Política

La dreta materialitza l’àmplia majoria al Tribunal Suprem dels EUA

Barrett assumeix la vacant a l’alt tribunal a pocs dies de les eleccions a la Casa Blanca

Votarà els pròxims dies sobre afers que afecten de ple el president

Amy Coney Barrett va assumir ahir formalment la seva plaça de jutgessa del Tribunal Suprem dels Estats Units després que la vigília el Senat, de majoria republicana, n’aprovés la confirmació per 52 vots a favor i 48 en contra. Amb aquesta incorporació, el president, Donald Trump, aconsegueix consolidar la majoria conservadora a l’alt tribunal per a les pròximes dècades.

“Treballaré sense cap temor ni favor. Ho faré amb independència tant dels poders polítics com de les meves pròpies preferències”, va assegurar Barrett després de jurar el càrrec en un breu discurs en el qual va tenir paraules d’agraïment tant per a Trump com per als senadors republicans.

La confirmació de Barrett arriba després d’un precipitat i polèmic procés que va començar el 18 de setembre passat amb la mort als 87 anys de la carismàtica jutgessa Ruth Bader Ginsburg, símbol del feminisme i el progressisme. Davant la possibilitat de perdre tant el Senat com la Casa Blanca en les eleccions de la setmana que ve –com assenyalen els sondejos–, Trump va nominar Barrett el 26 de setembre, abans fins i tot que fos enterrada Ginsburg, el desig pòstum de la qual era que la seva vacant la decidís el president sorgit de les urnes.

Els republicans, però, han aprofitat el control de l’executiu i de la cambra alta del Congrés per decantar encara més al seu favor el Suprem, que amb l’arribada de Barrett queda amb sis magistrats conservadors i tres de progressistes.

Trump, de fet, ha aconseguit confirmar en tot just quatre anys al poder tres d’aquests jutges, Neil Gorsuch, Brett Kavanaugh i Barrett, una cosa molt inusual en un sol mandat.

El fet que aquests càrrecs siguin vitalicis i la joventut dels nous magistrats nominats per Trump inclina a la dreta la composició del Suprem probablement durant dècades, amb les seves consegüents decisions en temes com ara l’avortament, la salut pública o la immigració.

Els conservadors, de fet, consideren que la confirmació de Barrett és una “victòria històrica” per als qui s’oposen a l’avortament, perquè la jutgessa és contrària a aquest dret garantit als Estats Units des del 1973, encara que no ha volgut aclarir si votaria per soscavar-lo.

La manera d’actuar de Barrett es veurà ben aviat en les primeres votacions del tribunal sobre dos temes importants que afectaven l’home que la va nomenar. El Suprem està sospesant una petició de Trump per evitar que el fiscal del districte de Manhattan tingui accés als seus ingressos fiscals. També ha de valorar les demandes de Trump i dels republicans d’escurçar el termini per rebre i comptar el vot per correu als estats de Carolina del Nord i Pennsilvània, que poden ser clau en les eleccions de dimarts que ve.

LA FRASE

Treballaré amb independència tant dels poders polítics com de les meves pròpies preferències
Amy Coney Barrett
magistrada del tribunal suprem dels estats units


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

Aproven una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona