Política

Territori Puigdemont

El 80% dels líders comarcals, alcaldes i regidors de les comarques gironines fan el pas cap a Junts

Els que s’han quedat al PDeCAT argumenten “biaix ideològic” i els membres del Partit Nacionalista critiquen l’“ambigüitat” demòcrata

“Ens han fet triar entre el pare i la mare”, es lamenten

En menys d’un mes, prop d’un 80% dels alcaldes, regidors i líders comarcals del PDeCAT a les comarques gironines, feu puigdemontista, han fet el pas cap a Junts per Catalunya, el projecte polític de Carles Puigdemont. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, és una de les cares més visibles del nou partit. Va ser una de les impulsores del manifest fundacional i forma part de la ponència política que el 3 d’octubre se sotmetrà a votació dels afiliats. La fuita i les estripades de carnet inclouen noms històrics , pesos pesants del que era l’òrbita convergent, com ara Xavier Soy, exalcalde de Bescanó i exdelegat del Govern entre molts altres càrrecs. Entre altres, van fer el pas públicament, a través de les xarxes socials, l’alcalde de Besalú, Lluís Guinó, i l’alcalde del Port de la Selva i president de l’AMI, Josep Maria Cervera. També han decidit fer la mateixa transició el delegat de la Generalitat, Pere Vila, i el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer.

“Trencadissa sentida”

“Ens han fet triar entre el pare i la mare”, es lamentaven fonts del que ha estat fins ara l’espai postconvergent a les comarques gironines, tot insistint que per a la gran majoria ha estat una “decisió dura”, d’una “trencadissa sentida”, i “en la qual han guanyat els extrems que han acabat boicotejant la negociació”. Expliquen ja que la voluntat majoritària dels afiliats era apostar per “buscar acords fins a l’últim moment”. “Ara ningú s’espera mútuament, cadascú fa el seu camí i s’està organitzant territorialment”, assenyalen en relació amb Junts i el PDeCAT. “Serà un degoteig i sense fer ferides, perquè a l’altra banda hi ha amics”, recorden. Pensen que es mantindran els grups als consells comarcals, els ajuntaments i la Diputació: “Si estirem un fil, s’ensorrarà tot i hi perdrà tothom”, expliquen. “En espera de com evoluciona tot i de conviure; ara guanya el que més bé s’adapta”, fan com a reflexió final.

Calia posar les cartes sobre la taula tres anys després de l’1-O? Dels que s’han quedat al PDeCAT, hi ha l’exalcalde d’Olot Josep Maria Corominas. Es considera “independentista des dels 15 anys” però no comparteix “aquest enfrontament continuat amb l’Estat” en un moment complicat de país. L’exalcalde de Llagostera Fermí Santamaria forma part de l’executiva de la vegueria de Girona del PDeCAT, que presideix Sergi Miquel. Diputat al Congrés, insisteix en el biaix ideològic d’esquerres de Junts que “no forma part de l’ADN convergent”. Considera que “la barreja ideològica excepcional que es va fer per les eleccions del Parlament del 2017 és una anomalia que no pots convertir en un partit polític”. L’alcalde de Puigcerdà i vicepresident de la Diputació, Albert Piñeira, també ha decidit quedar-se al PDeCAT.

Jordi Masquef és l’únic dels regidors de Figueres que militarà al PDeCAT, mentre que Carles Arbolí ha optat pel Partit Nacionalista Català. Arbolí argumenta la marxa per “la pèrdua dels valors fundacionals del PDeCAT i per la manca de relat propi”. “Haurem de picar pedra aquí”, assenyala Carles Ribas, exportaveu municipal de les alcaldies de Puigdemont i Madrenas i que ha fet pública la seva adhesió al partit de Marta Pascal. Ribas, que es defineix com un històric de les “famílies de Convergència” –el pare va ser fundador amb Ramon Trias Fargas d’Esquerra Democràtica de Catalunya, que després es fusionaria amb Convergència–, reclama autocrítica del que s’ha fet malament en aquests tres anys. Tant David Coromina com Gemma Geis es defineixen puigdemontistes. Coromina, però, qüestiona que s’hagi abandonat l’estratègia de centre que era la marca del PDeCAT i havia fet avançar el país. Geis, que s’encarrega de la ponència organitzativa de Junts, defensa la suma i generositat del projecte de Puigdemont, que defineix com a “carril central de l’independentisme”.

JUNTS Marta Madrenas Alcaldessa de Girona

“No som els del trencament: les portes estan obertes”

Assenyala: “Mai es tancarà cap porta a ningú. Sempre obertes. Tinc confiança que es poden trobar fórmules que ens uneixin per l’objectiu de la independència. Junts no és excloent. No som els del trencament.” En relació amb el projecte polític, es remet al 3 d’octubre, quan es posaran a votació dels afiliats les ponències: “És un procés desacomplexadament democràtic, amb la voluntat que el món local sigui el més decisiu en tot.” I recalca el fet de ser una estructura en què “la diversitat i transversalitat és molt benvinguda, enriquidora”, i que fuig de dinàmiques sectàries i dogmàtiques. “És important que la ciutadania sàpiga les estratègies de cadascú”, explica en relació amb el procés, i en aquest sentit defensa la unitat d’acció i treballar per trobar punts en comú, “com tenim amb Esquerra”. Es defineix puigdemontista com “centenars de milers de persones que pensen que el president Puigdemont està exercint un lideratge indiscutible de forma global i transversal, no partidista”.

PDeCAT David Coromina President comarcal de la Garrotxa

“Tenim un model de país i uns valors que ens han fet avançar”

Es considera puigdemontista: “Li tinc una gran admiració, ha fet una gran feina. Però no he canviat perquè el PDeCAT és un partit de centre independentista i tenim un model de país i uns valors que són els que ens han fet avançar. Per això no entenc els motius pels quals s’ha de canviar”, comenta David Coromina, que reconeix un trànsit important d’associats a la Garrotxa cap a Junts. La crítica constructiva que fa de Puigdemont, però, és la d’una bona execució internacional, però “a Catalunya ha faltat executar aquest espai de centre”. Defineix la divisió com una situació “trista i kafkiana”: “La gota que ha fet vessar el vas és quan el president Torra destitueix la consellera Chacón, que ha fet una feina excel·lent al capdavant d’Empresa i Coneixement; va ser poc constructiu per sumar esforços entre companys de partit.” Hi afegeix que “al PDeCAT se li demanava que es diluís a Junts, i no es feia el mateix amb Independentistes d’Esquerra o Acció per la República; s’hauria de ser coherent”.

Partit Nacionalista Carles Arbolí Regidor a l’Ajuntament de Figueres

“El camí no és la confrontació, és el govern intel·ligent”

Era militant del PDeCAT des de feia quatre anys, des de la refundació de Convergència. “Després de tot el que ha passat aquests últims anys i de veure el rumb que seguia i segueix el PDeCAT, no m’hi sentia prou còmode per poder desenvolupar la meva activitat política”, explica Carles Arbolí. Periodista de professió i excap de premsa de Santi Vila, recalca que aquesta “incomoditat” sorgeix pel “biaix ideològic” cap a tesis properes a l’esquerra i de pressions d’independents de Junts que tenien “més influència” a l’hora de definir quin havia de ser l’espai ideològic d’un partit que considera que havia perdut els valors fundacionals com a espai de centre “aglutinador de moltes sensibilitats”. “Considero un error seguir apostant per la confrontació. El camí és passar de la confrontació intel·ligent al govern intel·ligent”, assenyala. També reconeix “la manca de relat propi” i una “ambigüitat” que ha fet “molt mal al PDeCAT”. I afegeix que el “tacticisme et porta a un carreró sense sortida que ningú et creu”.De la seva decisió assenyala que “el que importa en política és ser honest amb un mateix i ser allà on creus que estàs més ben representat, i amb el PNC m’hi sento més identificat”.

PDeCAT Sergi Miquel Diputat al Congrés. President vegueria

“Des d’on soc puc defensar el model de país en què crec”

Explica per què va esperar a definir-se públicament: “Estava convençut que Junts acabaria essent el partit que defensa el model de país que jo havia trobat a Convergència, quan vaig entrar-hi, el 2013; però no puc estar en un partit liderat per en Jordi Sànchez, que prové d’una tradició política que no és la meva”, aclareix Sergi Miquel, que divendres va ser escollit president regional de la vegueria del PDeCAT a Girona. Actual diputat al Congrés, remarca que la votació dels lloguers al Parlament va ser clau i insisteix en aquest canvi ideològic: “Penso que el votant convergent no defensa que s’apliqui una regulació de lloguer que ha fracassat a Berlín i a Estocolm.” I hi afegeix: “Més enllà de l’eix nacional, en el qual no hem d’estar molt lluny, en l’eix ideològic hem acabat assumint unes tesis d’esquerra que no formen part de l’ADN de Convergència.”. Conclou que des d’on és es pot “seguir reconeixent que Puigdemont és un bon líder i defensant el model de país” en què creu.

Partit Nacionalista Carles Ribas Ex regidor de Cultura a Girona

“Importava molt més la figura i no la idea aglutinadora”

Definint-se com un històric de Convergència, considera que el nom “identificava molt bé el que representava: una forma de pensar catalanista i alhora independentista, des del centreesquerra al centredreta, un espai prou ampli”. Amb el canvi de nom al PDeCAT ja no s’hi sent còmode i comença a reflexionar en quin espai pot encaixar millor: “Van prenent protagonisme els noms i no les idees”, assenyala amb l’inici de les primeres fragmentacions, i els “lideratges que intenten aglutinar sectors”. “El que em va fer sentir més incòmode és que comença a aparèixer una idea caciquil en què importava molt més la figura que representava un sector i no la idea que ho aglutinava tot.” Reclama autocrítica de l’1-O. Es va donar de baixa del PDeCAT, enviant un correu, quatre setmanes abans de deixar l’Ajuntament. “No rebo cap trucada de ningú”, es lamenta. “No m’aferraré a una cadira” i ho argumenta per “coherència ideològica”. “Ens estem fragmentant basant-nos en lideratges”, conclou.

JUNTS Gemma Geis Diputada al Parlament

“Ser puigdemontista és una actitud i generositat de suma”

Reconeix que militar en un partit polític és un pas que li ha costat molt. Es considera puigdemontista –el president Carles Puigdemont la va convèncer per encapçalar la llista de Junts per Girona en les últimes eleccions al Parlament–. “Ser puigdemontista representa una actitud, generositat de suma, convicció en les idees; no és només la persona, sinó tot el que representa”, matisa. Sobre si l’espai postconvergent havia de posar les cartes sobre la taula, remarca: “Feia falta reordenar-nos: fer llistes unitàries és difícil, i havíem d’emprendre el nostre propi camí.” Per Geis, la confrontació significa defensar “idees i un model de país envers un estat que no reconeix l’embat ni el conflicte democràtic”. “És una confrontació diferent per un procés d’independència diferent”, rebla. De Junts, que defineix com a carril central de l’independentisme, en destaca la generositat i la capacitat de sumar però també la transparència i les propostes concretes en el debat ideològic. “Escoltar molt”, conclou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Alça d’impostos a l’Íbex i les rendes altes per seduir ERC

madrid
“Idiotes” sense vot

Republicans anti-Trump

Washington

El govern es contradiu ara pel teletreball

Barcelona

Rècord de contagis diaris a Itàlia des de l’inici de la crisi

ROMA/PARÍS

La dreta materialitza l’àmplia majoria al Tribunal Suprem dels EUA

washington

Creixen les protestes en el món musulmà contra Macron i les caricatures

BARCELONA
Les “injúries al rei” seguiran sent delicte

Les “injúries al rei” seguiran sent delicte

barcelona
ERC reobre l’expedient a Alfred Bosch
POLÍTICA

ERC reobre l’expedient a Alfred Bosch

Espanya rep els primers préstecs per a l’ocupació

Espanya rep els primers préstecs per a l’ocupació