La mort blanca

Tot és blanc al cementiri d’Alcanar. Els murs pintats de calç que en delimiten el perímetre, les parets dels blocs on hi ha distribuïts els nínxols, el frontal sense inscripció del nínxol 561, del bloc número 4, al quart pis de la construcció. És un espai propietat de l’Ajuntament, un dels que es fan servir per fer-hi enterraments de beneficència, d’aquells que marxen sense res ni ningú que els pugui donar sepultura, i també són de color blanc les dues petites caixes, d’infant, que hi ha dipositades al seu interior des del mes de febrer del 2018. Juan Bautista Beneito, enterramorts jubilat d’Alcanar, recorda perfectament el dia que el vehicle de la funerària Remsa li va portar els dos petits fèretres per tal que els diposités al nínxol. Va procedir a la sepultura segellant l’espai amb totxanes i calç blanca. Cap inscripció, cap creu, cap identificació religiosa.

Des d’aquell dia, i sense que ningú les hagi mai reclamat, en aquell lloc hi ha dipositades les despulles humanes que el jutjat d’instrucció número 2 d’Amposta va ordenar soterrar després d’identificar-les com les restes d’Abdelbaki Es Satty, l’imam que va reclutar i instruir la cèl·lula terrorista i que hauria mort en l’explosió d’Alcanar.

Sobre la identitat d’aquestes restes mortals se n’havia de parlar aquesta setmana en el judici pels atemptats del 17 d’agost del 2017 però la incompareixença dels forenses marroquins que van identificar l’ADN d’Es Satty, ho va impedir i el fet de no ratificar el seu informe ha deixat en l’aire la validesa legal de la identificació. Torna, doncs, a prendre volada un dels interrogants d’aquest cas; el parador d’Es Satty, ja sigui dins les dues petites caixes blanques, fet miques, o qui sap on. La connexió mai aclarida d’Es Satty amb els serveis secrets espanyols fa necessari a criteri de l’advocat de l’acusació, Agustí Carles, aclarir l’afer.

Al sumari del cas hi ha un document inquietant, un escrit dels Mossos d’Esquadra al jutjat en què manifesten que no tenen coneixement dels resultats de les analítiques d’ADN fetes a les restes d’Alcanar. És a dir, que no sabien si Es Satty era mort. El document en qüestió és del maig de 2018, tres mesos després que s’ordenés enterrar les dues caixes blanques.