Tret de sortida a les negociacions europees per reformar la PAC
L’eurocambra planteja derivar als estats les decisions que fins ara prenia Brussel·les
Vol dedicar un 30% dels ajuts a plans ecològics i les capitals, un 20%
El Parlament i els governs europeus ja estan preparats per negociar la reforma de la política agrària comuna (PAC), una de les més icòniques de la Unió Europea i també de les que més recursos mobilitzen. El nou model sobre la taula suposa una recentralització, ja que part de les decisions que fins ara prenia Brussel·les es derivaran als estats membres.
Aquesta setmana, tant la cambra europea com les capitals han marcat les seves línies vermelles per afrontar les converses, que s’allargaran els pròxims mesos. Per tant, no s’espera que la reforma de la PAC pugui entrar en vigor abans del 2022.
La proposta de reforma per al període 2021-2027 és un dels grans canvis d’aquesta legislatura europea i està dissenyada per millorar la transició econòmica del sector agrícola. Es tracta d’un paquet de dimensions considerables que inclou tres propostes legislatives: els plans estratègics estatals, el finançament i el mercat agrari comú. A grans trets, el principal canvi és que la nova PAC donarà més flexibilitat als estats per assolir els objectius climàtics amb els seus propis plans agraris.
Oposició de Catalunya
Això ha generat l’oposició d’alguns territoris com ara Catalunya, que demanen la possibilitat de crear plans estratègics regionals, en comptes de participar en el pla a escala estatal. Des del govern temen que la reforma retalli la capacitat d’adaptació de la PAC a la situació del territori català.
D’altra banda, fins ara cada comunitat autònoma decidia el seu programa de desenvolupament rural, però, si la reforma tira endavant, les decisions s’adoptaran en l’àmbit estatal. Amb tot, la cambra europea i, per descomptat, els estats no s’oposen a la recentralització. Per a les institucions de la UE, la clau rau a pactar la bossa de diners reservada als projectes ecològics. L’eurocambra reclama dedicar un 30% de les ajudes europees directes per a agricultors a plans ecològics voluntaris, els anomenats “ecoesquemes”. Per contra, els governs ho volen limitar al 20%.
A part del 30% per als ecoesquemes, l’eurocambra també exigeix dedicar un 12% de la partida per a desenvolupament rural a “intervencions mediambientals”. I el 4% dels fons de la PAC, a joves agricultors. La disputa per la distribució dels recursos és més important que mai, perquè el pressupost de la PAC serà objecte d’una retallada del 5% en els pròxims set anys. Segueix la tendència de la UE de disminuir les fortes subvencions al sector agrari en els últims anys. Després d’Alemanya i França, l’espanyol és el tercer estat que més diners rep de la PAC, un 12,3% del total el 2018.
Controvèrsia ‘vegana’
L’aprovació del mandat negociador aquesta setmana a l’eurocambra ha estat envoltat de polèmica per una esmena promoguda per la indústria càrnia que pretenia prohibir l’etiqueta “hamburguesa vegetariana” o “salsitxa vegetariana” a la Unió Europea. Finalment, no hi va haver consens ahir entre els grups polítics.
Com que ni la Comissió Europea ni els estats volen aquesta prohibició, el sector vegetarià respira tranquil perquè podrà continuar utilitzant aquestes designacions durant la pròxima dècada, si no hi ha cap gir de guió.
