Política

Campo i Ábalos pressionen per les eleccions al febrer

El PSC proposa ajornar-les al març a tot estirar

El respecte d’Illa dona pas a l’ofensiva del titular de Justícia avisant que la llei no permet la suspensió

“Pel que fa a la cele­bració de les elec­ci­ons, ja hi ha un espai de decisió al qual jo no afe­giré cap matís; és una decisió que ha de ser presa per con­sens entre els par­tits.” Aquesta va ser la via res­pec­tu­osa amb què el minis­tre Sal­va­dor Illa defu­gia dimarts la incer­tesa d’una cita que depèn de l’emergència sanitària que ell vigila i en la qual ell és can­di­dat del PSC. La cau­tela, però, ara deixa pas a una ofen­siva dels minis­tres, amb Juan Car­los Campo (Justícia) i José Luis Ábalos (Trans­ports) pres­si­o­nant perquè es voti el 14 de febrer.

La jugada política de pro­mo­ci­o­nar Illa com a can­di­dat és una aposta que Iceta s’ha van­tat d’haver cui­nat des del novem­bre amb Pedro Sánchez, en plena segona onada de la pandèmia, i aspi­rava a una capi­ta­lit­zació imme­di­ata a les urnes cata­la­nes de la gestió del minis­tre de Sani­tat de la Covid-19. El pro­cla­mat efecte Illa, però, amenaça de con­ver­tir-se ara en font de mal­de­caps en el PSC i a La Mon­cloa, on el pre­si­dent ja no és l’amo del calen­dari de la remo­de­lació del seu propi govern.

14 i 21 març, sí; maig, no

Davant l’aïlla­ment en què es tro­ben els soci­a­lis­tes, el PSC va cedir en l’últim moment i va ulti­mar ahir una oferta final: pro­po­sarà avui al govern i a la resta de par­tits que les elec­ci­ons es puguin ajor­nar al 14 o al 21 de març a tot esti­rar, però no més enllà, perquè es con­ti­nuen opo­sant que siguin con­vo­ca­des al maig o al juny. La via del PSC esgo­ta­ria l’última opció abans de Set­mana Santa, que va del 28 de març al 4 d’abril, i aju­da­ria a no diluir el poten­cial del cop d’efecte d’Illa, tot i l’embat de la ter­cera onada del coro­na­vi­rus.

“Suspèn la democràcia”

Que l’ajor­na­ment de la cita elec­to­ral i la con­ge­lació de la can­di­da­tura d’Illa enerva el govern, ho ver­ba­lit­zava per pri­mera vegada el minis­tre Campo, que a més de titu­lar de Justícia és jurista. “La sus­pensió d’un tràmit elec­to­ral d’aquest cali­bre no està pre­vista en la llei elec­to­ral gene­ral. Molta cau­tela per, davant d’una falta de pre­visió legal, sus­pen­dre la democràcia”, va arri­bar a dir. “Seria greu per a la democràcia, perquè es tracta de democràcia i drets fona­men­tals”, va recal­car el minis­tre de Justícia.

A Atres­me­dia, i també allu­nyat de la res­pec­tu­osa cau­tela d’Illa, el minis­tre de Trans­ports va aler­tar que “els pro­ces­sos elec­to­rals són el cor de la democràcia” i va apos­tar perquè “no hi hagi vacil·laci­ons o recon­si­de­ra­ci­ons”, perquè “afec­ta­rien la nete­dat”. “Tam­poc no ens asse­gura ningú que esta­rem millor o pit­jor”, va aven­tu­rar Ábalos tot qüesti­o­nant que al maig o al juny la pandèmia esti­gui més con­tro­lada que ara en plena ter­cera onada.

En un moment en què la data de les elec­ci­ons pot aca­bar sent exa­mi­nada per la Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC), fonts de la JEC van indi­car a Efe que és “via­ble” un ajor­na­ment com es va fer a Euskadi i a Galícia, tot i el buit legal. “Encara hi ha marge per ava­luar la situ­ació”, s’hi pro­nun­ci­ava també el doc­tor Fer­nando Simón.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.