Maduro recupera el control de l’Assemblea Nacional
Les forces oficialistes guanyen amb un 67,7% dels vots en una jornada sense candidats opositors de pes
Un 70% dels veneçolans no han votat
Guaidó queda sense representació parlamentària
El govern de Nicolás Maduro suma poder a Veneçuela. Les forces que el secunden han recuperat sense contratemps el control de l’Assemblea Nacional que havien perdut el 2015 i que havia quedat a mans opositores. El resultat de les eleccions de diumenge han donat al chavisme un 67,7% dels vots, una contundència que oculta, no obstant això, que la fractura política en aquest país sud-americà és total. Set de cada deu veneçolans van preferir quedar-se a casa, tips d’una crisi que ja consideren irrecuperable; els candidats del govern, mentrestant, han disputat tan sols la cursa per la decisió de l’oposició de no presentar candidats en unes eleccions que consideren que no tenien garanties de transparència. Un grapat de partits antichavistes, considerats “dialogants”, han aconseguit un 18% dels vots, una representació que amb prou feines tindrà rellevància en l’Assemblea que es constitueixi el 5 de gener.
Les previsions atorguen al Gran Pol Patriòtic, la coalició de partits aliats que dona suport a l’oficialista Partit Socialista de Veneçuela, aproximadament 240 dels 277 escons. El president Maduro va celebrar els resultats com un gran triomf. “Felices matinades de victòria!”, va escriure ahir al seu compte de Twitter. “Tenim una nova Assemblea Nacional, hem tingut una tremenda i gegantina victòria”, va dir, i va felicitar el “poble” per haver anat a votar “malgrat la pandèmia i les sancions” econòmiques dels Estats Units, considerades per Caracas com l’origen de la devastadora crisi que viu el país.
El govern ha minimitzat l’impacte de l’abstenció d’un 70%, una xifra que pot posar en dubte la representació dels resultats. Diumenge ja es va fer evident que la participació seria baixa al final del dia. Els col·legis electorals van restar buits durant bona part del dia, una postal molt diferent de la de fa cinc anys, quan l’oposició va aconseguir el control total de l’Assemblea amb una participació superior al 70% de l’electorat.
D’aquella mobilització ha quedat poca cosa a Veneçuela. La crisi econòmica referma, amb hiperinflació, desproveïment i manques alarmants de gasolina, aigua i electricitat a les grans ciutats. L’Assemblea que va sorgir d’aquelles eleccions va quedar, a més, buidada de poder real quan el govern va decidir convocar una Constituent en el seu lloc.
Guaidó, com a líder del Parlament opositor, es va declarar llavors president en funcions i va intentar durant dos anys precipitar la sortida de Maduro amb el suport de seixanta països, entre els quals els EUA, el Brasil i els membres de la UE. El fracàs de l’estratègia es va consumar diumenge: Guaidó perdrà tota representació parlamentària.
LA XIFRA
Sense legitimitat internacional
Els Estats Units, la Unió Europea i els països d’e lAmèrica Llatina que integren l’anomenat Grup de Lima, nascut a l’empara dels governs conservadors de la regió per buscar una sortida negociada a la crisi política a Veneçuela, han ignorat el triomf de Nicolás Maduro en les legislatives de diumenge. Tots, per diferents vies, van considerar “fraudulents” els resultats, buits de qualsevol mena de legalitat i legitimitat. El més dur ha estat el govern de Donald Trump, que veu com deixarà el poder sense resoldre la sortida de Maduro, com esperava. El secretari d’Estat, Mike Pompeo, va dir que els veneçolans van protagonitzar diumenge “una farsa electoral” i va demanar a la comunitat internacional que continuï fent costat al líder opositor, Juan Guaidó. L’excepció regional han estat l’Argentina i Mèxic, allunyats del Grup de Rio i crítics amb les ingerències externes en les qüestions veneçolanes.
