Un manifest acusa l’Estat de voler fer un “escarment”

Les mostres de rebuig a la inhabilitació del president Quim Torra es van fer sentir, ahir mateix, des de diferents àmbits i a través de múltiples canals. Un d’aquests va ser un manifest en el qual treballaven diverses personalitats de la societat catalana des de feia dies, atès que la inhabilitació del cap de l’executiu català ja es donava per descomptada. I, partint d’aquesta premissa, el text denuncia l’actitud de l’Estat espanyol, que, amb la justícia com a ariet, actua amb ànim “de venjança i escarment”, però també fa una defensa explícita de l’exercici del dret a l’autodeterminació i apel·la a “la indignació, la raó i la perseverança” com a instruments per poder aspirar a fer-lo efectiu. L’entrenador de futbol Pep Guardiola, el periodista Antonio Baños, l’empresari Tatxo Benet, el cantautor Lluís Llach, l’activista David Fernàndez o la periodista Pilar Rahola són alguns dels primers signants.

Segons han explicat alguns dels promotors de la iniciativa, la intenció inicial és recollir adhesions entre la ciutadania –qui vulgui el pot rubricar a través del compte inhabilitacio@gmail.com– utilitzant les xarxes socials com a palanca de difusió. Per això se n’han fet tres versions, en català, aranès i castellà. Igualment se’n vol fer una lectura pública, respectant totes les limitacions i condicionants que imposa la pandèmia, si pot ser avui mateix per aprofitar que la repercussió social i mediàtica del cas juga a l’alça. El lloc i l’hora, però, encara estan per concretar. En espera d’això, el que per ara ja es pot dir és que el ritme de recollida de suports ha superat les expectatives.

Pel que fa al contingut del manifest, en els seus paràgrafs d’encapçalament es denuncia la ratificació de la sentència condemnatòria contra Torra, de la qual posa en dubte la legitimitat per “haver vulnerat la garantia d’imparcialitat amb la sentència dictada per uns magistrats del TSJC que havien expressat opinions polítiques sobre els fets que havien de jutjar“, a més d’haver avalat “la decisió d’un organisme políticament esbiaixat i no competent com és la Junta Electoral Central” i, finalment, haver aplicat “una manifesta diferència de tracte en relació amb casos similars anteriors”. Tot plegat, segons els promotors de la proclama, s’ha de contextualitzar en uns moments “de deriva antidemocràtica de l’Estat espanyol, que utilitza la repressió judicial per aturar la lliure voluntat democràtica dels catalans, fins i tot inhabilitant un president en exercici del seu càrrec, un fet sense precedents a l’Europa democràtica”. L’encobriment de la suposada corrupció que esquitxa al rei emèrit i també l’existència de presos polítics són dues expressions més d’aquesta dinàmica regressiva que caracteritza l’Estat, segons la declaració.

I davant d’aquest mur, què és el que tocaria fer? Doncs encomanar-se a “la indignació, la raó i la perseverança” com a “fonament i la llavor de tota revolta a favor de les minories nacionals oprimides i en defensa d’una causa justa, ara al mateix cor d’Europa, com és el dret a l’autodeterminació dels catalans”, expliciten els redactors del text, que en l’últim dels paràgrafs fan una apel·lació explícita a: “Totes les persones que teniu una radical consciència democràtica, un radical compromís amb la llibertat d’expressió i una radical voluntat de justícia política i social a afegir-vos a aquest crit de denúncia, acusació i condemna.”

Vicent Partal, Ramon Folch, Bea Talegón, Marina Geli, Mònica Terribas Suso de Toro, Rafael Nadal, Germà Bel, Carles Viver-Pi Sunyer, Josep Maria Mainat, Mireia Boya, Salvador Cardús, Martxelo Otamendi, Toni Albà, Xavier Diez, Pere Baltà, Lluís Bozzo, Jaume Cabré, Núria Cadenes, Francesc Canosa, Agustí Colomines, Melcior Comes, Miquel Desclot, Carles Duarte, Joel Joan, Assumpció Maresma, Isidor Marí, Isabel Martí, Magda Oranich, Ada Perallada, Isona Passola, Ventura Pons, Genís Sinca, Joan Vall Clara, Ricard Vilaragut, Xevi Xirgo o Miquel Strubell Trueta són alguns dels altres firmants. Per ara.