La Casa Blanca es juga en sis estats

Cap dels aspirants a la presidència dels Estats Units haurà trepitjat tots i cadascun dels estats del país. De fet, ni els ha passat pel cap fer una gira pels cinquanta territoris. Els seus plans de viatge es concentren només en aquells que realment importen en les eleccions, la mitja dotzena que poden dictaminar el sentit dels pròxims quatre anys. Tenint en compte que hi ha estats que molt difícilment faran un tomb partidista –Califòrnia és profundament demòcrata, les Dakotes voten sempre republicà–, els “estats frontissa”, aquells que oscil·len entre demòcrata o republicà en funció de cada any, són un clàssic de les prèvies presidencials nord-americanes: faciliten la feina d’on fixar les mirades la nit electoral.

El consens sobre quins formen part de la llista d’estats “pèndol” d’aquest any se centra en mitja dotzena, cadascun d’ells per raons diferents: Arizona, Carolina del Nord, Florida, Michigan, Pennsilvània i Wisconsin.

Fa quatre anys, tots aquests els va guanyar Donald Trump, que va basar el seu triomf a superar expectatives en estats tradicionalment demòcrates i mantenir el tipus en els més conservadors. Aquesta vegada li toca jugar a la defensiva, i haurà de fer un paper notable en aquests sis estats per tenir cert grau de possibilitats a la victòria.

L’equip de Trump fa setmanes que treballa amb fins a set escenaris per aconseguir la reelecció. Tot i això, el marge de maniobra de Trump és mínim. Repetir resultat és una missió impossible, però només perdent-ne tres (i no qualsevol, dependria dels delegats que aporten al col·legi electoral) encara podria cantar victòria.

Precisament per això, del pes en el recompte, tothom estarà pendent de les dues joies entre els estats frontissa: Florida (29 delegats) i Pennsilvània (20 delegats). Els republicans confien que la popularitat de Trump entre la diàspora cubana i veneçolana serveixi per anotar-se Florida; els demòcrates, que amb Joe Biden tenen un candidat més proper a la classe obrera, aspiren a recuperar Pennsilvània, inici del conegut “mur blau” que va enderrocar-se per sorpresa el 2016.

Un mur que va fer figa amb les caigudes de Michigan i Wisconsin, que van confiar més en les promeses de recuperació industrial de Trump. No obstant això, aquest cinturó de l’òxid, el tradicional corredor industrial de l’Oest Mitjà, és probable que torni al tradicional color blau dels demòcrates.

Cada estat frontissa que reculi i torni a donar suport als demòcrates serà un obstacle complicat perquè Trump sigui reelegit. L’embranzida demòcrata dels últims dies augura, segons les enquestes, que el canvi de republicà a demòcrata s’estendrà encara a més estats, fins i tot a l’altra banda del país.

Arizona és l’exemple de com el canvi demogràfic s’adequa més a l’estratègia política dels demòcrates: l’aposta per les minories, en un estat cada vegada més divers, pot servir per acabar de consolidar l’expansió progressista al sud-oest del país.

A banda d’aquests sis, les bones xifres de Biden en gran part del país ha col·locat estats fins ara impensables en la columna dels que poden fer un viratge ideològic, com ara Geòrgia i Iowa, tradicionalment republicans però que podrien donar l’esquena a l’actual Casa Blanca. O un districte del conservador Nebraska, el representat per la ciutat d’Omaha. Entre aquests estats frontissa de segona divisió, el que centrarà més l’atenció la nit electoral serà Ohio, fins ara un estat que ha estat una brúixola per saber el guanyador: des del 1964 ha encertat sempre l’inquilí de la Casa Blanca. En els últims 124 anys només ha fallat dues vegades.

Els més optimistes, o potser els més agosarats, fins i tot indiquen que Texas podria estar en joc. Per si de cas, els demòcrates hi estan enviant l’aspirant a la vicepresidència, Kamala Harris, per si la seva presència servís per capgirar un dels estats més emblemàtics per als republicans, la qual cosa seria una estocada mortal per als conservadors.