Melania Trump: la discreció sorollosa
La figura de Melania Trump (Novo Mesto, Eslovènia, 1970) sempre ha estat envoltada de misteri. Va arribar a la Casa Blanca tard, una mudança que no va fer fins que el seu fill Barron va acabar el curs escolar, i les seves aparicions públiques han estat comptades: només les indispensables, les obligades per a un càrrec que sembla que li fa més nosa que servei.
Res a veure amb la seva predecessora, ni, de fet, amb qualsevol de les primeres dames de la història més recent. La iniciativa social que havia de ser símbol de la seva estada a la Casa Blanca no ha tingut cap impacte: sota el lema de Be best (que es podria traduir com “sigues millor”, tot i que en anglès és agramatical), la campanya contra l’assetjament infantil ha quedat en una anècdota, en part per la ironia que suposa que el seu marit dediqui gran part de les seves jornades a insultar i incitar a l’odi a les xarxes socials.
Com qualsevol primera dama, Melania Trump sempre ha estat a l’ull de l’huracà, analitzada amb microscopi. Cada aparició en públic és un esdeveniment únic, una ocasió rara per intentar desxifrar l’enigma d’una dona que no dissimula gestos de menyspreu cap al seu marit, negant-li la mà quan vol provar un gest afectuós o somrient forçadament quan sent que les càmeres l’enfoquen.
Absent de discursos, l’anàlisi se centra en els dissenys que vesteix, ja que s’entén que com a exmodel és potser la forma en què s’expressa. En aquest àmbit ha ensopegat més d’un cop, com la vegada que va anar a veure els infants separats a la frontera amb una jaqueta amb la inscripció “No m’importa, i a tu?”.
I després hi ha la polèmica intrafamiliar. Segons els pocs llibres que han sortit sobre la vida de Melania Trump a la Casa Blanca, el que la descriu més clarament és el fort caràcter i l’animadversió al cercle que envolta el president, especialment la seva filla, Ivanka. La tensió entre les dues dones és una constant dels rumors i el safareig de palau.
No amaga mai que el circ polític avorreix Melania Trump, col·locada en el càrrec de primera dama per obligació i no per convicció. A vegades sembla que ni vol fer l’esforç de donar suport al seu marit, molt més concentrada a estar al costat del seu fill adolescent, Barron, que de jugar al joc electoral del president. Tal com va passar fa quatre anys, ha costat déu i ajuda que fes un acte de campanya a favor del Partit Republicà, tot i ser una figura molt popular i seguida entre les dones blanques conservadores, objectiu demogràfic fonamental per a les aspiracions de reelecció.
