Política

El Marroc confirma les condemnes contra els independentistes sahrauís

La justícia rebutja tots els recursos i ratifica les penes imposades el 2017 d’entre 20 anys de presó i cadena perpètua

La sentència arriba en plena tensió al Sàhara

El Tribunal marroquí de Cassació va rebutjar ahir tots els recursos presentats per la defensa dels independentistes sahrauís condemnats en el macrojudici sobre els incidents registrats al campament de Gdeim Izik el 2010, aixecat per denunciar l’ocupació del Sàhara, en què van morir dos manifestants i onze agents marroquins. El tribunal confirma així les condemnes dictades el 2017 pel Tribunal d’Apel·lació de Rabat, que va imposar penes d’entre 20 anys de presó i cadena perpètua a 23 activistes sahrauís.

La vista, segons va poder constatar l’agència Efe, va durar un quart d’hora, es va desenvolupar en un ambient tranquil, al contrari del que va passar durant la fase d’apel·lació.

En un comunicat conjunt emès aquest mes per les organitzacions no-governamentals Human Rights Watch (HRW) i Amnistia Internacional (AI) aquestes denuncien que els 23 condemnats, 19 dels quals encara són a la presó, compleixen penes “que els van ser imposades en judicis enterbolits per denúncies de tortura” i acusacions basades únicament en les seves confessions davant la policia, sense cap altra prova. La sentència d’ahir va ser comunicada sense la presència a la sala dels condemnats ni tampoc dels seus advocats. El tribunal es va limitar a ratificar el veredicte emès fa tres anys i va obviar les consideracions fetes per les organitzacions de defensa dels drets humans.

Context inèdit

L’emissió de la sentència arriba enmig d’una tensió sense precedents des de la firma de l’acord de l’alto el foc, el 1991, després de la intervenció de l’exèrcit marroquí, el dia 13 passat, a la zona de Guerguerat, situada entre Mauritània i el territori sahrauí administrat pel Marroc.

Les forces marroquines van irrompre a la zona per trencar el bloqueig al trànsit imposat des del 21 d’octubre per manifestants sahrauís a l’altura de Guerguerat, que per al Marroc representa una via comercial terrestre vital i única amb els països de l’oest d’Àfrica.

El Front Polisario, que ha defensat el bloqueig de la carretera, va considerar la irrupció de les tropes marroquines una modificació il·legal de l’statu quo establert per l’acord d’alto el foc i va anunciar el retorn a les armes. El desallotjament per la força del campament de Gdeim Izik, on s’havien instal·lat uns 25.000 sahrauís per reivindicar drets socials i denunciar l’ocupació marroquina, va suposar en el seu moment l’incident més greu al Sàhara Occidental des del cessament de les hostilitats.

Tanmateix, la incursió de les tropes marroquines a la zona de Guerguerat, deu anys després dels fets de Gdeim Izik, s’ha convertit en el moment més greu en 30 anys de vigència de l’alto el foc, fins al punt que no està clar si aquest alto el foc és ara tècnicament vigent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

L’Audiència cita les defenses de l’Operació Judes per dilluns de Pasqua

barcelona
guerra a europa

Rússia ataca amb drons i míssils la infraestructura energètica ucraïnesa

barcelona
guerra a europa

Un avió de combat rus s’estavella prop de Sebastòpol, a Crimea

barcelona
POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona