Política

El Parlament diu no a unes eleccions

ERC i la CUP se solidaritzen amb el president Torra davant la persecució judicial i rebutgen votar al costat de l’unionisme en la demanda de comicis per no fer-los el joc

El ple insta el govern a consensuar la resposta a una inhabilitació

Fora de Junts per Catalunya, el consens generalitzat al Parlament de la necessitat d’anar a eleccions que es va observar en la primera part del debat de política general, dimecres, no es va traduir en vots ahir en l’última sessió. Tres vegades la cambra va rebutjar la convocatòria electoral, tombant les propostes de resolució del PSC, Catalunya en Comú-Podem i el PP en aquest sentit. JxCat no amagava la satisfacció, ja que veia reforçada la posició que defensa el president, Quim Torra, de no convocar els catalans a les urnes abans que el Tribunal Suprem li confirmi la pena d’inhabilitació.

ERC i la CUP es van resistir a votar al costat de l’unionisme per reclamar comicis. Tampoc no es van abstenir. Consideren que les peticions de socialistes, comuns i populars són mers intents de desgastar el govern i es van negar a fer-los el joc.

L’endemà que Torra acudís a l’alt tribunal i descartés explícitament convocar eleccions, els republicans van tornar a insistir en la necessitat de consensuar una resposta a la més que probable inhabilitació. “No podem tornar a caure en un episodi de desorientació independentista. Hi som a temps”, clamava la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta. Al seu torn, la portaveu adjunta de JxCat, Gemma Geis, es preguntava si l’oposició acceptaria el resultat d’unes eleccions, vistes les dificultats per escollir un president de la Generalitat posteriors al 21-D i les traves per als represaliats polítics al Congrés, al Senat i al Parlament Europeu.

Sí que va prosperar una resolució dels republicans –amb el suport de JxCat i la CUP– que insta el govern a liderar un front ampli en contra de la repressió i en defensa de la llibertat d’expressió “convocant totes aquelles forces polítiques i socials amb voluntat de plantar cara a l’autoritarisme de l’Estat espanyol per consensuar una resposta a la possible inhabilitació”. El més calent és a l’aigüera.

Sols la cambra posa i treu

Amb les eleccions descartades, mentre no es pacta una eventual resposta conjunta, i en espera que caigui la bomba del Suprem, en el que sí que va estar d’acord l’independentisme va ser en una resolució conjunta de JxCat, ERC i la CUP de suport a Torra que condemna els “intents de desestabilització” de les institucions catalanes per part del poder judicial espanyol. Hi denuncien la repressió reiterada contra els tres darrers presidents de la Generalitat (Artur Mas pel procés participatiu del 9-N, Carles Puigdemont pel referèndum de l’1-O i Quim Torra per la pancarta a favor dels presos polítics i els exiliats) i, com a bena abans de la ferida del Suprem, recorden que només la majoria del Parlament “té legitimitat per atorgar o retirar la confiança al president i el govern de la Generalitat”.

“Amb el canvi de govern a l’Estat espanyol no ha canviat la dinàmica repressiva ni la persecució judicial envers els líders catalans escollits a les urnes ni altres moviments de dissidència política”, conclou el text. El president també va rebre l’aplaudiment de JxCat a la sala de grups abans de començar la sessió.

Malgrat que la legislatura està esgotada i és prop d’insostenible la relació entre JxCat i ERC, van mostrar la màxima unitat al voltant de l’obra de govern, fins al punt que el 100% de les quaranta resolucions dels dos grups van quedar aprovades. En canvi, els socis a la Generalitat no van coincidir a l’hora de votar una iniciativa d’ERC i dels comuns per instar el Congrés a modificar el delicte de sedició –pel qual han condemnat els presos polítics– de manera que es “blindi el dret de manifestació”. La proposta va tirar endavant amb el suport del PSC i l’abstenció de JxCat, que voldria directament derogar aquest delicte.

Tot sembla encaminat a un interinatge d’uns quatre mesos. Per escurçar-los, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va suggerir, en declaracions a TV3, la possibilitat de pactar un candidat a la presidència amb l’únic punt en el programa de convocar eleccions immediates en el cas de ser elegit, com a “mecanisme de desbloqueig”, o bé “considerar que no es presenta cap candidat a la presidència i que comença a córrer el temps igualment cap a les eleccions”. En cas d’inhabilitació, el president del Parlament, Roger Torrent, té previst iniciar la ronda de consultes que estableix la llei per buscar un candidat a substituir Torra.

D’altra banda, el ple va aprovar un text de la CUP que insta el govern a descartar d’una manera “diàfana” la possibilitat de demanar rastrejadors militars en el marc de la gestió contra la Covid-19. Hi van votar a favor JxCat i ERC, a més dels comuns. Es dona la circumstància que el president Torra va dir a l’agost que no descartava demanar ajuda a l’exèrcit en cas de necessitat per rebrots.

LES FRASES

No votarem cap proposta per convocar eleccions de l’oposició perquè només busquen el desgast
Marta Vilalta
Portaveu d’ERC
Tothom demana eleccions. Respectaran els resultats electorals?
Gemma Geis
Portaveu adjunta JxCat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
POLÍTICA

Tres anys de la Declaració Unilateral d’Independència

GIRONA

Les intervencions del 27-O del 2017

Dolors Sabater
Alcaldessa de Badalona entre els anys 2015 i 2018

Desengrutar la DUI

Antoni Castellà
Portaveu de Demòcrates de Catalunya i diputat al Parlament

La via unilateral

Joan Canadell
President de la Cambra de Barcelona

Tres anys de la DUI

Oriol Junqueras
Exvicepresident del govern de la Generalitat i president d’ERC

Un camí irreversible

Marcel Mauri
Vicepresident d’Òmnium

Provar-ho infinites vegades

Elizenda Paluzie i Hernàndez
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

Un dia agredolç per a la història

Carles Puigdemont
130è president de la Generalitat de Catalunya

27 d’octubre del 2017, una jornada de dignitat