ERC es presenta com la “via àmplia” cap a la independència
Junqueras: “És molt lamentable que l’única proposta de JxCat sigui desgastar-nos”
Aragonès s’acompanya de Vergés i El Homrani en les llistes i es contraposa a la “confrontació estèril” de Borràs
Tan important com el full de ruta, el document de les instruccions del viatge, és l’amplada de l’autovia per la qual es vol viatjar fins al destí polític. Així ho considera ERC, que ahir va celebrar el consell nacional per aprovar les llistes per a les eleccions al Parlament del 14 de febrer, en les quals el candidat, Pere Aragonès, incorpora els consellers Alba Vergés (Salut) i Chakir el Homrani (Treball i Afers Socials) en llocs d’elecció segura com són el sis i el nou, respectivament, en la llista de Barcelona. En contrast amb la “confrontació estèril” i la “via estreta” de JxCat, Aragonès ofereix ERC com la “via àmplia” cap a la independència, en la qual hi cap tothom.
El 2017 planava sobre les urnes la restitució del govern legítim destituït pel 155 i tant Oriol Junqueras com Dolors Bassa –ja en presó preventiva– i Meritxell Serret –a l’exili– van encapçalar llistes com a estendards de reivindicació contra la repressió. Quatre anys després, Marta Rovira tancarà simbòlicament la llista a Barcelona en el lloc 85, just darrere del 84è lloc, que ocupa el conseller d’Educació, Josep Bargalló, i la renovació i el municipalisme s’imposen. A més de l’exalcaldessa de Santpedor Laura Vilagrà com a número dos i de Roger Torrent com a número tres, la consellera Teresa Jordà és la cap de llista a Girona i Marta Vilalta, a Lleida. Raquel Sans encapçala la candidatura de Tarragona, amb Lluís Salvadó com a número dos i l’exdiputat del PSC Carles Castillo com a número quatre. Altres puntals de la llista de Barcelona són Josep Maria Jové (5); el regidor barceloní Ernest Maragall (7); la consellera de Justícia, Ester Capella (8), i Jenn Díaz (10). El president del grup parlamentari, Sergi Sabrià, i la portaveu al Parlament, Anna Caula, seran els números dos i tres a Girona.
En l’afany d’“assemblar-se tant com sigui possible al país”, ERC es vanta d’enrolar 106 noms del món municipal d’un total de 175 membres i d’aplegar diversos espais ideològics i col·lectius com ara l’LGTBI+ –Clara Palau i Fina Campàs, en els llocs 28 i 44 de Barcelona, aspiren a ser les primeres diputades transsexuals del Parlament– i també el que anomena “nous catalans”.
Repressió i fer política
En la seva intervenció, el coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, vicepresident de la Generalitat i ara president en funcions, va avisar que “mai oblidarà la repressió” que manté Junqueras, Bassa, Carme Forcadell i Raül Romeva a la presó, i Serret a l’exili, i prometia que “la veu dels represaliats també entrarà al Parlament”, però al mateix temps presentava ERC com una “via àmplia” que aglutina l’independentisme sota una “agenda política nova” que subratlla la gestió. “La repressió es combat fent més política”, va dir Aragonès en contrast amb la “confrontació estèril” que encapçalaria Laura Borràs. Aragonès, però, no es conforma amb el retoc del delicte de sedició en el Codi Penal i liderarà la petició de l’amnistia per a tots com a solució.
Més explícita encara a l’hora de diferenciar-se de JxCat era Marta Vilalta, secretària general adjunta d’ERC. “Per la via estreta, per la via petita, per aquella via que només inclou aquells independentistes que són molt independentistes, per aquella que ens fa petits, per aquella que vol la confrontació estèril i que va perdent suport, no ens en sortirem”, avisava Vilalta. “ERC és sinònim de bon govern i de govern col·laboratiu”, hi afegia Vilagrà.
“Tripartit? Evident que no”
La càrrega més dura contra JxCat arribava des de Lledoners. En declaracions a Efe, Junqueras va defensar el pressupost de Pedro Sánchez i el pactisme a Madrid i va retreure als dirigents de JxCat que “s’equivoquen constantment d’adversari”. “És molt lamentable que la seva única proposta sigui mirar de desgastar el company de viatge”, va deplorar. Si bé rebat la “confrontació intel·ligent” de Carles Puigdemont –“que expliquin què vol dir; de màrqueting, en sabem fer tots”–, Junqueras descarta revalidar un tripartit amb el PSC i els comuns. “És evident que no”, sentencia.
