Política

Síria

Una història convulsa

Cinc dècades en la cúspide del poder

El clan Al-Assad lidera l’Estat sirià des del cop de Hafiz, pare de Baixar, el 1970

L’aniversari coincideix amb la mort d’Al-Moallem, ministre d’Afers Estrangers i aliat clau per a la supervivència de l’actual president

El govern de Damasc acusa els països occidentals de bloquejar el retorn dels refugiats

Baixar al-Assad perd un dels grans defensors del seu règim al món. Walid al-Moallem, de 79 anys, va morir ahir després d’haver exercit de ministre d’Afers Estrangers durant bona part de les dues dècades del mandat d’Al-Assad. Els mitjans estatals sirians no han informat de la causa de la seva mort, però eren coneguts els seus problemes de cor.

Durant la dècada de la guerra civil a Síria, Al-Moallem havia explicat en conferències la posició del govern de Damasc en el conflicte, i era al capdavant de la coordinació diplomàtica amb els alts càrrecs de Rússia i l’Iran, aliats clau per entendre la supervivència d’Al-Assad a hores d’ara. El veterà diplomàtic era un ferm defensor de la cruenta repressió que el president va llançar el 2011 contra els manifestants pacífics, als quals titllava de “terroristes” que actuaven enmig d’un desordre augmentat per Occident, encara que aquesta resposta propiciés una escalada i un conflicte civil amb mig milió de persones mortes i la meitat de la població siriana desplaçada.

Al-Moallem ha estat part del Ministeri d’Afers Estrangers durant tot el domini de la família Al-Assad, 50 anys que es compleixen aquesta setmana. Hafiz, pare de Baixar, va perpetrar el novembre del 1970 l’últim dels diversos cops d’estat que hi va haver al país des que el territori va aconseguir la independència de França, el 1946. Sota el seu lideratge, Al-Moallem va ser ambaixador en països com ara el Regne Unit, l’Estat espanyol o Romania, i també els Estats Units, des d’on els anys 90 va liderar les converses de pau fallides amb Israel.

El 2006, ja amb Baixar com a successor al capdavant del règim, Al-Moallem va ser nomenat ministre d’Afers Estrangers enmig d’un any convuls. Diversos estats acusaven Síria de l’assassinat del primer ministre libanès Rafik Hariri –cosa que Damasc sempre ha negat– i ell va ser el primer dirigent a visitar Beirut després de la retirada de les tropes sirianes del Líban –territori que Damasc havia ocupat durant tres dècades– a conseqüència d’aquell magnicidi. Aquell any, durant la guerra entre Hezbol·là i Israel, Al-Moallem declararia el desig d’unir-se “a la resistència” contra Tel-Aviv. La seva última aparició pública va ser la setmana passada en una cimera organitzada amb el suport de Rússia a Damasc per discutir el retorn dels refugiats a Síria, una qüestió que corre el risc de ser objecte d’instrumentalització tant per Al-Assad com pels seus partidaris i detractors. Dirigents de l’Iran, la Xina, el Pakistan o el Líban, amb més d’un milió de refugiats en una població de 4 milions, van assistir a la trobada. L’ONU, Brussel·les i Washington la van criticar, al·legant que cal assegurar, primer, la seguretat al país.

La quantitat de sirians que han tornat des del Líban és escassa. Saben que, al seu país, un 80% de la població viu per sota del llindar de la pobresa i temen la inseguretat causada pel govern i les milícies. Damasc vol celebrar eleccions presidencials el 2021 i s’espera que Al-Assad revalidi el mandat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Manuel Szapiro, nou representant de la Comissió Europea a Barcelona

Brussel·les

El menor de la dessuadora taronja detingut el 18-O a la Via Laietana nega haver agredit la policia

Barcelona

El jutjat de vigilància penitenciària manté la revocació del tercer grau de Sànchez, Turull i Rull

Barcelona

Sánchez es mofa del “DNI català” del CpR “que no serveix per a cap tràmit, però costa 9 euros”

madrid

Borràs proposa considerar la legislatura republicana del ’32 com la primera

Barcelona

Madrid nomena Albert Rivera vocal d’una fundació que administra un centre adscrit a la Complutense

madrid

Vehí acusa el govern espanyol de fer un “rescat al gran capital” amb el pla de recuperació

madrid

Budó confia que Junts entri al futur Govern i assegura que no estan “en un escenari de repetició electoral”

barcelona

Bel a Sánchez: “Si la llei d’amnistia no és una solució política, esperem l’alternativa que plantegen”

madrid