Política

DAMIÀ CALVET

CANDIDAT A LES PRIMÀRIES PER SER EL PRESIDENCIABLE DE JUNTS PER CATALUNYA

“Puc aportar fortalesa i estabilitat al govern”

“A JxCat no hi ha independents ni persones poc polítiques”

“No podem supeditar fer la independència a una taula de diàleg”

“Si no guanya JxCat, hi pot haver un tripartit”

Josep Rull va descriure dimecres a Twitter Damià Calvet com el seu millor amic. Es coneixen des de la JNC. Després de meditar-ho molt plegats, el conseller de Territori i Sostenibilitat va decidir presentar-se a les primàries per ser el presidenciable de JxCat. El desenllaç, demà.

A part de Rull, l’hem vist fent campanya amb Quim Forn, Jordi Puigneró, Felip Puig...
Felip Puig no és de JxCat, però es va connectar en un acte.
Podríem considerar que d’alguna manera vostè és el candidat de l’aparell?
Des del meu punt de vista no és una definició correcta. Hem fet un partit i ha costat molt i ara tots som de JxCat, tots som afiliats. En aquests moments no hi ha independents ni persones poc polítiques. Tots som afiliats a JxCat i tots som polítics. Jo sóc un afiliat més, membre de l’executiva nacional, que es presenta a les primàries perquè creu que JxCat és una eina imprescindible per governar bé el país i avançar inequívocament cap a un estat propi.
Què el diferencia de Laura Borràs?
Tots dos som afiliats a JxCat i hem assumit com a pròpies les ponències al congrés. A partir d’aquí hi ha les trajectòries personals, la meva és la d’una persona que ja de jove es va involucrar en política, que ha passat per diverses responsabilitats a l’administració. També he estat regidor de Vilanova i tinent d’alcalde a Sant Cugat i he passat per la privada. Soc arquitecte tècnic.
Remarca el seu perfil de gestor.
Remarco la meva trajectòria com a gestor i alhora remarco el meu compromís inequívoc amb la independència de ben jove.
Amb vostè seria més fàcil un acostament al PDeCAT?
Em sap greu que gent del PDeCAT s’hagi separat d’un camí que vam iniciar junts a partir de l’octubre de 2017. Atribueixo aquesta separació més a una part de la direcció que al conjunt de la militància.
Ells diran que son vostès els qui s’han mogut.
Des de l’octubre de 2017 ens hem anat presentant a totes les eleccions com a JxCat. I, per tant, si hi ha algú que s’ha separat és el PDeCAT, que no està seguint ni el mandat de l’1-O ni el lideratge del president Puigdemont. Però, més que la meva provinença pugui facilitar un o altre moviment, jo diria que la meva actitud pot facilitar-ho. Em veig capaç de sumar energies positives del país al voltant d’un govern fort i de fer la independència, i si el PDeCAT obté representació i es compromet amb aquest govern fort i a fer independència, sens dubte podrem sumar.
Vostè aposta perquè el president Puigdemont encapçali la llista. Per tornar al Parlament i que deixi l’eurocambra?
Jo aposto perquè encapçali la llista, perquè JxCat neix del seu cap, ell va ser qui va pensar des de Brussel·les els primers dies de l’exili que no ens podíem presentar a les eleccions convocades per l’Estat d’una manera clàssica com a partits, que havíem de crear un moviment que recollís l’esperit de l’1-O. Ara ja és un partit i la situació és diferent. Puigdemont ocupa una plaça a l’eurocambra i des d’aquest altaveu internacional ajuda a la causa de Catalunya. Aquesta posició la vol i l’ha de seguir mantenint. Respecte a tornar o no tornar, és un debat que no podem reobrir. Ja ho vam deixar molt clar el 2017, va dir que tornaria si se l’investia president, no que tornaria per ser investit. Hem d’escollir un president efectiu que pugui governar bé i avançar cap a la independència, sempre sota el lideratge del president Puigdemont.
La causa oberta contra Borràs és una persecució política? Creu que la perjudica en aquesta cursa?
Jo defenso Laura Borràs, i JxCat, també. Nosaltres hem de procurar que el govern resultat del 14-F sigui un govern fort i estable, perquè el país el necessita. Per això em presento, perquè des de la meva trajectòria puc aportar fortalesa i estabilitat al govern.
Amb un altre Parlament independentista i un altre govern independentista després del 14-F, en la pròxima legislatura faran la independència?
No és una qüestió de fixar-nos percentatges ni terminis. El president Puigdemont, a la cloenda del congrés de JxCat, ja va advertir dels qui poden sentir-se impacients perquè veuen que el camí és llarg, i dels que es poden cansar, perquè el veuen dificultós. Jo em faig meus aquests dos advertiments.
No hi ha pressa per a la independència?
Que la pressa no ens faci perdre el temps. És des de la fortalesa del govern i d’un camí que sabem que és dur que hem d’afrontar aquest projecte, que és el projecte de la nostra generació, la que ha perdut la por, la de la ruptura, la que va fer l’1-O. Això no s’ha acabat amb el 27-O, ho hem de continuar. La nostra generació, que no es dona per vençuda el 27-O, es presenta amb la voluntat de sumar victòries per fer la independència, que no és el mateix que declarar la independència. La simple declaració d’independència no ens porta a una República efectiva. El que proposo és que la següent gran victòria sigui la del 14-F, que hi hagi una gran majoria independentista, tant de bo de més del 50%.
Què és la primera cosa que faria com a president?
M’atreveixo a dir que el primer que faria és trucar al president del govern espanyol. Evidentment abans parlaria amb el president Puigdemont i amb les forces independentistes de Catalunya, però conceptualment el primer que hem de fer és parlar amb el govern de l’Estat. Un diàleg que no ha d’aturar ni endarrerir el procés per fer la independència. No podem supeditar fer la independència a una taula de diàleg que avanci.
Visualitza un govern que no sigui de JxCat i ERC?
El d’una majoria absoluta de JxCat. Dit això, que això és molt difícil, un govern netament independentista, que implica en primera instància per una victòria de JxCat. Si no guanya JxCat poden passar altres coses.
Quines?
Un tripartit. Ho hem vist.
ERC i el PSC diuen que de cap manera.
Hi ha hagut opinions qualificades dins d’ERC, que no dubto que sigui un partit independentista, que el porten cap a posicions que creïn una relació amb l’Estat que ens faci avançar cap al federalisme. Aquesta és una posició no compartida. Quan ERC parla d’eixamplar la base, parla de sumar partits no independentistes en el camí de la independència i això per mi és una errada. Aquest no és el nostre negociat. Nosaltres hem de sumar energies al voltant de fer la independència, però no hem de supeditar això al fet que forces polítiques no independentistes se sumin al projecte. Per tant, sí, si no guanya JxCat i guanya ERC hi podria haver alternatives. La garantia perquè hi hagi un govern independentista que governi bé i que alhora avanci cap a la independència és que guanyi JxCat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona