Les mares i els pares encara esperen

Ja fa dos mesos que s’ha iniciat el curs escolar, un curs marcat per les mesures sanitàries per a la contenció de la pandèmia. I ha començat sense un permís de conciliació retribuït i compartit entre pares i mares. I sí, diem pares i mares perquè aquest permís retribuït ha de ser obligatòriament compartit entre homes i dones. Una eina necessària per a les famílies que s’han de fer càrrec dels infants que es troben en quarantena tot i haver donat negatiu en la prova de la Covid-19. Mesos enrere ja s’alertava de la necessitat d’una mesura com aquesta, que no comporti la reducció dels ingressos a les famílies ja prou afectades per l’impacte econòmic i social de la crisi. Que contempli la diversitat de les famílies, específicament les famílies monoparentals amb una única font d’ingressos, en atenció a les necessitats d’aquells pares i mares que només poden comptar amb el suport dels avis i àvies, ara població de risc. I que tingui en compte, també, els pares i mares que no poden teletreballar.

Com dèiem, el curs ha començat i els protocols a les aules s’han posat a prova, han agafat rodatge, i s’han activat quan ha estat necessari confinar grups de convivència estable per contacte amb un cas positiu de Covid-19. El dret a l’educació s’ha posat al centre i els departaments d’Educació i Salut, els ajuntaments i els equips de coordinació territorial treballen conjuntament en la detecció precoç de casos de la Covid-19 i sospitosos, i en la gestió posterior, en favor de l’activitat escolar presencial. I les mares i pares encara esperen. El ministre Escrivá va arribar a anunciar públicament aquest permís durant el confinament d’abans de l’estiu, però mai s’ha arribat a fer efectiu. En el dia d’avui no existeixen opcions remunerades que donin resposta real a les necessitats de les famílies que s’han de fer càrrec d’un infant en quarantena.

Sembla, però, que el govern de l’Estat no està fent res, o almenys no amb la celeritat que requereix aquesta situació. Esquerra Republicana, al Senat i al Congrés, fa mesos que hem posat sobre la taula la necessitat d’un permís retribuït i compartit, plantejant diverses iniciatives parlamentàries en aquest sentit, l’última de les quals va ser a la comissió d’Igualtat de la cambra baixa, on Esquerra va presentar, defensar i va aconseguir aprovar una moció que exigeix la seva implantació. Tot i així, continuem esperant. És a dir, les famílies continuen esperant el govern de l’Estat.

Aquesta manca de voluntat enllaça, d’una banda, amb la lentitud de les ajudes socials que el govern de l’Estat ha posat en marxa i, de l’altra, amb la falta d’un pla de rescat que respongui a les necessitats dels qui estan patint la crisi. O l’Estat accelera o les famílies veuran reduïda, encara més, la seva qualitat de vida. A Catalunya no podem seguir tapant els forats d’un estat que no està fent la feina. Ja és hora que cadascú assumeixi les seves responsabilitats.