Política

EDMUNDO BAL

PORTAVEU ADJUNT DE CIUTADANS AL CONGRÉS

“L’amnistia no hi cap”

“Un indult encobert amb el Codi Penal seria vergonyós”

“No donarem a Sánchez l’excusa per dir que ha de pactar amb ERC, aguantarem a la foto final i ens haurà de provocar al màxim”

“Soc el primer de dir que és rebel·lió”

“No tinc cap estima al president que em destitueix, però no em paguen el sou per desfogar-me i pensar amb els budells”

De Gürtel al Congrés.
Bal té dues vides, la d’abans i la de després que li truqués Albert Rivera, el març del 2019. Era l’advocat de l’Estat que creia en la rebel·lió i va ser destituït per Pedro Sánchez. La ironia és que ell va aconseguir la condemna del cas Gürtel que va dur el PSOE a La Moncloa.

Coincidint amb la baixa per maternitat d’Inés Arrimadas, Edmundo Bal ha estat el rostre al Congrés de Ciutadans, que el va fitxar el 2019 després de ser destituït per Pedro Sánchez com a advocat de l’Estat per haver defensat que el procés era una rebel·lió.

Quan Gabriel Rufián va dir al gener a Sánchez “o dialoga amb ERC o no hi ha legislatura”, a Cs ja sabien que no seria així?
La legislatura arrenca amb el govern recordant-nos la insignificança de Cs i la patacada a les urnes del 10-N cada vegada que puja a la tribuna. En aquell moment era impossible parlar-hi, no hi havia ni contactes, estava còmode amb el govern Frankenstein. No comptaven amb Cs per a res. Però quan s’adonen que 10 diputats poden ser importants en un moment com el de prorrogar l’estat d’alarma, és quan decideixen tractar amb Cs. I això que Cs els havia votat a favor de lleis com ara la de l’eutanàsia. No som socis: si avui es votés la investidura de Sánchez, seguiríem votant no. Però arriba una emergència i un drama en què cada matí mires la xifra de morts, i havies de votar l’estat d’alarma. I a les reunions de Cs ningú va dir: “Què diran els afiliats? És bo o dolent en les enquestes?” No pensàvem en salvar vots ni en salvar el partit. Altres no han estat a l’atura.
Hi ha algun lament nostàlgic? Si fan el que fan amb 10 escons, què no haurien aconseguit amb els 56 que tenien el 2019? La vicepresidència potser seria de Cs i no de Pablo Iglesias...
Mirar al passat des del present sovint es fa no recordant com era sinó com ens hauria agradat, i llavors el canviem. Escoltava Albert Rivera i Inés Arrimadas i em deien que Sánchez no oferia res, i ell ho va admetre en campanya. Alguna cosa vam fer malament i Inés ho explica molt bé: potser vam donar per fet que Sánchez ho tenia fet amb Podem –que no arribessin a un acord va sorprendre a tots– i molt abans li hauríem d’haver fet una proposta i que ens digués que no i que ja havia triat socis. La idea idíl·lica de com estaríem ara si haguéssim format govern amb Sánchez és una foto impossible, no ho volia.
ERC i Cs proclamen ser incompatibles, però dijous votaran junts per derrotar els vets al pressupost.
Sembla mentida però estem d’acord amb ERC: som incompatibles. Al final serà impossible per part seva o per part nostra. ERC vol apujar l’impost d’hidrocarburs al dièsel, Cs no perquè va a la classe mitjana i al transportista. Cs no apuja l’IRPF a les classes mitjanes i ERC ho fa en el tram autonòmic. ERC vol l’IVA a la sanitat privada i l’odia, Cs no satanitza cap sanitat. Cs fa que no hi hagi el 21% d’IVA a l’educació concertada. ERC vol apujar l’impost de societats perquè totes les empreses són dolentes. I això sense parlar de l’inexistent dret a decidir. I votem a favor de proposicions de llei d’ERC si estan bé: recordo la iniciativa de protecció al sector hortofructícola, i van negociar molt bé, i la vam votar, som racionals. Quan passi el tràmit de totalitat, entrem en les esmenes a l’articulat, i això ja no és una votació, sinó tres-centes votacions. A mi m’encantaria que en una de les llargues i avorrides al·locucions que té a Aló Presidente els caps de setmana, Sánchez digués: “Que tothom sàpiga que escullo Cs.” Els espanyols i Brussel·les ho volen. Cs no li donarà al president l’excusa de dir que com que ens hem aixecat de la taula no li queda cap més remei que llançar-se als braços d’ERC i pactar-hi. Aguantarem fins a la foto final i el govern haurà d’utilitzar la provocació al màxim per moure’ns. Cs neix com a dic de contenció al separatisme, però no fem les coses per molestar a ERC. ERC sí que a vegades fa les coses per molestar a Cs, com dir que Cs passa primer perquè a ells no els anava bé l’hora en què els citava la ministra Montero.
Quina paradoxa: la generositat amb Sánchez la té l’advocat de l’Estat a qui ell va destituir abans del judici al procés perquè volia acusar per rebel·lió.
Tothom entendrà que no li tingui cap estima al president del govern, és evident. Però a mi em paguen el sou per pensar i no per desfogar-me ni per pensar amb els budells ni deixar-me portar per les entranyes. Cal utilitzar el cap i no servir-te de la representació de diputat per als teus alleujaments personals.
Va viure el judici com els futbolistes que cauen de la convocatòria per lesió o sanció i que a casa rematen des del sofà?
Així va ser! L’estiu del 2018 vaig fer pocs dies de vacances i la resta de dies els vaig passar aïllat en una casa de camp de Segòvia estudiant-me el cas. I va ser molt sagnant ser destituït al novembre i que no servís de res més enllà que el saber no ocupa lloc. I no em va trucar ningú que portés el cas! I era l’expert que millor se sabia la causa. Però soc incapaç de viure amb rancor, és un virus tòxic que ho contamina tot. A la feina tenia dues pantalles: en una treballava en el contenciós administratiu tributari i en l’altra vaig veure tot el judici.
El govern reformarà la sedició al Codi Penal, hi ha indults en curs i Òmnium vol l’amnistia.
Això és un engany del govern. I li ho preguntem i es fa l’orni. O Adriana Lastra diu que el Codi Penal té dos-cents anys (quan és del 1995) o que el Suprem ja ha dit que els tipus són imperfectes. Quan el Suprem diu això en moltes sentències i amb molts tipus penals, ho fa per posar de manifest com li resulta de difícil i no perquè calgui modificar-los. I si això és un indult encobert, és una vergonya: amb el Codi Penal no s’hi juga. Després de la Constitució, és la norma més important, que et pot privar de llibertat i del patrimoni i no pot ser objecte de negociació política. I l’amnistia a Espanya no hi cap, és inconstitucional. Qui l’admet es fixa en la llei d’amnistia del 77 però oblida que el 78 es promulga la Constitució i que dins de l’indult i el dret de gràcia prohibeix els indults generals. L’indult suposa que tu has actuat de forma antijurídica però se’t perdona la pena; l’amnistia el que fa és esborrar el delicte i el legislador diu que no ho va ser i comporta reparacions (el rescabalament de sou no cobrat els anys a presó i indemnització per danys morals). Si no es permet l’indult general, com s’ha de permetre l’amnistia? Treure de la presó qui diu que ho tornarà a fer liquida l’estat de dret.
Un cop Marchena sentencia que és sedició, segueix creient que hi va haver rebel·lió?
Jo, el primer. I amb altres juristes, amb Manuel Aragón –exmagistrat del TC a proposta del PSOE–, Tomás-Ramón Fernández, Enrique Gimbernat, una autoritat i un catedràtic de penal que s’estudia a la facultat... Discrepem de la sentència, i se’n pot discrepar amb tot el respecte i acatant-la. Quan els condemnats diuen que tenen dret a sortir perquè votar no és delicte i que ho tornaran a fer, això no és criticar amb respecte ni acatar, això és desobeir. Per mi el delicte de rebel·lió encaixava millor en els fets. I després vaig fer un segon escrit d’acusació en relació amb la sedició, que al final va ser el model, i quan em van voler canviar els fets negant la violència em nego a firmar i em destitueixen. Era possible veure-hi sedició, però en el raonament la sentència té dues trampes: establir per a la violència requisits que no venen al Codi Penal i dir que era un somni. Però si l’endemà el condemnat surt i diu: “De somni, res! No he enganyat al poble, volia la independència!” I si el Suprem hagués entrat en el compliment de les penes hauria estalviat el que ara veiem amb el tercer grau.
I què li van semblar les defenses i les acusacions al judici?
L’acusació de la fiscalia va ser imponent. A tres dels quatre fiscals els coneixia d’abans i amb algun havia coincidit en sala en casos, són d’enorme qualitat tècnica. Sobre l’advocacia de l’Estat [Rosa María Seoane] no em pronunciaré... [riu] Ni sobre Vox. I sobre les defenses, a mi a Madrid em deien “què malament ho estan fent, oi?”, i jo sempre deia que els delictes que s’estaven jutjant s’havia comès necessàriament amb publicitat, a la vista de tothom, i la defensa no podia ser dir “el meu client és innocent i no ha participat en els fets”, quan tot ho donava la televisió en directe. L’advocat que millor ho va fer va ser Xavier Melero, a qui conec de fa molt perquè porta casos de delicte fiscal a Catalunya i he negociat assumptes amb ell, perquè va tendir a la interpretació dels fets. Va fer una línia de defensa molt intel·ligent. La resta de les defenses, com no podien negar les evidències, van jugar al discurs de l’Estat espanyol repressor dels drets fonamentals buscat únicament lluitar el cas més tard a Estrasburg. En dret les coses no són blanques o negres i em puc equivocar perquè són sempre grises, però, coneixent el Tribunal de Drets Humans que només pot entrar en les llibertats i garanties i no en la tipificació del delicte al Codi Penal, no hi ha molta possibilitat que a Estrasburg prosperi.
Abans veia els dirigents independentistes al sumari però al Congrés els ha pogut conèixer en persona. El contacte li ha canviat la percepció?
sLa gent, com que només es queda amb el petit click del telenotícies que sembla que tots ens cridem sembla que després des del punt de vista personal ni ens saludem pels passadissos del Congrés. I no és veritat, el tracte personal ha de ser educat i cortès entre tots. Ho necessites si vols acordar o saber què vota un o quina esmena pots transaccionar. No estic enfadat amb ningú i crec que ningú està enfadat amb mi. A mi em sembla respectable que algú cregui que Catalunya ha de ser independent de l’Estat espanyol, però respectant l’ordenament. Quan ens agraïm el to pot semblar que amb Rufián som més amics del que som, i no.
Hi va haver una època no tan llunyana en què tot portaveu de Cs que parlava al Congrés deia “colpista”, i era rebatut per ERC i JxCAT titllant-lo de “feixista”... Això és passat?
El clima de crispació ha arribat a uns límits que son insuportables i crea desafecció per la política entre la ciutadania, i això és molt perillós. Quan la gent fuig de la política es crea un caldo de cultiu on sempre triomfarà el populisme. responsabilitat i utilitat Cal baixar el to de crispació: no pot ser que el ciutadà que està desvalgut i pateix per si tindrà feina o cobrarà l’ERTO i amb por que morin els teus grans pel virus i aquí cridant i al·ludint al pare d’un i al títol nobiliari de l’altra.
Operació Catalunya, “la fiscalia te lo afina”, policia patriòtica, la Kitchen... Com ho veu tot això un jurista diputat? Pensa que Podem i l’independentisme tenen una part de raó?
No només jurista: penalista que ha estat acusador en moltes d’aquestes causes. Sembla que les causes per corrupció em persegueixen! Com a advocat de l’estat vaig estar personat des del principi a l Gürtel, vaig fer el judici de l’època 1 de la trama i vaig ser un dels acusadors que aconsegueix la sentència condemnatòria que, paradoxalment, converteix Sánchez en president del govern! No em dirà que no és cridaner que fos així i que després ell em cessés i jo acabés de diputat aquí negociant amb ell pròrrogues de l’estat d’alarma! És inversemblant! [Riu] He portat el cas Pujol, els delictes fiscals de futbolistes... I ara arribo aquí i em trobo la Kitchen. Hauré interrogat Luis Bárcenas vuit vegades, i sembla que ho faré una més si al final ve a la comissió del Congrés, iaxí que tornaré a recordar la meva professió d’interrogador.
De debò no s’ha de creure en conspiracions judicials en casos a Catalunya? Vostè fins i tot va polemitzar amb Gerard Piqué pel cas Messi i vostè li va respondre que l’advocat de l’estat és d’Hisenda Fútbol Club.
[Riu] Li diré una cosa que no li he explicat a ningú. Em vaig enfadar molt amb Gerard Piqué, Espanya li acabava de guanyar a França i surt dient que l’Agència Tributària persegueix el seu amic Messi. Me’n recordo que jo estava esmorzant a casa, estava fent el cas Gürtel, i em vaig dir que això no podia quedar sense resposta. Doncs mesos més tard i per una situació casual, em vaig trobar amb en Gerard i vam fer les paus. M’agrada molt el futbol, soc de l’Atlético de Madrid. I quan me’l vaig trobar li vaig dir: Has dit unes coses! Les relacions amb Piqué, tot i pensar molt diferent en moltes coses, es van pacificar. El que Piqué plantejava és impossible. Hi ha alguna possibilitat que Florentino Pérez, des de la llotja del Bernabéu, li digui a l’advocada de l’estat Marta Silva de Lapuerta, que en efecte va ser secretària de la junta directiva del Reial Madrid i que és una irredempta madridista i que ella no ho nega: “¡Marta, envía la inspección de Hacienda a machacar a Messi!”... És que és impossible! És un procés súpercomplex! No va ser només Messi, després van venir molts més perquè era una informació general d’un pla d’inspecció sobre el frau en la tributació dels drets d’imatge dels futbolistes famosos. Passa per un inspector, fa una investigació, requereix el representat fiscal del subjecte, si pensa que hi ha delicte ho elevar a un òrgan col·legiat, l’inspector en cap supera un altre filtre, passa al comitè directiu de l’Agència Tributària, aquesta no decideix sinó que ho passa a la fiscalia, la fiscalia opina i llavors hi entra l’advocacia de l’estat. És tot un sistema rígid i de protocols que no pot dependre d’una persona. I després ve la instrucció. I amb Piqué hi ha hagut armistici. Perquè es vegi el tarannà de Ciutadans, fins i tot amb un del Barça! [Riu]


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern farà un nou decret per convocar els comicis

barcelona

Eleccions el 30-M

barcelona

Brussel·les evita ajudar les minories lingüístiques

Brussel·les

L’executiu se sotmetrà a un control periòdic de la Diputació Permanent

barcelona

Pla urgent anti-Covid de Biden

Washington

Villarejo revela que el CNI va ser avisat del 17-A a la Rambla

madrid

Justícia nega prevaricació amb els presos polítics

barcelona

El partit de Merkel busca un líder per al gran any electoral

Berlín

El govern dels Països Baixos cau en bloc per l’escàndol de discriminació racial en ajudes

Brussel·les