“Patim la repressió de manera conjunta, hem d’avançar junts”

Bé, primer esperem que es ratifiqui la proposta de reglament que ha elaborat l’executiva per a les primàries, que són en dues fases: una primera en què s’escull la persona candidata a la presidència de la Generalitat i una segona en què es trien les persones que formen part de les candidatures als diversos territoris. JxCat és un partit que s’ha formalitzat aquest estiu, fa una aposta molt clara per la transparència, la participació i la integració de sensibilitats i forces diferents. Anirem amb tota la força a les eleccions i hi posarem tots els nostres actius polítics per guanyar-les.

És evident que hi ha decisions personals a prendre; no em pertoca a mi. Cadascú ha de decidir quina és la millor manera amb què pot donar més força i ser un actiu de cara a les eleccions.

Es fan per conèixer el candidat a la presidència, o candidata.

Nosaltres hem de respondre sobre fets, no sobre hipòtesis. Sempre hem defensat la unitat i, per tant, la nostra oferta a tots els partits per anar junts sempre està sobre la taula, no l’hem retirat mai. Una altra cosa és que no en parlem cada dia. Qualsevol escletxa per poder aconseguir la unitat sempre l’aprofitarem. I sobre el PDeCAT, em sorprenen una mica les decisions que ha pres, perquè no van d’acord amb els mandats congressuals ni del consell nacional del partit, que deien que havia de transitar cap a JxCat i això no està sent d’aquesta manera. Espero que hi pugui haver una rectificació en aquest sentit, però estic convençut que el conjunt de les bases, de la gent que al seu moment va fer confiança a JxCat, JxSí i Convergència, un trànsit natural com el que he fet jo, que era diputat de CiU, de JxSí i ara de JxCat, ens faran confiança en les eleccions del 14 de febrer. Hem de treballar entre tots perquè no hi hagi cap vot independentista que quedi sense representació al Parlament.

Les enquestes, s’ha constatat durant bastant de temps, acostumen a tenir alguns biaixos.

Nosaltres hem de treballar per arribar-hi. Obtenir un 49,9% ja és un èxit, però hem de treballar per assolir un 50%. Per què? Oi que donem valor a un 50%? Doncs és evident que, si l’assolim, ha de tenir conseqüències polítiques.

Amb un 50% es pot treballar i alinear-se perquè al llarg d’una legislatura de quatre anys establim dos escenaris. Un: aconseguir reconeixement internacional. Sense reconeixement internacional i sense la feina de l’exili, no aconseguirem la independència. Hi ha d’haver un reconeixement internacional per la república catalana. I dos: posar les bases per poder-nos situar en un escenari de ruptura democràtica pacífica i cívica.

Això també ho deien el 21-D.

Nosaltres ens considerem aliats, compartim un objectiu amb totes les forces independentistes i cal treballar en un escenari d’unitat. En tot cas, nosaltres tenim clar que ni un tripartit del 155 ni un tripartit a cambio de nada. Nosaltres responem pels nostres fets i les nostres accions. Estem disposats a allargar la mà i a crear, com a aliats, escenaris compartits i estratègies conjuntes que serveixin per avançar i no per retrocedir. I estem convençuts que podem trobar punts de connexió, que hi són i que són forts, perquè patim la repressió de manera conjunta. Les clavegueres de l’Estat ens persegueixen a tots de la mateixa manera. Ho hem vist aquests dies: s’estan espiant partits, l’actuació de portaveus, i s’estan filtrant converses privades; això viola la intimitat i els drets bàsics fonamentals dels independentistes. Si patim la repressió de manera conjunta, hem de preparar com avancem de manera conjunta.

Primer cal que hi hagi eleccions, hem de veure els resultats que hi pugui haver i nosaltres responem per nosaltres mateixos. Entenem que hem de treballar perquè el 14-F tothom qui tingui dret a votar, i vulgui votar, pugui votar. I aleshores nosaltres hem de ser garantia i baluard perquè hi hagi aquesta unitat independentista, que també hi sigui al Parlament i al govern de la Generalitat, com volem que hi sigui a totes les institucions.

Sobre hipòtesis... Hem de veure el resultat de les eleccions.

El president Torrent és el president del Parlament i nosaltres som respectuosos amb les institucions catalanes i amb les persones que hi exerceixen càrrecs. Una altra cosa és que no hàgim compartit algunes decisions que s’han pres. Quan no tenim una estratègia compartida d’unitat per avançar, no avancem. Aquesta és una invitació formal que fem a tots els partits: hem de trobar com avancem si aconseguim el 50%, si tenim una majoria absoluta independentista, ja que patim la repressió de manera conjunta. És que som aliats, i, com a aliats que som, no podem entrar en retrets, no podem entrar cada dia a posar el dit a l’ull a l’altre, perquè som forces aliades que patim la repressió de manera conjunta. Hem de fer tots l’esforç amb generositat per veure com avancem en el procés d’independència.

S’ha reunit una vegada. La nostra voluntat de diàleg és viva, però el que veig morta és la voluntat de l’Estat espanyol d’aconseguir un acord polític per trobar una solució política. I ho veiem amb actuacions tolerades i permeses, com la repressió de l’operació Volhov. La Guàrdia Civil té una comandància política, no? I el govern més progressista de la història ho tolera i ho permet. Ho veiem amb els incompliments flagrants d’infrafinançament de la Generalitat, es veu amb els pressupostos, amb la llei de la dependència... No es compleix el percentatge del PIB de les inversions, no se soluciona el dèficit fiscal, estem en pandèmia i qui té el BOE per prendre les decisions apuja el pressupost de la monarquia en un 5% i el de l’exèrcit en un 7%, es gasta 2.000 milions d’euros en la compra de tancs i paga 1.500 milions als bancs pel Castor... És evident que no compartim que en aquests moments es destinin tants recursos a aquests àmbits i, en canvi, s’apugi la quota d’autònoms, i es puguin apujar impostos, i no s’afronti la indemnització als pares en cas de quarantena com demanava el president Torra. Davant d’aquesta situació, de la no resposta, veiem que s’incrementa la repressió, que ja afecta 3.000 persones, que no hi ha hagut voluntat de diàleg ni cap proposta de l’Estat des que hi ha aquest govern teòricament progressista que s’hagi materialitzat, que han inhabilitat el president Torra, l’operació Volhov... Aquesta és la resposta que ens està donant l’Estat espanyol.

Cadascú té el seu projecte polític; nosaltres entenem d’una manera molt clara que aquests pressupostos no són suficients. Estem en una situació de pandèmia molt greu i cada mesura restrictiva que hi hagi en l’àmbit de la pandèmia ha d’anar acompanyada de recursos. Mentre diem que fan falta més recursos, l’Estat paga, com deia, 1.500 milions d’euros a la banca pel Castor i 2.000 milions per comprar tancs, apuja el pressupost de la monarquia i el de l’exèrcit i rebaixa els diners que marquen l’Estatut i la llei de dependència, que venen reglats per llei! Menys monarquia i menys exèrcit i més persones i més recursos.

Nosaltres el que no farem és aprovar-los a cambio de nada. El que hem de fer és que hi hagi possibilitats de negociar. Estem disposats a negociar, no ens fa por negociar, volem negociar i aconseguir més recursos per a Catalunya. Hem de protegir la immersió lingüística, la llengua, els mitjans de comunicació públics –que són de referència i tenen unes audiències boníssimes–, hem de defensar la cultura, les inversions, les pimes i els autònoms. Estem disposats a negociar i a trobar acords.

És inacceptable que al segle XXI l’Estat espanyol utilitzi filtracions d’accions de portaveus, de reunions privades que no tenen res a veure amb la causa judicial, que violi la intimitat, que violi drets... Això ja sabem el que és, hem vist casos d’aquest tipus: Aigües de Girona, Xavier Trias, el 20-S, els CDR detinguts a Sabadell per presumpte terrorisme quan es demostra que no hi havia res... Ja sabem de què va. Som aliats i, si som aliats, hem de funcionar com a tal, amb confiança, amb lleialtat, entendre que la repressió ens afecta a tots. Nosaltres no entrarem a fer cap valoració ni a fer aquest joc a l’Estat amb la tolerància del govern del PSOE i Podem. No podem tolerar que això passi i no en serem còmplices. No podem entrar en el xafardeig ni en la vida íntima de les persones, de reunions de partits, de portaveus, encara que no siguin el nostre partit polític. Hem de ser exemplars, sobretot quan no ens afecta a nosaltres i afecta altres formacions polítiques. Per respecte, és evident que no farem cap consideració per no ser còmplices i no entrar en el joc de la repressió que vol l’Estat amb aquesta operació.

El partit Junts per Catalunya ha actuat amb la màxima diligència i celeritat davant d’aquest cas per respecte a tothom, a totes les persones afectades i a la seva intimitat. Em remeto al que va comunicar la setmana passada el partit en la roda de premsa. És un cas que ja està en el procés que pertoca.

A mi se’m comunica el dijous de la setmana abans, jo demano que també es comuniqui per part del partit al secretari general i el dilluns, amb la màxima celeritat, es prenen les decisions que es prenen.