s’està oblidant: la Lecrim estableix que les cassacions es resoldran per rigorós ordre d’admissió.
I quantes en falten per resoldre, abans de la vostra?
No en tinc ni idea, però el ponent de la nostra també ho és de la cassació de Gürtel, que va ser admesa sis mesos abans i que encara no ha estat resolta. Així que tenim una dada rellevant a fi de controlar si també incompliran aquestes normes.
Entenc que no tenen discussió possible...
És literal. Són dos articles que fan clara referència a quin és l’ordre de les cassacions.
Doncs això pot obrir un panorama nou. Què passa, si l’incompleixen?
Això entraria en directa relació amb la vulneració dels drets de les minories nacionals.
I podria donar peu a recursos per no executar la sentència?
No deixem res a l’atzar, aquests recursos ja els tenim preparats.
Pot ser incident de nul·litat al Suprem, i d’empara al TC, oi?
Ja ho veurem, no saben ni per on els arribarà. Em van entrar al despatx i no es van endur res; doncs no els ho posaré més en safata explicant als mitjans quins recursos presentarem.
Hi ha dubtes sobre si el dia en què es coneix la sentència és el de la resolució definitiva...
En teoria la Lecrim només preveu un moment: es dicta una sentència, la firmen tots els magistrats i es comunica. Aquesta nova moda de fer anuncis de premsa, avanços informatius de la sentència, no deixa de ser un tema curiós a plantejar en algun dels recursos a Europa.
Perquè es faci efectiva, què ha de passar?
La sentència ferma ha de ser notificada al TSJC, i el TJSC ens l’ha de notificar a nosaltres i obrir l’execució de la sentència. I en aquesta execució haurà de notificar-la al Parlament, que haurà de veure què fa...
El BOE no l’ha de publicar també?
És clar, però el Parlament també haurà de prendre les seves decisions i definir-se una mica en algun moment.
Podria convocar eleccions Torra en l’interval entre que es coneix la sentència i s’executa?
No ho sé, perquè és una decisió política, i no m’hi poso. Fins al cessament, el president conserva totes les funcions i entre aquestes la de convocar eleccions, però crec que el president ja s’ha expressat amb prou claredat.
La CUP ha proposat la via Venturós: que Torra continuï actuant com a president en tot tret d’on cal la seva signatura. Jurídicament ho veu viable?
Jurídicament pot ser discutible, és possible, però són decisions de caràcter polític, i jo en fujo, perquè faria un mal servei al meu defensat si em poso en política. Com et deia abans, a nosaltres se’ns ha acusat de fer una defensa política molt abans de veure’ns actuar o de llegir-se els nostres escrits. Si a més em poso a opinar de política, ho tenim clar...
La setmana que ve Torra declara en un segon cas molt similar.
Sí, tot ve més o menys del mateix, els arguments són similars. Ho prepararem el cap de setmana.
Si l’inhabiliten això passarà a un jutjat d’instrucció automàticament?
Sí, al jutjat d’instrucció de Barcelona que correspongui per torn.
En els últims dies, com a advocat de Puigdemont, us vau queixar al Parlament Europeu del fet que ‘El Mundo’ publiqués que s’havia autoritzat punxar 15 telèfons del seu entorn, quan té immunitat.
Sí, la notícia no l’ha desmentida l’Audiencia Nacional ni la Guàrdia Civil, ni el diari l’ha rectificat. No es parla en genèric, sinó d’una investigació concreta des de fa molt de temps, per un delicte de rebel·lió o sedició, pel qual fa dues setmanes s’havien autoritzat 15 escoltes, inclosa la d’un senador i de l’entorn més proper al president, com ara moltes persones funcionàries del Parlament Europeu. Evidentment, si està sent investigat per uns fets així de greus, diferents dels que són objecte del suplicatori, és una vulneració de la immunitat i el Parlament ho ha de resoldre. La immunitat es vulnera no només per una decisió judicial, sinó quan es genera l’amenaça que aquesta decisió existeix.
I no ho haurien de denunciar a un estament judicial, això?
No. Al Parlament, que haurà d’iniciar els tràmits corresponents i haurà de demanar explicacions a Espanya, i Espanya a l’Audiencia Nacional. I ‘El Mundo’ alguna cosa també hi tindrà a dir.
Estan sortint noves notícies de si es va encarregar una operació Catalunya II d’espionatge. Continua en marxa?
L’opció menys nociva per a l’Estat és pensar que existeixen aquestes clavegueres, perquè l’alternativa seria pensar que és una operació estatal. És a dir, no és el mateix que existeixin grupuscles integrats dins l’aparell de l’Estat, que tot l’Estat estigui participant de determinades coses. Vull pensar que els que van entrar dissabte passat al meu despatx són una claveguera, un grupuscle dins dels cossos i forces de seguretat de l’Estat o des d’on sigui, que pensar que això és una qüestió orquestrada des de l’Estat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Confinats al domicili de les 22 h a les 6 h

barcelona

L’ANC fiscalitzarà els partits sobiranistes en campanya

barcelona
L’energia, al centre

L’odissea de poder votar

Whashington

Xile vota per enterrar la Constitució de Pinochet

Buenos Aires

L’Estat decreta un estat d’alarma que pretén prorrogar fins al 9 de maig

Barcelona
Leopoldo López arriba a Madrid fugint de Caracas

Leopoldo López arriba a Madrid fugint de Caracas

Redacció
Funeral pels 24 estudiants morts a l’Afganistan

Funeral pels 24 estudiants morts a l’Afganistan

Kabul

Carod-Rovira, ingressat a l’hospital

Barcelona

L’esquerra independentista crida a mobilitzar-se dilluns a les vuit del vespre contra el toc de queda

Barcelona