El president Torra sosté que el TSJC “no és neutral”
El dirigent de la Generalitat s’acull al seu dret a no declarar en la segona investigació per desobediència
Sosté que “es persegueix el moviment independentista”
“Tres minuts.” És el temps, precisat pel gabinet de premsa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va durar la compareixença del president de la Generalitat, Quim Torra, ahir en la seva citació com a investigat en la segona causa per desobediència per no haver retirat la pancarta a favor dels presos polítics i dels exiliats del balcó del Palau de la Generalitat, com li va ordenar el 19 de setembre de l’any passat la sala contenciosa administrativa del TSJC, un òrgan judicial i no pas administratiu, com la JEC, en la primera causa de desobediència. “Aquest tribunal ja ha pres una decisió. Soc independentista i aquí continua la repressió al moviment independentista”, va afirmar el president, segons fonts presents, quan el magistrat instructor, Carlos Ramos, li va preguntar si volia dir alguna cosa, abans de l’interrogatori. Torra es va acollir al seu dret a no declarar i va deixar clar la seva posició amb aquesta curta intervenció.
Abans de la declaració formal, el president va expressar als presents en la vista al TSJC que fessin via, que tothom té molta feina i que ell “ha de dedicar totes les hores del dia a combatre les conseqüències de la pandèmia”, va expressar al Palau de la Generalitat en valorar la cita judicial d’ahir. A més de la crisi sanitària, la defensa del president tampoc vol perdre el temps, ja que és conscient que, si el Suprem confirma (diuen que la setmana vinent) la seva inhabilitació d’un any i sis mesos dictada pel TSJC, la causa del president s’haurà de derivar a un jutjat d’instrucció ordinari de Barcelona en deixar de ser aforat.
En la vista al TSJC, el president Torra va estar acompanyat pel seu advocat, Gonzalo Boye, i hi era el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, i l’advocat d’Impuls Ciutadà, entitat que va sol·licitar a la sala contenciosa- administrativa del TSJC que ordenés al president de retirar la pancarta a favor dels presos polítics, en considerar que la neutralitat exigida a les institucions, no als polítics, cal preservar-la de manera “permanent”, no només en eleccions, com la JEC va ordenar per les general del 28-A.
La secció cinquena de la sala contenciosa del TSJC, que va acceptar la mesura cautelar d’ordenar la retirada de la pancarta, està presidida pel magistrat José Manuel de Soler Bigas, que també va ser el ponent, i que és el marit de Maria Eugènia Alegret, magistrada de la sala civil i penal que ha dut causes contra l’1-O, i que ara té el procediment contra els diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, a un pas de judici per la despesa del referèndum. En aquest sentit, el president Torra expressava ahir que el TSJC “ està ple de magistrats que estan immersos en causes d’incompatibilitat perquè tots s’han expressat de manera molt clara en contra de la independència de Catalunya”.
L’incident del 3 de gener
Tècnicament, la defensa del president exposa que la sala contenciosa “no és competent” per ordenar la retirada de la pancarta, ja que “no és un acte administratiu, sinó polític”, i la investigació sobre l’acció de la pancarta seria d’un tribunal o jutjat d’instrucció, malgrat que Boye insisteix en els seus escrits que la pancarta s’empara en la llibertat d’expressió política i no és cap fet delictiu. La defensa demanarà ara tot l’expedient del contenciós administratiu que va motivar aquesta segona imputació i, si es confirma la inhabilitació del president, el TSJC deixarà de ser-ne el competent per resoldre la segona suposada desobediència.
La defensa també es va assabentar ahir que l’incident del 3 de gener passat a la nit, en què es va tornar a penjar unes hores el cartell a favor dels presos polítics al Palau i es va despenjar la bandera espanyola, com a resposta a la JEC, que va executar la suspensió com a diputat de Torra, el TSJC l’ha acumulat a la segona desobediència. Es considera una acció menor, o que podria ser la prova del delicte continuat de desobediència. Mai s’ha obert una tercera causa contra el president per aquests fets. Des de la fiscalia se sustenta la desobediència en el fet que el president no va despenjar la pancarta abans de les 48 hores de termini, i que el TSJC va ordenar als Mossos d’Esquadra de fer-ho el 27 de setembre, acció que al final no va fer falta, ja que ho van realitzar treballadors del govern.
Rei i Generalitat, fora
D’altra banda, el rei Felip VI no assistirà a l’entrega de despatxos de la 69a promoció de jutges (33 dones i 29 homes), que es farà divendres a l’escola judicial, a Collserola. L’absència per primer cop del monarca es va criticar des d’associacions de jutges (APM i AJFV) i el govern espanyol ho justificava per “motius de seguretat”. El rei se salva així de tota critica, ja que el seu discurs repetitiu en aquest acte és que tothom és igual davant la llei, mentre el seu pare està fugit. El CGPJ, presidit per Carlos Lesmes, sí que ha exclòs la Generalitat de l’acte. L’any 2017, amb el 155, no s’hi van convidar càrrecs catalans, un fet repetit el 2018 en traslladar l’acte a Madrid.
LES FRASES
“Últim avís” de la CUP per pactar una resposta
L’independentisme està encallat en la resposta a l’eventual inhabilitació del president de la Generalitat. Tanta és la distància, que la CUP va sortir ahir a constatar que Quim Torra encara no ha concretat què farà l’endemà de ser inhabilitat i que JxCat i ERC estan tancats als seus despatxos “discutint dels seus interessos de partit”. “Estem en un moment de desunió i manca de coincidències estratègiques”, va observar el diputat Carles Riera. “Estan tancats als seus despatxos parlant del repartiment de les cadires”, va etzibar. En aquest sentit, la CUP va lamentar que l’independentisme està embarrancat “per pugnes partidistes i partidàries i per un govern que protagonitza desavinences públiques dia a dia”. Per aquest motiu, els anticapitalistes van fer “la darrera crida”, “l’últim avís” al president Torra, a JxCat i a ERC perquè expliquin a la gent que està disposada a mobilitzar-se l’estratègia davant la inhabilitació. “L’absència d’unitat és total i absoluta”, va insistir. Segons Riera, queden màxim 48 hores per arribar a un acord: “Si això no és així, els tribunals espanyols marcaran el cicle i el calendari polític.” L’Assemblea Nacional Catalana, que va instar dissabte partits i entitats a reunir-se per pactar l’horitzó, constata la dificultat per tancar una data, però espera que la trobada es pugui celebrar aquesta mateixa setmana.
