Justícia electoralista
Trump s’afanya per cobrir la vacant del Suprem i disposar d’un actiu en campanya
El nomenament de la seva candidata garantiria al Partit Republicà retenir el control de l’agenda política en cas de perdre poder
Demà, Amy Coney Barrett començarà el procés per convertir-se en nova jutgessa del Tribunal Suprem dels Estats Units. Els tràmits s’estan fent en un temps rècord amb un únic objectiu: Donald Trump té clar que serà un triomf preelectoral que hauria de servir d’esquer per aconseguir més vots.
La balança de la justícia als Estats Units cada cop tendeix més al conservadorisme. En part, gràcies a la tasca titànica del Partit Republicà per omplir els tribunals de jutges joves molt conservadors. Barrett és la consolidació d’aquesta tendència, i la demostració que és fonamental en un context social tan divisiu que provoca que les controvèrsies polítiques acabin als tribunals. Tenir jutges afins garanteix la brúixola moral desitjada, en un moment en què moltes decisions cabdals tenen a veure amb drets civils.
Sempre que pot, Donald Trump es congratula de la feina feta. Segons el recompte de Judiciary Tracker, l’actual president ha col·locat fins a 218 jutges als tribunals federals i 53 a les corts d’apel·lacions. Un ritme vertiginós i el segon més ràpid de la història del país, només superat pel demòcrata Jimmy Carter (1977-1981). Carter, no obstant això, no va posar cap jutge al Tribunal Suprem. Mentre que, amb Barrett, Trump ja n’hi té tres.
L’obsessió del conservadorisme per apoderar-se dels tribunals forma part d’un moviment consolidat, que impregna l’electorat amb el missatge prioritari que un camí moral només està garantit als jutjats. És una aposta de futur: en cas de perdre quota de poder, les seves polítiques continuaran dominant el país. D’aquesta manera, qualsevol política demòcrata s’acabaria batallant en uns tribunals que, plens de gent afí a l’ideari conservador, la tombarien a l’instant.
Un dels creients més fervents d’aquesta política és Mitch McConnell, el totpoderós líder republicà al Senat. “Saps què és el més important del món per al Mitch? Els seus jutges”, va dir Trump al periodista Bob Woodward, en una de les entrevistes per al nou llibre, Rage (‘ràbia’).
Símbol antiavortista
Pot semblar una exageració, però no ho és. Aquesta fixació va fer que Trump preferís cancel·lar les negociacions amb els demòcrates per posar en marxa un paquet d’estímul econòmic a causa de la pandèmia i centrar-se en la confirmació de Barrett. Poc després va recular, però l’instint primigeni en revela el desig real.
El 2016, els electors republicans consideraven que el Suprem era el “factor més important” a l’hora de decidir el seu vot. La pandèmia del coronavirus ha fet canviar les prioritats –ara es té més en compte l’economia i el sistema de salut–, però l’estament judicial continua entre els deu primers. No només per una qüestió numèrica: també serveixen per aplicar o denegar polítiques. A banda de donar-li un impuls de popularitat, Trump veu en el triomf judicial la manera més fàcil de fer promeses a l’ideari conservador.
Barrett és un símbol: és antiavortista, contrària al control d’armes i restrictiva del sistema sanitari universal. El seu nomenament podria tenir fins i tot un impacte més directe en les eleccions si els resultats acaben als jutjats i arriben al Suprem.
El sistema judicial també s’ha convertit en un cavall de batalla electoral dels demòcrates. En vista de la certesa que Trump aconseguirà desnivellar encara més la balança judicial, han posat el tema al centre de la campanya. El líder demòcrata al Senat, Chuck Schumer, va amenaçar que “res està descartat” per contrarestar la situació: alguns senadors han insinuat que s’hauria de plantejar augmentar el nombre de jutges del Suprem per poder equilibrar amb nous membres el desavantatge ideològic. Biden, però, ha evitat pronunciar-s’hi. Les audiències comencen demà i duraran gairebé tota la setmana. El dia 22 es votarà la recomanació del comitè. Si res no es torça, serà a favor de Barrett. Des de llavors fins al 3 de novembre, els republicans tenen temps per portar el nom al ple del Senat, confirmar-lo i anotar-se un triomf que volen que serveixi d’impuls electoral. O almenys que estableixi una brúixola moral conservadora durant dècades.
LES XIFRES
Un procés afectat per la Covid-19
L’acte de presentació de Barrett com a nominada al Suprem, als jardins de la Casa Blanca fa un parell de setmanes, va ser una festa de victòria per al Partit Republicà. En definitiva, és el pas previ per assegurar que el tribunal es convertirà en un estament conservador durant les pròximes dècades. No obstant això, i tal com va dir l’epidemiòleg en cap dels EUA, Anthony Fauci, també va ser un esdeveniment “superpropagador” de coronavirus. Així, dos dels senadors republicans del comitè judicial que hi van assistir van donar positiu, i no participaran de manera presencial en l’interrogatori previ a la confirmació. Si la propagació del virus entre els legisladors continués, hi hauria la remota possibilitat que el vot en el ple del Senat s’ajornés uns quants dies per assegurar-se la victòria per majoria simple, ja que, ara per ara, els republicans tenen un avantatge teòric de 53-47. Amb el temps tan just fins a les eleccions, qualsevol entrebanc podria ser fatal.
