‘Brexit’, penúltim capítol

A Boris Johnson, la crisi sanitària li obre cada dia un nou front. Té el nord d’Anglaterra en peu de guerra per les mesures dràstiques que pretén imposar-hi per frenar el coronavirus, la pitjor recessió econòmica en dècades, el suport creixent dels escocesos a la independència (amb una xifra rècord del 58%, segons el darrer sondeig difós aquesta setmana per Ipsos Mori) i, per acabar-ho de rematar, un retrocés en les enquestes, que atorguen, per primer cop des de la caiguda de Theresa May, un avantatge de tres punts a l’oposició laborista.

En aquest context de pressions i desafiaments al seu govern, el primer ministre britànic ha tornat a amenaçar amb un Brexit sense acord per al pròxim 1 de gener si Brussel·les no canvia la seva posició en les negociacions. Ho va anunciar divendres, al final de la cimera de líders comunitaris, en constatar –va dir– el desinterès dels europeus per negociar l’opció preferida per Londres, un acord com el que la UE té signat amb Canadà, que li garantiria conservar l’accés al mercat únic si bé amb certes limitacions. Aquesta negativa, hi va afegir el premier conservador, l’obliga a considerar l’“alternativa”, un acord amb la UE com el d’Austràlia, que es regeix per les normes bàsiques de lliure comerç i que permetria al Regne Unit l’anhelada recuperació de la “sobirania nacional”.

Les negociacions per aconseguir un acord comercial un cop consumat el Brexit arriben a l’últim tram, amb les dues parts exigint-se concessions per eliminar els esculls finals: els drets de captura dels pescadors comunitaris en aigües britàniques, les subvencions estatals de Londres a les seves empreses i una instància per resoldre els conflictes que es vagin presentant. Cadascú s’atrinxera en la seva última línia vermella esperant que sigui l’altre qui faci el primer pas per evitar la ruptura.

L’ultimàtum de Londres, però, ha estat rebut amb escepticisme a Brussel·les. L’amenaça d’estripar les cartes és percebut com un altre gest teatral de Johnson per incrementar la pressió, per forçar una crisi que li permeti arrencar concessions d’última hora. En el fons, Johnson “ens està dient que vol continuar negociant”, assegura el seu homòleg holandès, Mark Rutte. Tiba la corda sense trencar-la. “El procés negociador no ha col·lapsat. [...] Una cosa és dir que les converses s’han acabat, una altra negar-se a continuar parlant”, observa a la BBC Jonathan Blake. El resultat final, però, queda en l’aire. L’única certesa és que el desenllaç d’aquest drama iniciat amb el referèndum del 2016 és a tocar, després que Londres es negués a allargar el període de transició més enllà del pròxim 31 de desembre. I mentrestant? The show must go on, cantava Freddy Mercury. També el de Johnson, però amb data per a les últimes representacions.