Política

OLGA TUBAU

PENALISTA

“Trapero no va condemnar pas els polítics al Suprem”

“El Suprem envaeix l’objecte del judici de l’Audiencia Nacional en opinar dels Mossos”

“La valentia dels tres cossos policials hauria estat admetre que no van poder complir l’1-O, però en van culpar els Mossos”

Amb tota la prova que vam aportar a l’Audiencia Nacional, potser el Suprem també hauria absolt el major Trapero

Nedar a mar obert a Vilassar de Mar, uns 2.000 metres a ritme “molt tranquil”, de març a novembre, que després fa molt fred “inclòs amb neoprè”. És segurament una de les fonts d’energia d’Olga Tubau (París, 1961), una de les penalistes més qualificades de Barcelona, que ha tornat al primer pla mediàtic en assolir l’absolució del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la intendenta Teresa Laplana. Una gran fita, com quan va obtenir la condemna del govern espanyol pel segrest de Segundo Marey pels GAL el 1983. Accessible, rigorosa i protectora del client, Tubau és una dona cultivada i divertidíssima, sobretot si la trobes parlant amb la seva amiga, també advocada, Berta del Castillo.

La fiscalia afirma que en una “anàlisi rigorosa” de la sentència absolutòria del major Trapero no presenta recurs. No va ser rigorosa amb l’acusació?
Són dos moments processals radicalment diferents. En el moment que la fiscalia presenta l’escrit de conclusions provisionals, el que sobta més és que mantingui l’acusació de rebel·lió, quan en la instrucció no s’havia practicat cap diligència per acreditar que hi hagués hagut violència el 20-S i l’1-O, mai ha aflorat a l’Audiencia Nacional. Ara, la nota de la fiscalia és impecable: explica molt bé el que diu el TEDH, la nostra normativa nova sobre recursos en sentències absolutòries i fa una labor didàctica i explica a la ciutadania per què no hi pot recórrer.
Hi ha qui diu que el no-recurs de la fiscalia és un pacte del govern espanyol amb ERC.
És rotundament fals. Aquesta insistència per part de determinades persones vinculades al món polític que tot el que fa la fiscalia la vincula amb una posició política fa molt mal a les institucions del país. És un atac al sistema democràtic. Llegia fa temps que les notícies banals fan una societat banal. Les notícies que recullen opinions que malmeten el nostre sistema d’estat de dret i democràtic, fan que la ciutadania, al final, sigui poc democràtica.
El magistrat Ramón Sáez, ponent de l’absolució de Trapero, s’ha deixat recollir algun argument de la seva defensa?
No s’ha deixat res [somriu]. Ha anat abordant tots els blocs fàctics de fiscalia i defenses. Hi ha molta prova, i testimonis. En les 96 pàgines de la sentència no sobra res, manté elements valoratius i amb una enorme habilitat per saber resumir molt bé les coses sense deixar de dir res fonamental. Per acabar dient: descartem que hi hagi hagut un acord entre el govern i els Mossos, i que els Mossos van intentar complir amb els manaments de la fiscalia i del TSJC.
El Suprem, però, acusa els Mossos de “passius”.
El Suprem envaeix l’objecte del judici de l’Audiencia Nacional. El Suprem no podia fer aquesta afirmació. Agafa alguns exemples i els eleva a categoria. Nosaltres no podíem discutir que el 20-S i l’1-O hi va haver sedició perquè ho diu el Suprem, sinó el comportament dels Mossos. I, en la sentència, el magistrat Sáez exposa el model policial dels Mossos, centrat en la mediació. Si els Mossos haguessin volgut que se celebrés l’1-O, haurien demanat auxili d’ordre públic als altres cossos policials de l’Estat a les nou del matí com va fer Ferran López al coronel Pérez de los Cobos, a través d’un correu electrònic? És contradictori.
El Suprem també afirma que a la seu d’Economia “només hi havia dos mossos” a la porta.
I en la sentència de l’Audiencia Nacional es recullen tots els recursos que van abocar els Mossos aquell dia, i els anteriors complint les ordres de la fiscalia i del TSJC. Des del setembre del 2017 l’assessoria jurídica dels Mossos va treballar braç a braç amb la prefectura recollint tot el que es feia al territori, en compliment de les ordres de totes les fiscalies i del TSJC, ho vam aportar al judici i el magistrat Sáez ho quantifica i tot. El Suprem s’hauria d’haver parat a determinar si el conseller Forn va ordenar o es va coordinar amb Trapero, i quedar-se aquí. El que van fer els Mossos el 20-S i l’1-O no ho podia dir, el Suprem.
La declaració de Trapero al Suprem va condemnar els polítics.
La declaració de Trapero no els condemna pas. El que Trapero els explica en les reunions és que com a molt hi haurà resistència passiva l’1-O. No pots fer-los culpables d’algun incident de violència, que pot ser degut a l’actuació policial. No els transforma en autors d’una sedició. Trapero no els diu que hi haurà un alçament tumultuari, diu que molts ciutadans volen votar i hi ha força policia i es podria produir algun incident.
Com ha estat treballar amb el major Trapero?
Ha estat molt fàcil. No és invasiu, et dona les seves opinions i et deixa fer. En el judici, vaig demanar que estigués al meu costat perquè preveia que, si es feia alguna manifestació, el necessitaria. I va ser essencial en un agent de la Guàrdia Civil, testimoni d’una entrada i registre, però de sorpresa el fiscal li pregunta per uns correus del major, que estaven a la causa, n’hi ha milers, però no en l’atestat. I sort de la memòria prodigiosa de Trapero, que recorda el context i si els va contestar o no, que puc interrogar. I sobretot amb el correu que no estava a la causa que treu Baena, que li envia Puigdemont, on diu: “Tal com he dit” i no “Tal com li he dit”, Baena va haver d’admetre l’error de traducció i que no van tenir una reunió privada.
En la sentència, l’Audiencia Nacional sosté que encara no sap per què o qui va trencar la coordinació dels tres cossos l’1-O.
No ho sabem. Defenso que va ser un fracàs i un desastre: ni sols ni junts cap cos policial va poder complir la resolució del TSJC. La valentia dels tres cossos hauria estat aparèixer i dir: hem fet el que hem pogut, però ha estat impossible poder impedir que 2 milions de persones votin amb el nombre d’efectius que som i per evitar una massacre. Estem en un país on sembla que exposar la realitat i les impossibilitats és una cosa vergonyosa i no ho és. Això és la grandesa d’un servidor públic. En lloc de fer-se això, la Policía Nacional i la Guàrdia Civil, i no sé qui per sobre d’ells, plantegen de fer-ne responsable el cos dels Mossos. I aquests que no han pogut impedir l’1-O són cridats a ser policia judicial contra Trapero, i això tenyeix tots els atestats, com sosté la sentència.
Es podria acusar el tinent coronel Baena i el coronel De los Cobos de fals testimoni?
No. Ells emeten unes opinions, i ho van dir en el judici. De los Cobos va admetre que era la seva “percepció” que Trapero estava en connivència amb el govern, i Puigcerver ho desmenteix. Això no es pregunta al Suprem, ni tocava. L’error és la fragmentació de la causa. Amb tota la prova que hem aportat a l’Audiencia Nacional, potser el Suprem també hauria absolt Trapero.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sessió de control al govern en funcions

barcelona

La llei de seguretat obre una crisi entre Macron i el seu ministre de l’Interior

París

L’ANC puntuarà els programes electorals

barcelona

Sánchez defuig la pressa de Podem per a la sedició i l’indult

madrid

Un eurodiputat del JURI plega per una orgia en pandèmia

Brussel·les

Vista a Madrid pels danys ocasionats l’1-O al pavelló de Sant Julià de Ramis

sant julià de ramis

Troben vint-i-dos cossos a la fossa de Salomó

Barcelona

Taula de partits per validar els protocols del 14-F

Barcelona

La vacuna entra a la recta final

Brussel·les