Europa, en alerta màxima

El temps per reaccionar s’acaba. Europa està en alerta màxima pels rebrots de la Covid-19 i les autoritats internacionals demanen que s’actuï ràpidament per evitar la paralització mortal de l’economia. La Unió Europea i l’Organització Mundial de la Salut van apressar ahir els països europeus a augmentar ja les restriccions de l’activitat social.

“S’ha de fer el que calgui per evitar un altre confinament generalitzat”, va defensar ahir l’eurocomissària de Salut, Stella Kyriakides. La Comissió Europea aposta per imposar més “mesures de contenció” del virus que s’anticipin als esdeveniments. “Hem d’anar un pas més endavant”, va avisar, tot i constatar que la situació ja és “extremadament delicada i incerta” tant per l’increment del nombre de contagis com de morts.

Europa s’ha tenyit pràcticament de vermell aquesta setmana, segons el nou mapa de risc del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC, per les seves sigles en anglès) que marca el risc per la Covid-19. Espanya, França, el Regne Unit, Irlanda, Holanda, Bèlgica, Polònia, la República Txeca, Romania, els països balcànics i gairebé tot Portugal estan en risc màxim, segons l’indicador, que té en compte tant els contagis com la positivitat de les PCR.

Itàlia, Grècia, els escandinaus i els bàltics tenen un nivell de risc inferior. Alemanya queda pintada de gris perquè no ha proporcionat dades sobre el nombre de proves que realitza, però en nombre de casos està lleugerament per sota dels italians.

Txecs, holandesos i belgues són els que estan aplicant les restriccions més dures en la vida social, tancant locals d’oci i restauració. Txèquia, fins i tot escoles, malgrat que els experts no ho recomanen. A Alemanya o Itàlia, on la corba d’infeccions no és tan pronunciada, també han limitat recentment els contactes preventivament. A l’Estat espanyol les mesures són dispars i a Catalunya les últimes anunciades encara són incertes per la revisió judicial.

Des de Brussel·les veuen el tancament de bars i restaurants i la limitació de les reunions familiars i d’amics com un mal necessari per esquivar mesures més dràstiques com ara el tancament total. “Són molt importants”, asseguren fonts pròximes a l’ECDC que recorden que van donar “bons resultats” a la primavera.

Tanmateix, a Brussel·les no s’atreveixen a dir quan la situació epidemiològica fa imperatiu aplicar-les perquè no hi ha un consens entre els països europeus sobre el full de ruta a seguir en aquesta segona onada de la pandèmia.

Tampoc mostren gaire interès per crear-lo. Els caps d’estat i de govern de la UE es van veure ahir a Brussel·les per mantenir una de les seves trobades de torn habituals per abordar els grans problemes del club europeu. Brexit, canvi climàtic, conflictes externs i no va ser fins ahir a la nit que es van posar a parlar sobre la Covid-19. En principi, reprendran les converses aquest matí, en la segona sessió de la cimera.

No tenen ni pressa ni ganes de discutir sobre la coordinació de mesures d’emergència perquè tothom fa la seva. La sanitat és una competència exclusiva dels estats i, fins ara, això no suposava un problema. Però, quan tens una pandèmia en un continent molt interconnectat, les decisions sanitàries d’un estat poden repercutir en els veïns. Això va portar al tancament de fronteres al març i ara es podria repetir.

Les capitals s’han negat a establir un criteri comú sobre com imposar quarantenes i tests als viatgers dins la UE, tot i els esforços de la Comissió Europea per unificar les limitacions a la llibertat de circulació. Hi va insistir ahir la seva presidenta, Ursula von der Leyen, i avui ho discutiran els líders, però sense gaires expectatives.

De nou, preveient que cadascú anirà a la seva, Brussel·les també avisa amb temps els estats que han de preparar l’estratègia de vacunació abans que estigui llesta l’esperada vacuna. La Comissió Europea creu que s’haurien de vacunar primer els sanitaris, els majors de 60 anys, les persones amb malalties greus de risc o que no poden mantenir distància social, els treballadors essencials i els més vulnerables econòmicament.