Política

EL RADAR

Desunits i desgastats

En ple xoc pandèmic, el laborisme britànic reobre la guerra interna

Deia Giulio Andreotti, set vegades primer ministre en la Itàlia del segle passat, que el poder “desgasta qui no el té”. Aquesta màxima universal de la política la pateix avui en pròpia carn el Partit Laborista britànic, que ha encadenat quatre derrotes electorals consecutives en l’última dècada i que acaba de reobrir una guerra entre la vella guàrdia i la nova direcció de la formació.

Un informe de la comissió britànica d’Igualtat i Drets Humans, organisme oficial que vetlla pel compliment de la llei d’igualtat del 2010, ha dictaminat que, sota el lideratge de Jeremy Corbyn (2015-19), el partit va negligir les queixes internes d’antisemitisme formulades per càrrecs i militants. En les conclusions, el document sosté que, d’alguna manera, amb la seva falta de diligència, la direcció del moment va tolerar l’antisemitisme que havia d’erradicar. Però va ser la reacció del principal perjudicat per l’informe, Corbyn, el que va precipitar el xoc quan va qualificar d’“exagerades” les conclusions i motivades políticament. El seu successor i antic lloctinent, Keir Starmer, l’ha suspès de militància i l’ha expulsat del grup parlamentari mentre duri una investigació.

El gest d’autoritat de Starmer, al capdavant del partit en haver derrotat la candidata corbynista en les primàries de l’abril, li serveix per afermar el seu lideratge, però amenaça de provocar una ruptura d’imprevisibles conseqüències amb l’ala més esquerrana de la formació. El nou líder trenca amb el seu propi passat mentre que, entre les bases, preval el sentiment que al revolucionari Corbyn no li han perdonat que, contra tot pronòstic, s’imposés en les primàries del 2015 als hereus del Nou Laborisme –el corrent social-liberal de l’exprimer ministre Tony Blair–, que no han deixat mai de considerar-lo un usurpador del càrrec.

“Siguin quines siguin les eventuals conseqüències de la ja inevitable batalla, hi ha el risc que el laborisme es replegui just en el moment en què hauria de liderar l’atac contra Boris Johnson sobre la Covid i el Brexit dur”, alerta The Guardian en el seu editorial de dijous. Efectivament, els conservadors naveguen enmig del temporal, enfrontats a la triple crisi pandèmica (sanitària, econòmica i social) i a la territorial, que la sortida de la Unió Europea contribueix a alimentar. No deixa de ser paradoxal que el laborisme s’afebleixi quan més cartes té al seu favor: no només el desprestigi del govern tory, desbordat per la conjuntura, sinó també un escenari que reclama un creixent intervencionisme públic, una política més d’acord amb l’ideari del Labour. Per contra, a Starmer les divisions i el temps li juguen en contra i amenacen l’ambició de tornar a fer del partit una força guanyadora. Falten més de tres anys encara per a les noves eleccions, una eternitat per continuar-se desgastant a l’oposició.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Felip VI dona negatiu en la prova de la Covid-19 però continuarà en quarantena

Madrid

Assassinen un destacat científic nuclear iranià

Teheran

Barcelona aprova el pla urbanístic que permetrà ubicar el nou CAP Raval Nord a la Misericòrdia

Barcelona

Dos regidors de la CUP investigats pel tall del Tsunami a la Jonquera desobeeixen i es neguen a entrar al jutjat

figueres

Sturgeon vol un referèndum d’independència a Escòcia “en la primera part” del pròxim mandat

brussel·les

Capella acusa el Suprem de “canviar el sistema” per basar el debat sobre el tercer grau en “pensaments ideològics”

barcelona

L’acord ERC-PSOE atia el vesper fiscal

madrid

El PDeCAT no vota els comptes i espera Sánchez

madrid

El pacte d’ERC amb el PSOE amplia l’escletxa amb JxCat

Barcelona