EL RADAR
Fatiga pandèmica
La persistència del virus causa desànim i més desconfiança en els governs
Després d’una dura pugna política i judicial –que encara no es pot donar per acabada–, el govern de Pedro Sánchez ha imposat, finalment, un segon confinament a Madrid per frenar l’espiral descontrolada de contagis de coronavirus. Els governs regional i central han xocat sobre qüestions competencials i la necessitat d’intervenir en nom de la salut pública i, també, sobre l’estratègia més adequada par tallar les cadenes de transmissió. La batalla de Madrid és l’últim exemple de les tensions entre administracions pel control de la gestió de la crisi, en un moment en què la pandèmia revifa arreu d’Europa.
I és que cavalquem sobre la segona onada de la Covid-19 enmig de xifres alarmants que obliguen els diversos governs a endurir mesures. França, Portugal, Itàlia, el Regne Unit, Alemanya, Polònia, la República Txeca... ningú no s’escapa d’un rebrot de l’epidèmia que manté en escac la recuperació econòmica. La mateixa OMS ha aixecat la veu d’alarma sobre els nivells de transmissió al vell continent, que, amb més de sis milions de positius, és ja la tercera regió mundial en nombre de casos, al darrere d’Amèrica i de l’Àsia meridional. El problema és que la nova escomesa del virus agafa els europeus amb menys defenses –polítiques, econòmiques, anímiques– per fer-hi front. “Mentre la crisi s’agreuja, el sòlid consens que hi va haver en molts països per acceptar sacrificis per combatre el virus, mostra senyals de fractura. Les noves mesures es recorren als tribunals. Les autoritats locals i nacionals es barallen”, indiquen Marc Santora i Isabella Kwaia a The New York Times. “Grups econòmics alerten que indústries senceres podrien col·lapsar si les restriccions van massa lluny. Esclaten protestes esporàdiques, no sempre reduïdes a la perifèria política. L’escepticisme s’alimenta, en molts països, del fracàs dels governs a l’hora de complir promeses sobre mesures com ara el rastreig de contactes o les proves”, hi afegeixen.
La pressió no afluixa. Gestionar l’economia i l’epidèmia és com “quadrar el cercle”, i més ara que “el marge de maniobra ja no és el que teníem al març”, quan es van poder aprovar ajudes milionàries per sostenir l’ocupació, explica Jérôme Fourquet, analista polític a l’institut demoscòpic francès IFOP, citat pel mateix diari. L’OMS ha posat nom al peatge emocional que ocasiona aquest combat prolongat conta el virus: “fatiga pandèmica”. Encara que esgotats, alerta l’organisme de salut pública, cal renovar els esforços contra la Covid fins que estiguin disponibles una vacuna o tractaments efectius. No hi ha alternativa, tot i que no serà una empresa fàcil, tenint en compte que, com els rebrots, també augmenta la desconfiança en els poders públics que han de marcar el camí de sortida.
