Política

Campanya per denunciar el judici als síndics de l’1-O

Es presenta el grup de suport, que també anuncia mobilitzacions per al 4 de novembre

El Grup de Suport als Síndics de l’1-O convocarà mobilitzacions el 4 de novembre a la Ciutat de la Justícia, dia d’inici del judici per presumpta usurpació de funcions i desobediència als cinc membres de la sindicatura electoral que el Parlament, basant-se en la llei del referèndum, va nomenar el setembre del 2017 perquè supervisessin les votacions. La protesta, que es coordinarà amb les que l’ANC i Òmnium ja van anunciar a l’agost, s’emmarcarà en una campanya per denunciar la “persecució i vulneració dels drets” dels cinc professors universitaris jutjats (Jordi Matas, Tània Verge, Josep Pagès, Marc Marsal i Marta Alsina), segons va anunciar ahir, en la seva presentació, Maria Rosa Bayà, portaveu del col·lectiu, format per professors, personal i estudiants universitaris, que fa mesos que hi treballa. “És la primera vegada que s’amenaça acadèmics per fer la seva feina”, lamentava Bayà, que explicava que, a causa de la pandèmia, la majoria d’actes de difusió en les pròximes setmanes s’hauran de fer a través del web i les xarxes socials.

Matas denunciava les maneres de fer “inconstitucionals” de la fiscalia, que en principi també els acusava de malversació, i del TC, que els va amenaçar amb una sanció de 12.000 euros diaris si no deixaven el càrrec (6.000 als suplents i síndics territorials), que els haurien suposat més de 2 milions si no haguessin plegat. Segons Matas, poden al·legar un atac a la “llibertat acadèmica” –han rebut el suport majoritari dels claustres de les universitats catalanes, i també d’associacions de ciència política de països com el Regne Unit, els Estats Units i el Canadà– i fins i tot podrien recórrer a raons polítiques, de valors i principis democràtics, però faran bàsicament una “defensa jurídica”. “L’únic delicte que vam cometre és exercir com a acadèmics, no vam usurpar funcions a ningú”, exemplificava, i assegurava que per acusar-los del “comodí” de desobediència “convindria precisar quins requisits” ha de complir aquest delicte. Marsal denunciava la qualificació “confosa” dels fets per part de la fiscalia, que els acusa de desobediència com a autoritats i com a particulars, cosa que “genera certa indefensió”. Segons ell, a més, les proves “no són excessivament lluïdes”. “La querella ens sobrepassa, és el senyal repressiu que s’envia al conjunt del món universitari per atemorir-lo i que no s’impliqui en processos polítics”, sentenciava Verge, que recorda que fins i tot a l’exterior ho qualifiquen de “persecució ideològica”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El TC admet a tràmit el recurs de Cs contra la moció del Parlament a favor de l’autodeterminació i contra el Suprem

barcelona

El TC admet a tràmit el recurs de Junqueras contra la prohibició del Suprem de jurar el càrrec d’eurodiputat a la JEC

barcelona

Marlaska diu que seria “desitjable” que Puigdemont “fos capaç d’assumir les responsabilitats” i tornés a Espanya

madrid

Barcelona aprova retirar la Medalla d’Or de la Ciutat a Joan Carles I amb els vots de BComú, ERC i JxCat

barcelona

Fernández Díaz afirma davant del jutge del ’cas Kitchen’ que va conèixer l’espionatge a Bárcenas per la premsa

madrid

Mauri acusa l’Estat de construir proves “falses i ridícules” que fan “avergonyir” a nivell internacional

Barcelona

El govern espanyol aprovarà dimarts que ve una prestació per a tècnics de cultura afectats per la covid-19

Madrid

Els serveis jurídics de l’Eurocambra avalen reactivar el suplicatori contra Puigdemont de forma semipresencial

brussel·les

Familiars presos polítics i exiliats recorden els 3 anys d’exili “de lluita, de persistència i determinació”

barcelona